QUI: Formulació inorgànica. 8/11/10

• Repasem tot el fet fins ara. 
• Aclarim els tres tipus de nomenclatures: Estequiomètrica, de Stock i tradicional. La tradicional s'utilitza sobre tot pel òxids, els oxoàcids i les oxosals.
• oxoàcids amb més d'una molècula d'aigua: prefix orto-. Típicament els òxids de B i de N poden incorporar 1 o 3 molècules d'aigua per formar el àcid i el Si 1 o 2. Aleshores, en contraposició, s'utiliza el prefix meta- per anomenar a l'oxòacid que només incorpora una molècula d'aigua.

DEURES:

• Els exercicis 1, 2, 3, 7 i 10 de formular i anomenar compostos de les fotocòpies repartides avui.

BIO: Cicle de la matèria i cicles Biogeoquímics. 8/11/10

(mireu els esquemes dels link)

• Cicle del Carboni: si partim de diòxid de carboni present a l'atmosfera i la hidrosfera, aquest s'incorpora a la biosfera gràcies al procés fotosintètic dels productors. Així el carboni entra a la xarxa tròfica, passant també pels consumidors i els descomponedors. Tots els organismes alliberan altra vegada el diòxid de carboni que es produeix quan fan la respiració cel·lulars (al mitocondri, que produeix energia pel metabolisme). El carboni pot quedar emmagatzemat en les roques sedimentàries (per precipitació del C0₂ dissolt a l'aigua o per sedimentació de closques i altres restes carbonatats), que es poden transformar en roques volcàniques i alliberar-se a l'atmosfera amb les erupcions volcàniques. O també pot passar a formar part de carbó o petroli, "combustibles fòssils" i ja sabem que la combustió allibera diòxid de carboni a l'atmosfera.

DEURES:

• Llegir i analitzar els cicles de nitrògen i fòsfor.
• Explicar en què consisteix el procés d'eutrofització de les aigües, relacionat-lo amb els cicles del P i del N i amb el fet de que aquest elements siguin "limitants" per el creixement de la biomassa en l'ecosistema.