BIO: Examen el divendres, 6 de maig.

El proper divendres CONTROL dels temes següents:

• Genètica
• Metabolisme

BIO: Metabolisme

Enllaços d'interés:

• Informació precisa i ben presentada

• imatges i esquemes  

A classe hem seguit el següent esquema:

• Metabolisme: totes les reaccions dins un ésser viu. Totes aquestes reaccions estan coordinades i controlades per enzims.
• Catabolisme: destrucció de molècules complexes. Es genera energia, en forma d'ATP. Exemple: Respiració cel·lular
• Anabolisme: Formació de molècules més complexes. Es necessita Energia, emmagatzemada en forma d'ATP. Exemple: Fotosíntesi.
• Catabolisme:
• de Glúcids: Respiració cel·lular
• l'equació general d'aquest procés:  

• tres fases:  
• glucòlisi, en el citoplasma de la cèl·lula
•  cicle de krebs, en la matriu mitocondrial. És aquí on es despren diòxid de carboni.
• cadena respiratòria, en la membrana mitocondrial. L'aceptor final és l'oxigen i es forma aigua.
• El balanç energètic: per una glucosa es generen 38 ATP (GTP té el mateix valor energètic). Recordeu que: 
• Cada FADH genera 2 ATP i cada NADH genera 3 ATP en la cadena respiratoria.
• A partir del gliceraldehid, a la glicolisi, per cada glucosa, la vía es farà dos cops i també el CK.

• Fermentació làctica o etílica. Quins organismes? Nosaltres la podem fer? Balanç energètic. Industria alimentària.

• de Lípids, beta-oxidació. A partir dels àcids grassos, cada dos carbonis fan una volta a Hèlix de Lynen i del Acetil-coA va a parar al CK. Balanç energètic, depenent del nombre de carbonis de l'àcid gras.
• de Proteïnes, els diferents aminoàcids es poden incorporar a diversos punts del CK (fotocòpia).

• Anabolisme
• de glúcids. 
• Fotosíntesi oxigènica. Quins organismes la fan? i l'anoxigènica?
• l'equació general : 

 

• Fases: luminosa i oscura (cicle de Calvin)
• Gluconeogènesi

• de Lípids
• de Proteïnes

• Relació entre fotosíntesi i respiració cel·lular en un ecosistema
• Esquema general de Metabolisme.

QUI: Reaccions de precipitació.

Enllaços interessants:

• conceptes bàsic i exemples molt clar i didàctics.  
• Més informació. Exercicis per fer
• més exemples

REACCIONS DE PRECIPITACIÓ

• reacciones substàncies dissoltes i apareix un nou producte, o més d'un,  insoluble (en realitat, és poc soluble), que precipitarà o quedarà en suspensió, reben el nom de "precipitat". 
• Una substància poc soluble no estarà totalment dissociada en els seus ions, sinó que hi haurà una part que estarà en forma sòlida i una altra part dissociada. 

 

                                    S'arriba a l'equilibri quan la dissolució està saturada

Explicació mitjançant la teoria cinètico-molecular: la dissolució (o solvatació) és  perquè les molècules del solut estan envoltades per les del dissolvent però algunes, al contactar novament amb les partícules del cristall poden ser "capturades" per les forces d'atracció i tornen a cristal·litzar.

• Aquesta mescla de sòlid i dissolució arriba a un "equilibri heterogeni", on els sòlids es van redissolent i els ions en dissolució van precipite, es a dir, es tracta d'un procés reversible. Quan s'arriba a aquest punt de equilibri dinàmic la constant d'equilibri es diu   "producte de solubilitat" o K_ps o també  K_s    i no es tenen en compte la concentració de les substàncies sòlides (aquest valor coincidiria amb el valor de la densitat i, com això és un valor fixe ja s'inclou en el valor de la constant)      

                        Kps = [Cⁿ⁺]^m [A^m-]ⁿ   essent el exponents m i n els coeficients estequiomètrics dels ions

• Podem distingir l'equació molecular de l'equació iònica i, si aquesta le trèiem els ions espectadors que ni hi participen realment, ens queda l'equació iònica neta. Per exemple:

                 reacció de iodur de potassi amb el nitrat de plom, es forma un precipitat groc intens: iodur de plom

 

                 KI _(aq)  +  Pb (NO₃)_2(aq) →  Pb I_2(s) + KNO_{3 (aq)}                    Equació molecular

Se observa la formación de un precipitado amarillo intenso, el yoduro de plomo. Esta forma de escribir la reacción se denomina molecular. Es más útil en este caso escribir la ecuación iónica para notar realmente como se están reordenando los átomos.

Los reactivos son compuestos iónicos que al disolverse se disocian en aniones y cationes por lo que puede escribirse:

                Pb⁺² _(aq) +  2 NO₃^-_(aq) + K⁺_(aq) + I^- _(aq)    →  Pb I_2(s) + 2 NO₃^-_{(aq)  +} K⁺_(aq)   Ecuación Iónica 

(aquí es veu millor com es reordenen els àtoms; els reactius són compostos iònics que al dissoldre's es dissocien en anions i cations)

              Pb⁺² _(aq) + I^- _(aq)    →  Pb I_2(s)          Ecuació iònica neta.

(Els ions no involucrat en la reacció, "ions espectadors", apareixen tan als productes com als reactius i per tant es poden omitir de l'equació)

• Per saber si es formarà o no un precipitat en mesclar-e dues solucions, es necessari conèixer la solubilitat: quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent a una temperatura determinada.  Es pot expressar de varies maneres però les més habituals són:

                       mol / L dissolució (Molaritat, M)

                       g solut/ L dissolució

                       g solut / 100 g dissolució (%en massa)

• Cal saber quin es el balanç energètic, calculat segons l'entalpia de dissolució i l'entalpia d'hidratació. Espontaneïtat de la reacció.

BIO: Genética.

 Enllaços interessants per a aquest tema:

• Genètica mendeliana, raonament associant-ho amb el procés meiòtic.
• Glossari, definicions i conceptes
• Un altre blog, herència no mendeliana, senzill i didàctic. 
• Herència del sexe, vídeo de com es determina el sexe en els éssers humans

Per tal de repassar el tema hem seguit el següent índex: 

Genètica

1.- Definició de gen. Teoria cromosòmica de l’herència.

2.- Definició de:

• al·lel, al·lemorfisme múltiple
• locus/loci
• homozigòtic, raça pura
• heterozigòtic, híbrid
• genotip
• fenotip
• arbre genealògic
• consanguinitat

3.- Genètica mendeliana:

• Primera llei de Mendel: uniformitat en la primera generació filial
• Segona llei: Segregació independent del “factors hereditaris”, en la segona generació filiar apareix la proporció fenotípica característica de 3:1 (herència dominant)
• Tercera llei de Mendel: Treballant amb dihíbrids. Segregació independent dels diferents caràcters hereditaris.

 

4.- Mendel no va treballar amb:

• Herència intermèdia
• Codominància
• Gens lligats, grups de lligament
• Gens lligats al sexe, locus en cromosoma X (caràcters ginàndrics, no es consideren en el temari els holàndrics). Determinació genètica del sexe en humans (cicle biològic de l’ésser humà) i en altres grups: aus, partenogènesi...

 

5.- Problemes de genètica: 

• és important tenir clar quins al·lels aniran a parar a les cèl·lules reproductores dels indivius que es creuen.
• Cal tenir clar si es una herència dominant, herència intermèdia, codominància, si és herència lligada al sexe...segons els fenotips que apareixen i les proporcions de cadascun d'aquests.

DEURES

• Els problemes de genètica de les fotocòpies: 1, 3, 5, 9, 18, 19 i 20

MAT: FUNCIONS LOGARÍTMIQUES

 Enllaços interessants per aquest tema: (els mateixos que a "funcions exponencials")

• Funcions exponencials i logarítmiques. Gràfiques. Exemples d'aplicació
• Funcions exponencials i logaritmiques, breu i clar.

• Recordem la definició de logaritme: Sigui a>0, definim logaritme en base a d'un nombre real N com l'exponet x al qual s'ha d'elevar a per tal d'obtenir N, és a dir,

                                               log_aN = x  si es compleix que  a^x = N  

• I a continuació recordem les principal propietats dels logaritmes que ens prermetra calcular els valors:

FUNCIONS LOGARÍTMIQUES

• Una funció logarítmica és del tipus f(x) = log_a x, on a es un número real positivo (a > 0) y distinto de 1 (a ≠ 1). Corresponde a la següent gràfica

• La funció logarítmica y = log_a x verifica que:

• El logaritme només existeix per a  valors positius. Dom f = (0, +∞).
• La imatge de 1 és 0, log_a 1 = 0.
• La imatge de a és 1, log_a a = 1.
• La funció és crecient quan a > 1 i decreixent quan 0 < a < 1.

• La funció logarítmica és la inversa de la funció exponencial, tal i com s'expressa en la definició de logaritme, sempre que a sigui positiva i distinta de 1.Així les seves gràfiques són simètriques a l'eix que divideix en dues parts iguals el primer quadrant (recta  y = x)

MAT: FUNCIONS EXPONENCIALS

 Enllaços interessants per aquest tema:

• Funcions exponencials i logarítmiques. Gràfiques. Exemples d'aplicació
• Funcions exponencials i logaritmiques, breu i clar.

FUNCIONS EXPONENCIALS

• Les funcions exponencials es caracteritzen per tenir una fórmula del tipus f (x) = a^x amb a un nombre positiu (a>0) i diferent de 1.  
• els valors de les y sempre seran positius.
• totes les gràfiques exponencials passen pel punt (0,1) ja que a⁰=1 
• la recta y = 0 (l'eix d'abcisses) és una asímptota, és a dir la gràfica s'aproparà molt a la recta pero no la tallarà mai.
• Si a >1 la gràfica serà creixent
• Si  0 < a < 1 la gràfica serà decreixent. Recorda:  (½)¹= ½          
                                                                              (½)²= ¼          ½ > ¼ .....
  
  
  Així doncs, la forma de la gràfica per a la funció f (x) = a^x dependrà del valor de a, com es pot veure a continuació:
  

SALÓ DE L'ENSENYAMENT: DEL 23 AL 27 DE MARÇ

Podeu trobar tota l'oferta educativa que hi ha en aquest moment, cicles, escolas públiques i privades....si voleu mes informació fes click aquí
Recorda: només de DIMECRES a DISSABTE.

MAT: Funcions quadràtica. 15/3/11

Enllaços interessant:

• vídeo de representació gràfica d'una paràbola
• Activitats
• Les funcions que es representen amb expressions  polinòmiques de grau 2, y= ax²+bx+c , corresponen graficament a una paràbola:
• dominio: són tots el números reals
• si a >0 els braços de la paràbola miren cap a dalt
• si b=0 la paràbola serà simetrica a l'eix de les Y
• si b no és 0 la paràbola serà simètrica al eix vertical que passa per x= -b/2a
• si c=0 la paràbola passarà pel punt (0,0)
• els punt de tall de l'eix de les X serà per aquest valors de x que són arrels de l'equació de segon grau que respresenta la funció, és a dir aquell valor que compleixen ax²+bx+c=0
• Exemples de representacions gràfiques:

                                                                                                         

DEURES

• Pàgina 279, exercicis 2, 5, 6 i del 7 els apartats a, b, g, h, k i l.

• Representar en els mateixos eixos de coordenades les funcions: 
• y= 2x²
• y= 2x²+2
• y= -2x²

• Representar en els  mateixos eixos de coordenades les funcions:
• y= 2x²+2x 
• y= 2x²+2x-2

BIO: Meiosi. 18/3/11

 Enllaç molt interessant amb bones imatges:

• mitosi, meiosi i citocinesi
• meiosi i taula comparativa mitosi/meiosi
• meiosi i reproducció sexual
• activitat: fases de la Profase I
• activitat: diferències de mitosis i meiosi

• "Escenificació" de la meiosi.
• Diferència del procès mitòtic i meiòtic. La Meiosi:
• És una divisió reduccional, és a dir al final del procès les cèl·lules resultants tenen la meitat de material genètic que la cèl·lula mare: una cèl·lula diploide (2n) es converteix en una cèl·lula haploide (n), essent n el número de cromosomes de diferent tipus que es troba a la cèl·lula.
• Consisteix en dues divisions consecutives entre les quals no hi ha duplicació de material genètic.
• Durant la profase I, en la primera divisió meiòtica hi ha l'aparellament dels cromosomes homòlegs en una estructura que s'anomena complexe sinaptonèmic 

 

                                 visió al microscopi electrònic

Així queden units els dos cromosomes del mateix tipus (tètrades o bivalents), entre els que pot haver entrecreuament entre les cromàtides no germanes, és a dir intercanvi de fragments entre les cromàtides dels dos cromosomes homòlegs. Això suposa una recombinació dels genes de la línia materna i la línia paterna. Si ha hagut entrecreuament es pot veure fàcilment en imatges del microscopi ja que, quan està més avançada la profase i es comencen a separar els homòlegs, les cromàtides entre les que ha hagut entrecreuament queden unides temporalment per uns punts que reben el nom de quiasmes.

 

                            










Les fases de la Profase I són cinc: Leptotè, Zigotè, Paquitè, Diplotè i Diacinesi. Aquí es poden visualitzar algunes d'elles al microscopi electrònic. Els quiasmes es veuen al Diplotè

•  La segona divisió és como una mitosi: es separen les cromàtides germanes.
• El resultat són quatre cèl·lules haploides, pèro en la oogènesi (a les femelles) tres d'aquestes cèl·lules degenerant (s'anomenen corpúsculs polars) i només una d'elles formarà un òvul. En canvi, pels mascles, el resultat serà quatre espermatozoides.
• Durant el desenvolupament embrionari d'una femella totes les cèl·lules reproductores estan a "mig fer", es para el procès en una de les fases de la profase I. Així, quan neix una nena, per exemple, ja té tots els seus òvuls a mig desenvolupar i aquests acabaran de madurar a l'etapa fèrtil, durant el consecutius cicles ovàrics, alliberant un d'ells cada mes a l'ovulació.

•  Visualització del aquest vídeo sobre la meiosi

(Recordem que els centriols només estan a la cèl·lula animal. Les divisions, mitòtica o meiòtica, a les cèl·lules vegetals són "anastrals")

CONTROL DE BIOLOGIA EL 25 DE MARÇ: àcids nucleics, cèl·lula, cicle cel·lular, mitosi i meiosi.

MAT: Funcions. 15/3/11

Enllaços interessants per aquest tema:

• conceptes bàsics: definició, domini, recorregut, funcions elementals (lineal, afí i constant)
• funció lineal i  funció afí. Activitats

• Concepte de funció:  és una relació entre dues magnituds, X i Y, de manera que a cada valor de X li correspon un únic valor de Y. Així podem distingir:

• una variable independent X , considerant x és un valor en particular de X
• una variable dependent Y, en funció de la variable independent. Es considera y un valor en particular de la variable Y

          y el podem expressar com  y = f(x)

• el valor de y és la "imatge" de x  per aquesta funció. El conjunt de tots el valors de y possibles reb el nom de RECORREGUT O IMATGE de la funció
• x és la "antiimatge" de y (veuràs que poden haver-hi vàries). El conjunt de tots el valors de x possibles reb el nom de DOMINI de la funció

•  No és necessari que tots els valors de x tinguin un valor de y associat, però, en
  qualsevol cas, no s’admet que cap valor de x tingui més d’un valor de y associat

•  Representació gràfica en el pla, en els eixos de coordenades:
• tabla de valors
• valors de x, variable indepenent, en l'eix horitzontal, "d'abcisses".
• valors de y, variable dependent, en l'eix vertical, "d'ordenades"
• Funció lineal: del tipus y= ax, la gràfica és una recta
• a correspond al valor de la pendent de la recta
• passa pel punt (0,0)

• Funció afí: del tipus y=ax+b, la gràfica también és una recta
• a correspond al valor de la pendent de la recta
• passa pel punt (0,b), és a dir b correspon al punt de tall de l'eix d'ordenades

• Sistemes de equacions de primer graus, resolució gràfica:
• compatibles determinats, rectes que es tallen
• compatibles indeterminats, rectes que coincideixen
• incompatibles, rectes paral·leles, equacions amb el mateix valor d'a

BIO: Meiosi. 14/3/11

• Introducció a la meiosi: 
• puntualització de les principals diferències entre la divisió mitòtica i les dues divisions meiòtiques.
• sentit biològic de la meiosi: reproducció sexual = intercanvi de material genètic entre dos individus de la mateixa espècie.
• Avantatge de la reproducció sexual: si es formen dues cèl·lules haploides, aquestes es podran unir per a formar un nou individu amb tota la informació genètica pròpia de l'espècie. D'aquesta manera en una població hi haurà més variabilitat genètica i aquesta base diferèncial és imprescindible per a que actui la selecció natural afavorint l'evolució de l'espècie en concordància amb l'entorn en el que es troba aquesta determinada població.

DEURES
Si no l'heu fet abans, elaborar una tabla on es reflecteixin les principals diferències entre Mitosi i Meiosi.

QUI: Termodinàmica. 14/3/11

• Repàs dels continguts fet sobre els temes d'estequiometria i termodinàmica.
• Exercicis d'igualació de les reaccions químiques de les fotocòpies: ajustament per tempteig i ajustament sistemàtic.
• Factors que influeixen en la velocitat de reacció: Concentració dels reactius, superfície de contacte, temperatura i existència de catalitzadors. Com i per què influeixen.

DEURES:

• Pàgina 153, Exercicis 19, 20 i 21.

QUI: Energia de les reaccions químiques. 4/3/11

Enllaços interessants:

• Conceptes bàsics de termodinàmica.

• La termoquímica és la part de la química que estudia les transferències que acompanyen a les reaccions químiques. 
• Reaccions exotèrmiques: les transformacions químiques van acompanyades de despreniment d'energia. El contingut energètic dels productes és menor que el de els reactius. Exemple:
• la oxidació de la glucosa, es despren energia (que s'acumula en forma d'ATP)
• La combustió d'un hidrocarbur, com per exemple el butà, donant diòxid de carboni i aigua.
• Reaccions endotèrmiques: les transformacions químiques van acompanyades d'absorció d'energia. El contingut energètic dels productes augmenta respecte del dels reactius. Exemple:
• La formació ATP a partir d'ADP i àcid fosfòric. 
• La fotosintesi, formació de glucosa a partir de diòxid de carboni i agua és endotèrmica i l'energia necessària s'obté de l'energia lumínica. 
• Entalpia: és una magnitud per a mesurar l'energia interna a pressió constant (generalment, la atmosfèrica, és a dir, la reacció es dóna en recipients no tancats hermèticament). L’energia que es mesura és la variació d’entalpia. La variació d’entalpia d’una reacció és la diferència  entre les entalpies dels productes i la dels reactius multiplicades pel nombre de mols que indiquen l’estequiometria.

  ΔH= H₂ – H₁ = S (n_P H_P) – S (n_R H_R)

• En condicions estàndard (25ºC i 1 atm) la variació d’entalpia d’una reacció s’anomena variació d’entalpia estàndard i es representa per DH⁰.
• Com únicament es poden mesurar les variacions d’entalpia DH i no les entalpies H, cal definir un valor de referència. L’ entalpia dels elements químics en la seva forma més estable i en les condicions estàndard es considera zero.

Per exemple:

 ΔHº_f(Cl₂)=0

 ΔHº_f(H₂)=0

 ΔHº_f(Zn(s))=0

Per a formes al·lotròpiques (quan una mateixa substància es presenta en formes diferentes) li correspon el valor zero d'entalpia de formació estàndard a la forma més estable. Per exemple, el carboni el podem trobar com element en el gràfit i el diamant. En aquest cas, el valor zero és pel gràfit.

Entalpies de formació d’un compost ( ΔH_f)

• És la variació d’entalpia de la reacció en què es produeix un compost a partir dels seus elements.   Exemple:

C (s)    +   ½ O₂ (g)  → CO (g)   ΔH=-110kj          

Si la reacció es produeix en condicions estàndards parlarem entalpies de formació estàndard, ΔHº_f .

D’acord a aquesta definició, i com que l’entalpia és un funció d’estat (únicament depèn de l’estat inicial i de l’estat final), podem calcular el calor (l’entalpia) de reacció en funció de les entalpies de formació de les substàncies que hi participen en la reacció:

 ΔH  = Sumatori  ΔH_f(productes)  -  Sumatori  ΔHº_f(reactius)

DEURES:

• Exercicis de la fotocòpia
• "Exercicis d'examen" de la pàgina 137.
• CONTROL DE QUÍMICA EL 18/3/11: dissolucions, estequiometria i termodinàmica.

MAT: Control de matemàtiques. 3/3/11

• Examen de trigonometria.
• Correcció de l'examen.

BIO: Orgànuls cel·lulars. 28/2/11.

Seguim amb el tema d'estructura i funció dels orgànuls cel·lulars.

QUI. Càlculs estequiomètrics. 28/2/11

• Correcció dels exercicis de deures.

DEURES:

• Exercicis 11 i 13 de la pàgina 136.

BIO: Estructura i funció dels orgànuls cel·lulars. 25/2/11

Des del mes de decembre (l'entrada del dia 21/12/10) els alumnes havien tingut temps per desenvolupar el tema de la cèl·lula, segons l'esquema que es va repartir i explicar a classe.
Durant aquesta classe, s'han exposats tots aquests continguts, és a dir: composició, estructura i funció dels envolcalls  de la cèl·lula eucariota, així com de tots els orgànuls citoplasmàtics. Cal assenyalar la biosíntesi (com es formen de noves) per a cadascuna d'aquestes estructures.

QUI: Estequiometria. 23/2/11

Enllaços d'interés per aquest tema:

• conceptes bàsics, processos per fer càlculs i exercicis
• exercicis de igualació 

• Càlculs estequiomètrics, segons els coeficients estequiomètrics que ens indica la relació de mols que intervé de cada compost químic que hi participa. Haurem de tenir en compte: 

• Pureza (o riquesa) dels reactius, s'ha de tenir en compteel percentatge de massa de la substància pura que hi ha a la mostra que hi participa a la reacció.  
• Rendiment d'una reacció química, percentatge que representa la quantitat obtinguda realmente davant de la quantitat esperada teòricament. Que el rendiment no sigui del 100% pot ser per diverses raons: la puresa dels reactius, pérdues dels reactius o bé dels productes (per exemple que siguin  molt volàtils...), reaccions secundàries a part de la que s'està analitzant...

• Classificació de les reaccions químiques: de síntesi, de descomposició, de substitució (o desplaçament) i de doble desplaçament (o intercanvi).
• Exercicis

DEURES:

• Exercicis 6, 7 i 9 de la pàgina 136

MAT: Trigonometria. 22/2/11

• Resolució de triangles que no són rectangles: amb teorema del sinus i del cosinus.

DEURES:

• Exercicis de trigonometria d'exàmens de les proves dels anys anteriors (fotocòpia)

BIO: Mitosi. 21/2/11

 Enllaç molt interesant

• mitosi, meiosi i citocinesi

• Cicle cel·lular: 
• Divisió cel·lular
• Divisió del nucli: Mitosi o Meiosi
• Citocinesi
• Interfase

• Hem treballat amb diverses pàgines web per contestar les següents preguntes sobre la mitosi: (entregat en fotocòpies)

MITOSI

1.- Definició:

La mitosi és un procés de divisió cel·lular on les dues còpies de l’ADN, prèviament replicat, es distribueixen en dues cèl·lules filles que seran  genèticament idèntiques.

2.- En quines cèl·lules es dóna?

En totes les cèl·lules somàtiques, és a dir,totes les cèl·lules del cos, excepte les de la línia germinal (reproductores)

3.- Quin és el resultat d’aquest procés de divisió del nucli?

Dues cèl·lules idèntiques genèticament a la cèl·lula mare.

4.- Fases de la mitosi i què passa en cadascuna d’aquestes fases.

INTERFASE:

Entre dues divisions consecutives, hi ha un període d’interfase on la cèl·lula té una activitat metabòlica normal i on es duplica el ADN per a que en la següent divisió del nucli es pugui repartir equilibradament entre les dues cèl·lules filles.

FASES DE LA MITOSI:

a)    Profase:

·                    Els cromosomes es fan visibles al nucli de la cèl·lula (cromatina es condensa).  Aquests cromosomes contenen dues cromàtides germanes unides entre elles per una estructura anomenada centròmer.

·                     La membrana nuclear es degrada, es trenca i desapareix.

·                    Es dupliquen els centròmers i cada parell migra a un dels pols de la cèl·lula.

b)    Metafase:

·                    Els cromosomes, cadascun amb les dues cromàtides germanes, es situen en la placa equatorial (un pla imaginari equidistant dels dos pols), enganxats a les fibres del fus mitòtic o acromàtic.

c)     Anafase:

• el centròmer es divideix, les cromàtides germanes es separen i es dirigeixen cap als dos pols de la cèl·lula.

d)    Telofase:

•  els cromosomes, ja amb una sola cromàtida han arribat als pols
•  Apareix la membrana cel·lular i els cromosomes s’agrupen en dos nuclis fills (la cèl·lula s’allarga i se separen els dos nuclis, encara dins de la mateixa cèl·lula).
• El material genètic es desespiralitza, és a dir , quedarà en forma de cromatina.

CITOCINESI:

Després de la mitosi, la membrana cel·lular s’estrangula per la zona  equatorial,de manera que el citoplasma que es reparteix, encara que no sempre de forma equitativa. La cèl·lula es divideix en dues, i queda un nucli a cada meitat.

                                                                                                        

                                                                         

5. Sentit biològic.

La mitosi permet:

·        La formació d’un individu nou a partir d’un zigot.

·        El creixement dels organismes pluricel·lulars

·        La renovació i regeneració de teixits.

·        Reproducció asexual.

DEURES

Contestar les mateixes qüestions para la MEIOSI

Omplir la següent taula comparativa entre el procés de divisió mitòtica i meiòtica: (entregada en fotocòpies)

	MITOSI	MEIOSI
En quines cèl·lules es dóna
Quantes cèl·lules resulten
Tipus de procés
Material genètic
Descripció del procés	Profase Metafase Anafase Telofase	Meiosi I (reduccional)
		Meiosi II (similar a mitosi)
Sentit biològic

          

         

QUI: Reaccions químiques i estequiometria. 18/2/11

• Concepte de reacció química: recombinació dels àtoms dels "reactius". Ni apareixen àtoms ni desapareixen àtoms. 
• Diferència entre reacció química i equació química.
• Ajustament de les equacions químiques: modificar els coeficients estequiomètrics de l'equació fins que sumant tots els àtoms dels "reactius" com dels "productes" de la reacció,  hi hagi el mateix nombre d'àtoms. Exemples

DEURES:

• Llegir les pàgines 123 i 124 del llibre.

BIO: ADN i ARN. 18/2/11

• Correcció de tots els exercicis de la fotocòpia "Qüestions sobre els àcids nucleics". (Repàs del tema)
• Cicle víric. Retrovirus. Transcripció inversa (o retrotranscripció).

MAT: Trigonometria. 17/2/11

• Correcció d'exercicis de trigonometria. 
• Repàs del teorema del sinus i cosinus, per resoldre triangles no rectangles. Exemples

DEURES:

• Pàgina 196, exercicis 1b, 1c, 1f, 1h.(no és possible el cas de resoldre el triangle amb només el tres angles ja que hi ha infinits triangles semblants que coincideixen en el tres angles)
• Pàgina 197, exercicis 3 i 6

BIO: Duplicació de l'ADN. 16/2/11

• Repetició de la explicació de la síntesi de l'ADN, autoreplicació semiconservativa. 
• Repàs de l'expressió de l'ADN: Transcripció i traducció.
• Correcció d'exercicis, fotocòpies de qüestions d'àcid nucleics

QUI: Dissolucions. 16/2/11

• Correcció de problemes

DEURES:

• Tots els "exercicis d'examen" de la pàgina 121.

MAT: Trigonometria. 15/2/11

• Relació fonamental de la trigonometria, ens permet trobar el valor d'una raó trigonomètrica en funció de l'altra:

•  Resolució dels triangles NO RECTANGLES:
• Teorema del sinus:

• Teorema del cosinus: 

• Exercicis d'aplicació, resolucions de problemes. Cal saber dibuixar un esquema del triangle que hem de resoldre a partir de l'enunciat

DEURES:

• Exercicis 26 i 27 de la pàgina 194.
• Exercicis 29 i 31 de la pàgina 195

                                        

QUI: Dissolucions. 11/2/11

Correcció dels exercicis que había com a deures.
Treballem gràfics: elaboració a partir d'una taula i treure dades noves a partir de la gràfica.

DEURES:

• Exercicis 5, 10, 14 i 15 de la pàgina 120

BIO: Esquema de la cèl·lula. 11/2/11

Fem una primera correcció sobre el tema que esteu desenvolupant pel vostre compte:

• Quadre de diferències entre cèl·lula procariota i eucariota
• Cèl·lula eucariota, membrana plasmàtica: estructura i funció

MAT: Trigonometria. 10/2/11

• Exercicis amb triangles rectangles amb raons trigonomètriques, hem de conèixer els tres costats i els tres angles:
• quan només tenim les dades de dos catets o d'un catet i la hipotenusa.
• quan només tenim les dades d'un catet i un dels angles aguts o de la hipotenusa i un dels angles aguts.

• Problemes que es resolen amb un esquema que correspon a triangle rectangles (pàgines 178, 179 i 180)

DEURES

• Fotocòpies d'exercicis d'aplicació del teorema de Thales (triangles semblants)
• Pàgina 189     
• exercici 1: a) g) m) s) f) l) r) x)
• exercici 2
• exercici 3 a) d) g) j)

BIO: Duplicació i expressió de l'ADN. 9/2/11

Analitzant l'enllaç proposat el dia 28/1/11: Blog de Biologia y geologia, l'entrada del 17 de mayo), vam treballar a classe:

• Duplicació de l'ADN: 

• enzims implicats
• helicasa, trenca els ponts d'hidrogen que uneixen les bases complementàries dels dos bris d'ADN i es separen
• topoisomerases, tallen per evitar la tensió per superarrotllament dels bris de l'ADN.
• encebador d'ARN (format per ARN polimerasa)
• ADN polimerasa (III i I), només actuen amb un extrem 3' lliure
• fragments d'Okazaki i bri retardat
• forquilla de replicació

• autoduplicació "semiconservativa", es van desestimar les altres dues hipòtesis: conservativa i dispersiva.  

 

• Expressió de l'ADN: Transcripció i Traducció (podeu veure aquest processos en aquest vídeos)

 

MAT: Trigonometria. 8/2/11

Cal recordar certs conceptes i procediments previament: clica aquí

• Mesura dels angles:
• Radians i graus: 360º = 2Πrad . Conversió
• Definició de radian: angle que té un arc de circumferèmcia igual a la longitud del radi de la mateixa circumferència. No té unitats.
• Angles expressat en graus amb la forma incomplexa i complexa. Introducció dels valors dels angles i conversió de la forma complexa a la incomplexa i a l'inrevés amb la calculadora.
• Com s'utilitza el transportador d'angles.
• Triangles rectangles:
• un angle recte i altre dos aguts complementaris entre ells
• hipotenusa (costat oposat al angle recte)
• cadascun dels angles aguds tenen un catet contigu i un catet oposat.
• Raons trigonomètriques d'un angle agut: sinus, cosinus i tangent

• Exercicis d'aplicació. 

Del 31/1 al 4/2: SETMANA DE EXAMENS

• Dilluns 31/1: Repàs de Biomolècules en Biologia.
• Dimarts 1/2: Examen de Matemàtiques: "Equacions i successions". Comencem correcció de l'examen
• Dimecres 2/2: Examen de Biologia: "Glúcids, Proteïnes, Vitamines i Lípids". Correcció del examen
• Dijous 3/2: Acabem la correcció de l'examen de Matemàtiques. Exercicis de càlcul de perímetres, àrees, volums i capacitat de polígons i poliedres. 
• Divendres 4/2: Examen de Química: " Mescles i Gasos". Correcció de l'examen.

QUI: Mescles i dissolucions. 31/1/11

Enllaços interessants:

• informació i activitats
• esquemes i gràfics

 

• Definició: Solut, dissolvent, solució i solubilitat.
• Solució diluida, concentrada i saturada.
• Solubilitat i temperatura, amb líquids i amb gasos. Gràfiques.
• Propietats col·ligatives, que varien en variar la concentració de la solució. Exemples.
• Diferents maneres de mesurar la concentració de una solució.
• Exercicis d'aplicació

DEURES:

• Exercicis 4, 6, 8 i 9 de la pàgina 120.

BIO: Expressió de l'ADN: Transcripció i traducció. 28/1/11

Enllaç interessant: Blog de Biologia y geologia, (mireu el 17 de mayo)

• Funció del ADN: Gen----------> ARN----------> Proteïna. 
• Transcripció: Les sequències de bases a l'ADN serveixen de motllo per crear una cadena d'ARN amb el missatge genètic per la síntesi proteica. Así, es forma l'ARN-m, ARN missatger.
• Traducció:  La informació que està impresa a la seqüència de l'ARN és tradueix en la col·locació ordenada aminoàcids, és a dir en l'estructura primària d'una proteïna determinada, seguint la correspondència triplet-aminoàcid que indica el codi genètic:

.

MAT: Model de Prova, equacions i successions. 27/1/11

 SOLUCIONS DELS EXERCICIS: (fotocòpies repartides avui)

• Exercici 1: 
• a) -9, -3, -1, -1/3, -1/9     terme general a_n= -27/3ⁿ      Creixent (cal demostrar sobre la recta real o comprovant si a_n > a_n-1 )

• Exercici 2:     preu d'un litre de llet = 1 €,   preu d'un litre d'oli = 3 €  i preu d'un kg de pernil = 16 €
• Exercici 3:  (-4, 6, 1)
• Exercici 4: 
• a)  x = 0, x = 3, x = 2
• b)  x = -2/3
• c)  x = 3
• d)  x = ln 41 = 3,71

                              

S'HA AJORNAT EL CONTROL DE MATEMÀTIQUES FINS EL PROPER DIMARTS, 1/2/11

QUI: Lleis dels gasos.

• Correcció de problemes. Càlcul de la densitat a partir de la massa molar. Llei de Dalton de la pressions parcials 

CONTROL DE QUÍMICA EL 4/2/11

BIO: Àcids nucleics. 26/1/11

Enllaços interessants :

• Imatges i conceptes bàsics
• Més informació i activitats 

• Definició i Funció. Aclarir la diferència entre codi genètic i informació genètica.
• Tipus: ADN (o DNA)  i ARN (o RNA)
• Monòmers: Nuclèotids formats per una base nitrogenada, un àcid fosfòric i una pentosa (ribosa o desoxiribosa).
• Bases nitrogenades

• Púriques 
• Pirimidíniques
• Uracil només a l'ARN, Timina només al ADN

• Estructura molecular de l'ADN: Doble cadena de nucleòtids, complementaries a les seves bases i antiparal·leles (sentit 3'------->5'  i en front de sentit 5'------->3', essent 5' i 3' l'ordre dels carboni de les pentoses)

MAT: Trigonometria. 25/1/11

• Introducció a la trigonometria:
• sistema sexagèsimal per mesurar anglès.
• tipus d'angles
• línies poligonals i polígons. Classificació de polígons.
• Triangles i classificació de triangles. Altura (h) i Base (b). La suma dels angles =180º
• Triàngle rectàngle i  teorema de Pitàgores. Exercicis d'aplicació.
• Perímetres i àrees de figures planes.
• Repàs d'equacions exponencials i logarítmiques.

CONTROL DE MATEMÀTIQUES 27/1/11: Equacions (de tot tipus, sistemes, problemes) i successions. 

BIO: Classificació de Lípids i Exemples. 24/1/11

• Correcció dels exercicis sobre lípids del final del tema de les fotocòpies.
• Classificació de lípids:
• Àcids grassos:
• saturats i insaturats (amb dobles i triples enllaços), com afecta al punt de fusió. Diferències entre olis i greixos.
• alguns són essencials (no els podem sintetitzar i per això els hem d'ingerir obligadament a la dieta).
• molècules amfipàtiques: part polar (hidròfila) i part apolar (hidròfoba) de la molècula.
• Reacció d'esterificació
• Reacció de saponificació.

• Lípids saponificables: molècules formades a partir dels àcids grassos.
• Acilglicèrids: Glicerina que s'esterifica amb els àcids grassos.
• Triglicèrids: de reserva, teixit adipós
• Fosfolípids: formen la doble capa lipídica de la membrana cel·lular.

• Ceres: esterificació d'un alcohol amb una llarga cadena d'àcid gras. Fort caràcter hidròfil, és a dir que donen impermeabilidad. En cutícules protectores, pèls, plumes, fruits, fulles...

• Lípids insaponificables: Derivats del Isopré (Terpens o isoprenoides)  o de l'esterà (Esteroides)
• Terpens: Vitamina A, vitamina E, vitamina K, substàncies aromàtiques, pigments (xantofil·les i carotens), Cautxú...
• Esteroides: Colesterol, vitamina D, hormones sexuals (progesterona, estradiol, prostaglandines)

DEURES

• Llegir "Lípids" a la pàgina 136 de les fotocòpies (sobre el colesterol i les lipoproteïnes).

CONTROL DE BIOLOGIA EL DIA 2 DE FEBRER DE 2011: Glúcids, Lípids, Proteïnes i Vitamines.

QUI: Lleis del gasos. 24/1/11

• Correcció d'exercicis. 

DEURES:

• Exercicis 26 i 28 de la pàgina 109. 
• Exercicis d'examen 1 i 2, pàgina 109

QUI: Lleis del gasos ideals. 21/1/11

• Correcció dels exercicis que hi havia com a deures de la pàgina 95.
• Repàs de les lleis dels gasos, com varien una respecte a les altres les tres magnituds implicades: volum,  temperatura i  pressió . Exemples.

• Cal recordar:
• el volum d'un mol de qualsevol gas a c.n (condicions normals), és a dir a 1 atm i 0ºC, és de 22,4L.
• Els graus els hem de calcular en Kelvin ( K = 273 + ºC)
• La pressió atmosfèrica al nivell de mar és:  1 atm (atmosfera)  = 1,013 · 10⁵ Pa (pascals)
• Segons les unitats que utilitzem, haurem de triar entre els dos possibles valors de la constant dels gasos, R:
• Si el volum el prenem en litres (L), la pressió en atmosferes (atm), aleshores el valor de la constant és  R = 8,314 472 J·K^-1·mol-1 
• Si el volum el prenem en m³ i la pressió en pascals, hem d'agafar com a valor de la constant   R = 0,082 057 46 atm·L·K^-1·mol^-1.

•  Exercicis 1, 2 i 4 de la pàgina 108.

DEURES 

•  Exercicis 3, 6 i 15 de la pàgina 108