Aquest espai està adreçat als meus alumnes d'enguany, curso 2010-2011. Aquí es podran consultar els continguts treballats a l'aula per a les tres matèries de l'àrea de ciències que jo mateixa imparteixo, MATEMÀTIQUES, BIOLOGIA I QUÍMICA, en el curs de preparació de les proves d'accés als cicles formatius de grau superior.







lunes, 4 de octubre de 2010

QUI: Estructura atòmica. Configuració electrònica. 4/10/10

  • Correcció dels deures, aplicant la regla mnemotècnica de la "diagonal". Se estableix una relació entre la configuració electrònica de los "electrons de valència" (els de els majors nivell d'energia dins d'un àtom en el seu estat fonamental, és a dir, sense electrons "excitats") i la seva posició a la taula periòdica.

BIO: Regne Animal. Anèl·lids. 4/10/10

Hem seguit treballant sobre les fotocòpies repartides, amb la taula del principals grups del Regne Animal. Avui hem vist:
Subregne Invertebrat:
  • Tipus Anèl·lids: Presentan metamerització, és a dir, cos segmentat, alguns del òrgans es repeteixen en cada segment o "metàmer" (per exemple, el aparell reproductor, el excretor, ganglis nerviosos...). Exemples: cuc de terra cuc de terra, sangonera (exoparàsit, es fixa a la pell d'un altre animal, amb ventoses i xucla la sang d'un altre animal i els injecta heparina per a que la sang no es coaguli)
  • Tipus Platelmints: Cucs plans. Endoparàsits. Exemple: G.Taenia, Taenia solium que és una espècie paràsita dels humans, també coneguda amb el nom de solitaria o tenia, molt adaptada a la seva condició de endoparàsit (un cap amb ventoses i ganxos per anclar-se a la paret del tub digetiu i crèixer i absorbir quasi tots els nutrients).
  • Tipus Nemàtodes: tots paràsits com la triquina (afecta als nostre músculs) o el cucs intestinals (típics paràsits infantils).
  • Tipus Mol·lusc: amb closca  (pot haver desaparegut amb l'evolució o quedar en l'interior del cos) i peu musculós (en un grup s'ha transformat en tentacles). Hi ha tres grups principals de mol·lusc:
    • Classe Gasteròpodes: Cargol típic. Exemples
    • Classe Cefalòpodes: "cap-peus". Cefalització molt marcada i peu transformat en tentacles. Exemples
    • Classe Bivalves: Closca amb dues valves. El peu és escavador per amagar-se a la sorra amb facilitat. Exemples
  • Tipus Equinoderms: Amb plaques soldades que formen un exoesquelet. Simetría radial. Sistema ambulacral, canals amb petits peus ambulacrals per moure's i atrapar les preses. Exemples dels diferents grups: estrelles de mar, eriçons de mar i holoturies (també es diuen cogombre de mar).
  • Tipus Artròpodes: "potes articulades". Exoesquelet de Quitina (Glúcid). Desenvolupament indirecte, existencia de fases larvàries. Creixement discontinu, hi ha diferents "mudes", es a dir trenquen i surten de l'esquelet i després de crèixer de cop tornen a segregar un altre. Els principals grups d'artròpodes són:
    • Insectes: sis potes, formigues, mosques, papallones
    • Aràcnids: 8 potes
    • Crustacis: inclouen els decàpodes (els crancs, amb 10 potes)
    • Miriàpodes: amb molts parell de potes, "cent-peus i mil-peus".
Vertebrats: (dins de Tipus "Cordats")

Tots tenen esquelet: crani, columna vertebral i esquelet apendicular (cintura escapular, cintura pélvica i extremitats). És de teixit ossi i cartilaginòs.
Conceptes: òrgans anàlegs (mateixa funció però diferent origen evolutiu, com per exemple aleta d'un peix i aleta d'un cetaci) i òrgans homòlegs (mateix origen evolutiu però diferent funció, com per exemple el nostre braç i l'aleta lateral una balena)

  • Classe Peixos: escates, cos hidrodinàmic. Respiració per branquies (sistema d'intercanvi de gasos entre el medi i la sang que es viable en el medi aquàtic però que queda colapsat en el medi aeri perquè les llàmines irrigades de les branquies queden replegades). Posició de les aletes.
    • Peixos cartilaginosos: més primitius. Taurò o rajada.
    • Peixos ossis: Orada, sardina...
  • Classe Amfibis: "dues vides". Desenvolupament indirecte: Fase larvària aquàtica, "cap- gros", que no competeix amb l'adult a l'ecosistema. L'adult és terrestre però ha de viure en ambient molt humits (pell molt permeable i es deshidraten fàcilment). Respiració per branquies el cap-gros y l'adult per pulmons i a través de la pell. Exemples (amb cua i sense cua).Posta d'ous a l'aigua envoltats de massa gelatinosa protectora.
  • Classes Rèptils: cos recobert d'escames i escuts dèrmics. Molt més independents del medi aquàtic. Ous amb closca (poden estar al medi aeri) i alguns fins i tot ovovivípars. Exemples
  • Classe Ocells: cos recubert de plomes. Bec corni sense dents. Ous amb molt més vitel. Homeoterms. Exemples.