REACCIONS DE PRECIPITACIÓ
- reacciones substàncies dissoltes i apareix un nou producte, o més d'un, insoluble (en realitat, és poc soluble), que precipitarà o quedarà en suspensió, reben el nom de "precipitat".
- Una substància poc soluble no estarà totalment dissociada en els seus ions, sinó que hi haurà una part que estarà en forma sòlida i una altra part dissociada.
S'arriba a l'equilibri quan la dissolució està saturada
Explicació mitjançant la teoria cinètico-molecular: la dissolució (o solvatació) és perquè les molècules del solut estan envoltades per les del dissolvent però algunes, al contactar novament amb les partícules del cristall poden ser "capturades" per les forces d'atracció i tornen a cristal·litzar.
- Aquesta mescla de sòlid i dissolució arriba a un "equilibri heterogeni", on els sòlids es van redissolent i els ions en dissolució van precipite, es a dir, es tracta d'un procés reversible. Quan s'arriba a aquest punt de equilibri dinàmic la constant d'equilibri es diu "producte de solubilitat" o Kps o també Ks i no es tenen en compte la concentració de les substàncies sòlides (aquest valor coincidiria amb el valor de la densitat i, com això és un valor fixe ja s'inclou en el valor de la constant)
Kps = [Cn+]m [Am-]n essent el exponents m i n els coeficients estequiomètrics dels ions
- Podem distingir l'equació molecular de l'equació iònica i, si aquesta le trèiem els ions espectadors que ni hi participen realment, ens queda l'equació iònica neta. Per exemple:
reacció de iodur de
potassi amb el nitrat de plom, es forma un precipitat groc intens: iodur de plom
KI (aq) + Pb (NO3)2(aq) → Pb I2(s) + KNO3 (aq) Equació molecular
Se
observa la formación de un precipitado amarillo intenso, el yoduro de
plomo. Esta forma de escribir la reacción se denomina molecular. Es más
útil en este caso escribir la ecuación iónica para notar realmente como
se están reordenando los átomos.
Los reactivos son compuestos iónicos que al disolverse se disocian en aniones y cationes por lo que puede escribirse:
Pb+2 (aq) + 2 NO3-(aq) + K+(aq) + I- (aq) → Pb I2(s) + 2 NO3-(aq) + K+(aq) Ecuación Iónica
(aquí es veu millor com es reordenen els àtoms; els reactius són compostos iònics que al dissoldre's es dissocien en anions i cations)
Pb+2 (aq) + I- (aq) → Pb I2(s) Ecuació iònica neta.
(Els ions no involucrat en la reacció, "ions espectadors", apareixen tan als productes com als reactius i per tant es poden omitir de l'equació)
- Per saber si es formarà o no un precipitat en mesclar-e dues solucions, es necessari conèixer la solubilitat: quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent a una temperatura determinada. Es pot expressar de varies maneres però les més habituals són:
mol / L dissolució (Molaritat, M)
g solut/ L dissolució
g solut / 100 g dissolució (%en massa)
- Cal saber quin es el balanç energètic, calculat segons l'entalpia de dissolució i l'entalpia d'hidratació. Espontaneïtat de la reacció.
