BIO: Els Regnes dels éssers vius. 20/9/10

• Sistemàtica: Part de la Biologia que estudia quines són les característiques comuns que defineixen cadascun dels grups dels éssers vius, relacionant-ho amb els seu parentiu evolutiu.
• Taxonomia: Part de la Sistemàtica que es dedica la identificació de cadascuna de les espècies d'éssers vius i  intenta agrupar-les en grups o "tàxons" de manera que tinguin un lloc en un sistema de agrupacions  jerarquitzades. Regne/Filum (o Tipus)/ Ordre/ Familia/ Gènere/ Espècie. Exemples.
• Nom científic: Nom en llatí que s'utilitza universalment i s'escriu amb dues paraules, la primera correspon al gènere i s'escriu amb la inicial en majúscula; i la segona paraula s'escriu en minúscula. S'ha d'escriu en lletra cursiva o subrallat (si s'escriu a mà). Exemples.
• 5 Regnes: segons tipus de cèl·lules, tipus de nutrició, unicel·lulars o pluricel·lulars, tal·lòfits o tisulars...                   Exemples de cada grup esmentat.

• Moneres (bacteris). Unicel·lulars procariotes. Respecte a la nutrició hi ha de tots els tipus de metabolismes (quimiosintètics, fotosintètics, heteròtrofs -----> descomponedors)
• Protoctistes (protozous i algues). Cèl·lules eucariotes.Els protozous son  i unicel·lulars. Les algues són autòtrofs fotosintètics i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lòfits.
• Fongs. Heteròtrofs, digestió externa (descomponedors), Cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lòfits.
• Animals. Cèl·lules eucariotes i són heteròtrofs
• Vegetals. Cèl·lules eucariotes i són autòtrofs fotosintètics.            

QUI: Mètode científic. Estructura atòmica. 20/9/10

Introducció: La Química és una ciencia experimental

• MÈTODE CIENTÍFIC

Raonament basat en l’experimentació i la comprovació de totes les afirmacions que es fan. Només es aplicable a tot allò mesurable. (Aplicable tant a nivell macroscòpic com a microscòpic).

Etapes fonamentals:

            1a- Observació: Organització de les dades disponibles sobre els fets que observem. Cal delimitar molt claramente QUÈ volem estudiar.

            2a- Elaboració d’una hipòtesi: explicació lògica dels fets observats (basat en les teories conegudes o bé inventant-ne d’altres noves).

            3a- Comprovació experimental de les hipòtesi.

-          Planificació de l’experimentació. IMPORTANT: controlar i delimitar possibles paràmetres o variables que afectin. Així, s’ha de tenir clar quines són les variables controlades, la variable independent i la variable depenent.

-          Realització de l’experimentació

-          Obtenció de dades

-          Anàlisi dels resultats  -------------> Conclusió      (pot ser errònia si no s’han  treballat bé les variables controlades, les quals poden influir en els resultats però en l’experiment en qüestió no s’haurien de considerar) 

Hem posat diversos exemples per aclarir les variables dependents i independents en els experiments, com és el cas observació creixement d'una determinada especie de planta segons les hores de llum que reb:
   - Variable indepenent, les hores en la que la planta està exposa a la llum.
   - Variable depenent, el creixement de la planta (s'hauria de fixar adientment cop s'ha de valorar)
   - Variables controlades, temperatura ambient, tamany del test, tipus de substrat, aigua amb la que es rega...

• Icones que hi ha en els productes, utilitzats al laboratori, que ens indiquen si el material experimental és corrosiu, inflamable, tòxic...

Tema 1: Estructura de l'àtom

- Una mica de Història: Demòcrit, Dalton...
- Model de Thomson: "madalena amb panses", una massa carregada positivament amb els electrons negatius enganxats.
- Model de Rutherford: Nucli amb tota la massa (protons i neutrons) i càrrega positiva però molt petit i envoltat per una escorça electrònica.
- Comparació dels valors de massa i de càrrega de les partícules subatòmiques més estables: protons, neutrons i electrons. Notació científica, així podem comparar l'ordre de les dades: la massa d'un electró despreciable davant de la massa d'un protó o un neutró

Conceptes importants:
- Número atòmic: número de protons, propi de cadascun dels elements, per exemple tots els àtoms de ferro del món tenen 26 protons, tots els àtoms de Carboni tenen 6 protons.
- Número màssic: número de protons i neutrons.
- Isòtops: els àtoms d'un mateix element que tenen un diferent nombre de neutrons, així doncs diferent massa atòmica. 
- Massa atòmica: massa de cadascun dels elements de la taula períodica que es calcula com a resultat de una mitjana ponderada de la massa  de tots els isòtops d'un element (sabent la proporció que hi ha a la natura de cadascun dels isòtops). Sense unitats

QUI: Presentació del curs. 16/9/10

Vaig repartir una fotocòpia amb la programació dels continguts que tractarem al llarg del curs. Durant la classe, vam parlar de qué anaven cadascun dels apartats. El llibre de text que utilitzarem és:
- A. Fontanet Rodriguez, "Química. Proves d'accés cicles formatius de FP. Grau Superior", Ed: Vicens Vives.
Aquest llibre inclou el solucionari dels exercicis.