Aquest espai està adreçat als meus alumnes d'enguany, curso 2010-2011. Aquí es podran consultar els continguts treballats a l'aula per a les tres matèries de l'àrea de ciències que jo mateixa imparteixo, MATEMÀTIQUES, BIOLOGIA I QUÍMICA, en el curs de preparació de les proves d'accés als cicles formatius de grau superior.







viernes, 4 de marzo de 2011

QUI: Energia de les reaccions químiques. 4/3/11

Enllaços interessants:
  • La termoquímica és la part de la química que estudia les transferències que acompanyen a les reaccions químiques. 
  • Reaccions exotèrmiques: les transformacions químiques van acompanyades de despreniment d'energia. El contingut energètic dels productes és menor que el de els reactius. Exemple:
    • la oxidació de la glucosa, es despren energia (que s'acumula en forma d'ATP)
    • La combustió d'un hidrocarbur, com per exemple el butà, donant diòxid de carboni i aigua.
  • Reaccions endotèrmiques: les transformacions químiques van acompanyades d'absorció d'energia. El contingut energètic dels productes augmenta respecte del dels reactius. Exemple:
    • La formació ATP a partir d'ADP i àcid fosfòric. 
    • La fotosintesi, formació de glucosa a partir de diòxid de carboni i agua és endotèrmica i l'energia necessària s'obté de l'energia lumínica. 
  • Entalpia: és una magnitud per a mesurar l'energia interna a pressió constant (generalment, la atmosfèrica, és a dir, la reacció es dóna en recipients no tancats hermèticament). L’energia que es mesura és la variació d’entalpia. La variació d’entalpia d’una reacció és la diferència  entre les entalpies dels productes i la dels reactius multiplicades pel nombre de mols que indiquen l’estequiometria.
  ΔH= H2 – H1 = S (nP HP) – S (nR HR)

  • En condicions estàndard (25ºC i 1 atm) la variació d’entalpia d’una reacció s’anomena variació d’entalpia estàndard i es representa per DH0.
  • Com únicament es poden mesurar les variacions d’entalpia DH i no les entalpies H, cal definir un valor de referència. L’ entalpia dels elements químics en la seva forma més estable i en les condicions estàndard es considera zero.
Per exemple:
 ΔHºf(Cl2)=0
 ΔHºf(H2)=0
 ΔHºf(Zn(s))=0
Per a formes al·lotròpiques (quan una mateixa substància es presenta en formes diferentes) li correspon el valor zero d'entalpia de formació estàndard a la forma més estable. Per exemple, el carboni el podem trobar com element en el gràfit i el diamant. En aquest cas, el valor zero és pel gràfit.

Entalpies de formació d’un compost ( ΔHf)

  • És la variació d’entalpia de la reacció en què es produeix un compost a partir dels seus elements.   Exemple:
C (s)    +   ½ O2 (g)  → CO (g)   ΔH=-110kj          
Si la reacció es produeix en condicions estàndards parlarem entalpies de formació estàndard, ΔHºf .
D’acord a aquesta definició, i com que l’entalpia és un funció d’estat (únicament depèn de l’estat inicial i de l’estat final), podem calcular el calor (l’entalpia) de reacció en funció de les entalpies de formació de les substàncies que hi participen en la reacció:

 ΔH  = Sumatori  ΔHf(productes)  -  Sumatori  ΔHºf(reactius)

DEURES:
  • Exercicis de la fotocòpia
  • "Exercicis d'examen" de la pàgina 137.
  • CONTROL DE QUÍMICA EL 18/3/11: dissolucions, estequiometria i termodinàmica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario