Aquest espai està adreçat als meus alumnes d'enguany, curso 2010-2011. Aquí es podran consultar els continguts treballats a l'aula per a les tres matèries de l'àrea de ciències que jo mateixa imparteixo, MATEMÀTIQUES, BIOLOGIA I QUÍMICA, en el curs de preparació de les proves d'accés als cicles formatius de grau superior.







lunes, 25 de octubre de 2010

BIO: Factors abiòtics i factors biòtics d'un ecosistema. 25/10/10

Seguint amb els factors abiòtics:
  • Salinitat
    • Concepte de pressió osmòtica. Les sals són partícules osmòticament actives.
    • Organismes poiquilosmòtics / estenohalins. Organismes homeosmòtics / eurihalins (podran cambiar d'aigua dolça a aigua salada i a l'inrevés).
    • Salinitat en el sóls. 
  • Radiacions: radiactives, electromagnètiques.
  • Contaminants:
    • organismes que acuten d'indicadors de contaminants, líquens.
    • Bioacumulació d'alguns contaminants al llarg de la xarxa tròfica.
    • Pluja àcida. 
    • CFC.
    • Excés de CO
Factors biòtics:
  • Competència: Entre organismes que tenen el mateix nínxol ecològic respecte a la seva alimentació, el seu espai per viure....siguin de la mateixa espècie o no. Els organismes de la mateixa espècie poden mantenir a més competència en l'estratègia reproductora. Exemples.
  • Depredació. Diagrama de la evolució de depredació- presa. Gràfic de l'evolució de la població de la llebre i el linx (fluctuació desplaçada en el temps per a les dues espècies. El depredador sempre té un nombre d'individus menor)

QUI: Enllaç Covalent. Estructures de Lewis i models de RPECV. 25/10/10

  • Elaboració de les estructures de Lewis:
    • Comptar el nombre d'electrons de valència de tots els àtoms que hi participen en la formació de la molècula. (mirar la configuaració electrònica. Per exemple, l'oxigen té 6 e- en la seva capa més externa, "de valència", l'H té 1 e- ,  el N en té 5, el S en té 6, el Cl en té 7, el Na en té 1...)
    • Els àtoms d'H sempre estan situats en els extrems
    • Els àtoms menys electronegatius ocupen la posició central i la resta d'àtoms guardarà certa simetria.
    • Els àtoms de Carboni solen formar llargues cadenes (química orgànica).
    • Es disposen els electrons que aporta cada àtom, alguns en forma de parells  d'electrons compartits i d'altres en forma de parells sense compartir, de manera que cumpleixin la regla del octet, excepte el Hidrogen que "es completa" amb dos electrons. (Hi ha excepcions a la regla de l'octet. Mireu pàgina 34).
    • Cal tenir en compte les càrregues de més o de menys que tindrà un ió si es vol representar la seva estructura de Lewis. Per exemple, el ió (CO3)2- tíndrà dos electrons més que els de les capes de valència dels seus àtoms, es a dir (4 + 6 x 3) + 2 = 24 electrons.
  • Estructures de ressonància (= mesomeria). Exemples: O3  ,  SO2  
  • Predicció de la estructura a l'espai que tindrà una molècula segons la distribució dels parells d'electrons compartits o no compartits: model RPECV. Exemples.
  • Enllaços covalents polars (els àtoms implicats amb electronegativitat diferent, es crea un dipol a la molècula, si aquesta es asimètica)  i apolars ( l'enllaç entre àtoms del mateix element,  o també pot passar que la molècula sigui simètrica i llavors les polaritats s'anulen)
  • Exercicis d'aplicació. 
  • Deures: Llegir la pàgina 38