MAT: Interés simple i interés compost. 21/12/10

Interès simple i compost

• Definició
• Càlcul
• Exercicis d'aplicació.

DEURES:

• Equacions de segon grau: problemes d'aplicació ( fotocòpies)
• Exercicis de l'interés simple i interés compost. També exercicis d'equacions exponencial i logarítmiques.

BONES FESTES I BON ANY NOU!!

BIO: Treball pel Gener. La cèl·lula

Desenvolupar l'esquema del tema de cèl·lula exposat a continuació fent servir la informació de les fotocòpies, la que es proporciona en els següents enllaços,  o a partir de qualsevol altra font que vosaltres trobeu adient:

• cèl·lula batxillerat

• la cèl·lula: orgànuls

TEMA: LA CÈL·LULA

1.- Definició

2.- Tipus

         Segons complexitat:         Procariota

                                               Eucariota

 Taula: diferència entre la cèl·lula procariota i eucariota

	procariota	eucariota
mida
Orgànuls i estructures cel·lulars
Material genètic, nucli
Organismes (regnes)

3.- Cèl·lula eucariota: conèixer tots els orgànuls cel·lulars, tant la seva estructura com la seva funció.

Taula: cèl·lula eucariota 

orgànul	estructura	funció	animal	vegetal
Membrana citoplasmàtica
Paret cel·lular
...

4. Diferències entre la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal. 

diferències	animal	vegetal
mida
Paret, forma
orgànuls
nutrició
regnes

Parts de cèl·lula eucariota 

• Paret cel·lular 

• Membrana plasmàtica

• Citoplasma:

• Orgànuls citoplasmàtics

• Mitocondris
• Cloroplast
• Reticle endoplasmàtic llis i rugós
• Aparell de Golgi
• Vesícules, lisosomes i peroxisomes
• Vacúols
• Ribosomes*
• Centriols, diplosoma*
• Cilis i flagels, citoesquelet*
• Inclusions*
  
  * (orgànuls no membranosos)
  ----- propis de la cèl·lula vegetal
  ----- propis de la cèl·lula animal

• Nucli:
• Membrana nuclear
• Nucleol
• Material genètic: ADN i ARN.
• Cromosomes (durant divisió cel·lular)
• Cromatina (durant interfase)

BIO: Proteïnes. 20/12/10

PROTEÏNES

• Definició de proteïnes i pèptids
  
• Monòmers: aminoàcids. 
• 20 a.a. essencials. Exemples. Abreujats. (S'anomenen acabats en -ina)
• Enllàç peptídic.
• Estructura de les proteïnes: 
• primaria, sequència d'aminoàcids
• secundària, hèlix alfa o llàmina plegada
• terciària (només globulars)
• quaternària, diverses proteïnes unides

• Classificació i exemples.  

DEURES:

• Fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 del final del tema de les proteïnes (pàgines 172-180)
• Fer un resum dels enzims: què són i com actuen

BIO: Correcció d'exercicis. 17/12/10

• Correcció dels exercicis sobre el tema de glúcids

QUI: La matèria. 17/12/10

• Definició de matèria.
• Magnituds i unitats: massa, volum i densitat.
• Factors de conversió per canviar d'unitats
• Estats d'agregació de la matèria.

• Teoria cineticomolecular de la matèria. (S'aconsella fer les activitats proposades a l'enllaç)
• Canvis d'estat. Gràfica de variació de la temperatura d'una substància enfront el temps d'escalfament a pressió constant ( gràfica característica per a cada substància pura). 
• Substàncies pures. Propietats determinades. Fórmules empíriques, moleculars, estructurals.
• només un element
• atòmiques
• moleculars
• cristalls

• combinació de més d'un element
• molècules
• compostos químics

• Mescles: sense composició definida i les propietats no concretes sinó que dependran de quines són i  la proporció de les substàncies pures que composen la mescla. Mescles  homogènies i heterogènies. Exemples.

 

• Concepte de mol: quantitat de substància que correspon a  6,02 · 10²³ (nombre d'Avogadro) partícules. 
• massa atòmica i massa molecular d'una substància pura. Exercicis de càlcul de la massa molecular. 
• Massa d'un mol de substància pura. Exercici de càlculs de massa molar.

DEURES

• Llegir els mètodes de separació dels components d'una mescla.
• Exercicis 2, 5, 6 i 7 de la pàgina 94.

MAT: Equaciones exponencials i logarítmiques. 16/12/10

• Continuem amb les equacions exponencials, els casos on no podem posar els dos membres com a potències de la mateixa base:  apliquem logaritmes (en base 10 o neperians) als dos membres de l'equació i apliquem les propietats dels logaritmes per aïllar la x
• Les equacions logarítmiques les podem solucionar aplicant les propietats dels logaritmes. Ens trobem a dos casos: (mireu els exemples del link)
• Igualtat entre dos logaritmes de la mateixa base: igualem els arguments i resolem l'equació resultant.

                                Ex:  log ₃ (x + 4) = log ₃ (2x)

                                       x + 4 = 2x

                                       x = 4

• Igualtat entre un logaritme i un nombre: apliquem la definició de logaritme i resolem l'equació resultant.

                               Ex:  log ₃ (x - 4) = 2 

                                     segons la definició de logaritme es complirà que  

                                     3² = x – 4

                                     9 = x – 4

                                     x = 13

• Introducció del concepte d'interès simple i interès compost.

DEURES:

• Llegir la pàgina 101, sobre l'interès simple i l'interès compost i fer els exercicis nº 1 de cadascun dels apartats.

MAT: Ecuacions de segon grau, irracionals i exponencials.14/12/10

• Les equacions de segon grau són expresions polinòmiques de grau dos i que es poden trasformar en una expressió de tipus:  ax² + bx + c = 0.  Havent arribat a aquesta expressió, per buscar les solució de l'equació (pot tenir dues perquè és de segon grau) es fa igual que per buscar les arrels d'un polinomi de segon grau.  Podem trobar el cas de que el discriminant, b² – 4ac, sigui 0 i només hi trobem un valor com a solució (una arrel doble). També pot passar que el discriminant sigui negatiu, aleshores no hi ha solució dins dels nombres reals ja que no podem trobar la solució de l'arrel d'un número negatiu.
• Equacions irracionals: quan la x està dins d'una arrel quadrada. Cal deixar l'arrel sola en un dels membres de l'equació i cadascun del membres al quadrat i així desapareixerà l'arrel quadrada. Haurem de verificar si les arrels trobades per a l'equació de segon grau resultant serveixen per a la primera equació ja que pot ser una de les dues no compleixi la igualtat.
• Equacions exponencials: la x es troba en l'exponent. Hem de posar l'equació de manera que en els dos membres hi hagi potències amb la mateixa base. Aleshores quedaria una nova equació igualant els exponents. 

 DEURES:

• Exercicis a i b de la pàgina 97.
• Repassar el concepte de logaritme, les propietats dels logaritmes i com es fa el canvi de base, que correspon a les pàgines 53 i 54 del llibre.

BIO: Glúcids. 13/12/10

• Repassem ciclació d'un monosacàrid. -OH hemiacètàl·lic: caràcter reductor dels monosacàrids i alguns disacàrids.
• Prova de detecció de presència de monosacàrids per colorimetría. Reactiu Fehling
• Repassem enllàç glucosídic. La sacarosa i els polisacàrids perden el OH hemiacetàl·lic i ja no són reductors.
• Principals exemples de monosacàrids, disacàrids i polisacàrids.
• Altres glúcids anormals, amb altres grups funcionals afegits. 
• Altres polisacàrids: quitina, àcid hialurònic, mureïna, heparina, condroïtina, agar-agar, pectina, glucoproteïnes, glucolípids...
• Principals funcions biològica dels glúcids:
• Energètica: Glucosa i glucògen (o glicògen). Regulació dels nivells de glucosa en sang en l'humà gràcies a la insulina i el glucagó
• Estructural: Cel·lulosa, a la qual anomenem "fibra" quan en parlem de dietètica. També quitina, mureïna, condroïtina...
• Metabòlica: àcids ascòrbic ( un glúcid anormal) és la vitamina C.

DEURES:

• Exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 137, 138, 139 i 140 respectivament.

QUI: Repàs de Formulació. 13/12/10

• Correcció dels exercicis de nomenclatura i fomulació del examen, tan de química inorgànica com de l'orgànica.

QUI: Examen sobre enllaços i formulació inorgànica i orgànica. 10/12/10

• Segon control d'aquesta primera avaluació.
• Correció dels exercicis del examen.

MAT: Control de polinomis, equacions de primer grau i sistemes d'equacions. 9/12/10

• Després del control, correcció dels exercicis de l'examen.

QUI: Química orgànica. 3/12/10

• Grups funcionals: formulació i nomenclatura.  Es mostren a la taula següent, així com els sufixos que s'utilitzen per a cada grup funcional o per als enllaços multiples. 

Grupos Funcionales
R = cadena alifática con cualquier número de carbonos
Nombre del Grupo Funcional	Estructura General	Estructura Ejemplo	Nombre Gráfico
Alcano		CH3CH2CH3	propano
Alqueno		CH2=CHCH3	propeno
Alquino		CH=CCH3	propino
Alcohol	R-OH	CH3CH2CH2OH	propanol
Éter	R-O-R	CH3CH2O-CH2CH3	dietil éter
Aldehído			propanal
Cetona			propanona o acetona (o metil cetona -dimetil cetona es redundante-)
Acido			etanoico o ácido acético
Ester			etanoato de metilo o acetato de metilo
Amina	R-NH2 or R-NH-R	CH3CH2CH2NH2	propilamina
Amida			metil etanamida o metil etil amida

• Correcció dels exercicis que hi havia com a deures.
• Exercicis de nomenclatura i formulació dels compostos amb grups funcionals

EXAMEN DE QUÍMICA: dia 10 de desembre a les 9:30h. 

MAT: Sistema d'equacions de primer grau. 2/12/10

• Correcció dels problemes que havia per deures. 
• Com resoldre els sistemes de tres equaciones amb tres incògnites: mètode de Gauss

 Recordeu:
CONTROL DE MATEMÀTIQUES: DIJOUS 9 DE DESEMBRE A LES 12:00. Polinomis, equacions de primer grau

BIO: Control de Biologia. 1/12/10

• Control de Biologia: Ecologia i Bioquímica (només Aigua i Sals minerals)

MAT: Resolució de sistemes d'equacions. 30/11/10

• Una hora abans de l'horari normal de classe s'ha fet l'examen de recuperació de l'examen sobre nombres reals.
• Recollida dels exercicis per puntuar (sistemes d'equacions i problemes de plantejament)
• Equació línial d'una recta:  y = ax + b    a correspon a la pendent de la recta, b correspon al punt de tall de l'eix d'ordenades (o eix de les y)
• Explicació dels quatre mètodes per resoldre els sistemes d'equacions:
• gràficament, la solució d'un sistema és el punt que pertany a l'hora a les dues rectes. Serà, doncs, el punt de tall de les dues rectes (en el cas de que sigui un sistema compatible determinat).
• per reducció
• per igualació
• per substitució.
• Classificació de sistemes d'equacions:
• Compatible determinat, amb una única solució. Correspon a dues rectes que es tallen en un punt.
• Compatible indeterminat, amb infinites solucions. Correspon a dues rectes coincidents.
• Incompatible, sense solució (en resoldre'l dóna un absurd). Correspon a rectes paral·leles.

DEURES:

• Pàgina 86 exercicis: 4, 8, 12 i 16

CONTROL DE MATEMÀTIQUES: DIJOUS 9 DE DESEMBRE A LES 12:00. Polinomis, equacions de primer grau

BIO: Glúcids. 29/11/10

GLÚCIDS

• Biomolècules formades per C, H, O (alguns casos especials contenen altres àtoms de N, P o S)
• També es coneixen amb el nom de "Hidrats de Carboni" (la proporció d'àtoms hidrogen a la molècula de monosacàrids és el doble que la d'àtoms d'oxigen, com passa a l'aigua)   o " Sucres" (encara que tots no són dolços). 

Monosacàrids (Oses)

• Els monosacàrids, químicament són polididroxialdehids (aldoses) o polihidroxicetones (cetoses). 

 

• Classificació. Trioses, pentoses i hexoses. 
• Ciclació dels monosacàrids en dissolució aquosa.  Apareix OH hemiacetàlic, responsable del caràcter reductor dels monosacàrids. Reactiu Fehling per la detecció de la presència d'aquest en aliments.
• Enllaç entre dos monòmers: Enllaç O-glucosídic

QUI: Química Orgànica. 29/11/10

• Correcció dels exercicis que hi havia com a "deures".
• Nomenclatura de les cadenes ramificades i amb enllaços múltiples. 

DEURES:

• Llegir des de la pàgina 66 fins la pàgina 75 del llibre. 
• Fer els exercicis 3, 4 i 5 de les fotocòpies.

BIO: Glúcids. 26/11/10

• Acabem el tema de les sals minerals explicant que també actuen com a cofactors. Regulació del metabolisme gràcies als enzims (proteïnes), coenzims (vitamines) i cofactors (ions).
• Principals funcions biològiques de les biomolècules:
• Metabòlica (exemples)
• Estructural (exemples)
• Energètica (exemple)

GLÚCIDS

• Procés de polimerització: 

                             Monòmers      ---------------------> Polímers
          Als glúcids:  Monosacàrids ---------------------> Polisacàrids            (exemples)

DEURES:

• Cal llegir, de les fotocòpies sobre glúcids, des de la pàgina 126 a la 130 i desenvolupar els següents punts:
• Monosacàrids
• Estructura molecular: polihidroxicetones o polihidroxialdehids. Pentoses i hexoses, exemples. 
• Ciclació: Anell que forma la molècula d'un polisacàrid (enllaç hemiacetàlic). Apareix el radical (OH--) hemiacetàlic que és el responsable del caràcter reductor del monosacàrid.
• Enllaç O-glucosídic: unió entre dos monosacàrids, amb la pèrdua d'una molècula d'aigua.
• Exemples
• Funció biològica

• Disacàrids: exemples i funció biològica
• Polisacàrids: exemples i funció biològica.

QUI: Química orgànica. 26/11/10

• Els radicals complexos més emprats són: (amb un nom propi tradicional i també amb el nom sistemàtic)
• isopropil  ( 1-metiletil)
• isobutil  (2-metilpropil)
• sec-butil (1-metilpropil)
• terc-butil (1,1-dimetiletil)
• Repartició de fotocòpies amb exercicis de nomenclatura i formulació i de compostos orgànics.

DEURES:

• Tots els exercicis de la primera pàgina de les fotocòpies repartides.

QUI: Química orgànica. 24/11/10

• Aplicar las regles de nomenclatura de les cadenes hidrocarbonades.
• Radicals: metil, etl....
• Grups funcionals. Quadre: grup alcohol, grup carboxílic, aldehid, cetona.... 

 DEURES

•  Pàgines 79, "exercicis d'examen": 1, 2 i 3

BIO: Aigua. Estructura, propietats i funció biòlogica. 22/11/10

• Correcció de l'exercici d'osmosi.
• Diàlisi. Definició i exemple de la diàlisi en les membranes cel·lulars:  filtració en els nefrons dels ronyons. 
• Funció biològica de les sals minerals: 
• impregnen les estructurres òssies i les endureixen
• participen en la transmissió de l'impuls nerviós.
• El ió ferro, situat al centre de l'hemoglobina, s'uneix al O₂ i així  aquest és transportat  pels eritòcits.
• Certes sals dissoltes al medi intern són reguladores del pH, són els sistemes tampons.

MAT: Equacions de primer grau. 23/11/10

• Correcció d'equacions polinòmiques de primer grau.
• Resolució de problemes mitjançant plantejament d'equacions de primer grau. Important : definir clarament  la incògnita i saber traduir el llenguatge de l'enunciat a llenguatge matemàtic en funció de la incògnita que hem definit. Comprovar els resultats.
• Ecuacions polinòmiques de primer grau amb dues incògnites, tipus ax + b = y. Són equacions linials. 
• Representació gràfica d'una equació linial. Taula de valors i eixos de coordenades. Un punt sempre es representa amb dues coordenades : (x,y)
• Concepte de sistema d'equacions líneals amb dues incògnites: la solució és el punt on es tallen les dues rectes, és a dir, el punt que perteny a l'hora a les dues rectes. 

DEURES

• pàgina 68, exercicis 20, 21, 22, 23 i 24 

BIO: Aigua. Estructura, propietats i funció biòlogica. 22/11/10

• L'estructura de la molècula de l'aigua, amb un angle de 104,5º entre els àtoms de hidrogen, fa que es comporti com a un dipol elèctric. Així s'estableixen forces intermoleculars de Ponts d'hidrogen. Com a consequència es donen les següents propietats:
• calor específica molt alta
• alt punt de fusió i d'ebullició 
• densitat més alta en estat sòlid que en estat líquid 
• notable capil·laritat
• dissolvent de substàncies polars

• Gràcies a aquestes propietats de l'aigua, podem assenyalar les següents funcions biològiques més importants:
•  medi de reacció, on tenen lloc les reaccions químiques dels éssers vius. També es clar actua com a reactiu en moltíssimes d'aquestes reaccions.
• fa de substància termorreguladora, tan dins dels éssers vius com al medi ambient
• dona forma a les cèl·lules i als organismes.
• com el gel sura sobre l'aigua líquida, aquell fa de aillant tèrmic i les aigües no arriben a temperatures extremadament baixes, la qual cosa les fa habitables. A més el gel pot ser utilitzat com a substrat sobre el qual viure. 
• per capil·laritat la saba pujarà pels vegetals al llargs dels seus vasos conductors.

• Pressió osmòtica. Definició i molècules osmòticament actives. 

DEURES:

• Exercici sobre la pressió osmòtica.  

QUI: Introducció a la Química Orgànica. 22/11/10

• Les molècules orgàniques són cadenes hidrocarbonades, és a dir, d'àtoms de carboni i d'hidrogen. 
• molècules líneales, ramificadas i cícliques.
• Regles per a nombrar les molècules orgàniques.

 DEURES

• Veure els exemples de cadascuna de les regles de nomenclatura per les molècules orgàniques.  

BIO: Bioquímica. 19/11/10

• Nivells d'organització de la matèria viva. Ara toca estudiar els bioelement i les biomolècules. 
• Bioelements primaris, secundaris i oligoelements. 
• Classificació de les biomolècules:
• inorgàniques (també les podem trobar a la matèria no viva): aigua, sales minerales i els gasos O₂  i CO₂
• orgàniques (exclusivament en éssers vius o a partir de restes de éssers vius): proteïnes, lípids, glúcids (o "hidrats de carboni"), àcids nuclèics i vitamines.

DEURES:

• Llegir tots els punts referents a l'aigua, és a dir, des de la pàgina 105 fins la 111: estrucrura de la molècula de l'aigua, les seves propietats i les seves funcions biològiques (conseqüència de les seves propietats).

QUI: Formulació inorgànica. 19/11/10

• Tioàcids: els àtoms de oxígen són substituit per àtoms de sofre. Exemples.
• Sals àcides: l'anió, que es combina amb el catió per a formar la sal, encara té algun hidrogen i per tant, conserva la seva capacitat per acidificar el medi. Formular i anomenar. Exemples.
• Les sals les anomenem segons la nomenclatura tradicional: 

• Si l'àcid acaba en -ic , l'anió derivat que formi la sal acabarà en - at
• Si l'àcid acaba en -ós, l'anio derivat que formi la sal acabarà en - it
• El element metàl·lic que forma el catió de la sal s'anomena tal qual seguit del nombre d'oxidació en nombres romans i entre parèntesi.
• Exemples:

HNO₃ -------------------------          NO₃^-  -------------------------           F_e (NO₃)₂

(àcid nítric)                              (ió nitrat)                                 nitrat de ferro (II)

HNO₂ -------------------------          NO₃^-  -------------------------           F_e (NO₃)₂

(àcid nitrós)                             (ió nitrit)                                  nitrit de ferro (II)

H₂SO₄ -------------------------          SO₄^2-  -------------------------           F_e2 (NO₃)₃

(àcid sulfúric)                           (ió sulfat)                                 sulfat de ferro (III)

DEURES: 

• Pàgina 59, exercicis 14, 15,16 i exercicis d'examen 1 i 2. 

MAT: Equacions de primer grau. 18/11/10

• Les equacions de primer grau són expressions polinòmiques. Així que ja sabem com operar aquestes expressions algebraiques. Termes i membres d'una equació
• Recordar la diferència entre una equació i una identitat notable. Exemples
• Les solucions d'una equació són els valors de la variable (per exemple, "x") pels que es compleix la igualtat.
• Per aïllar la variable i poder conèixer la solució de l'equació cal fer transformacions de manera que busquem equacions equivalents. Està explicat als  "principis d'equivalència", pàgina 59 punt 2.1.6.
• Resolució de problemes amb equacions de primer grau: es tracta de traduir l'enunciat del problema a llenguatge matemàtic, però primer de tot es molt important definir clarament l'incògnita en funció de la qual plantejarem l'equació. Exemples d'aplicació.
• És molt important comprovar els resultats i deixar clarament expressat les conclusions. 

DEURES:

• Pàgina 66, exercicis: 1, 2b, 2g, 2i  3c, 3g, 3j, 4f
• Pàgina 67, exercicis 6, 7 i 8

QUI: Formulació inorgànica. 17/11/10

• Correcció d'exercicis: anomenar i formular compostos.

DEURES:

• Exercicis 29, 30, 31 i 32 de les fotocòpies. 

BIO: Successions i impactes. 17/11/10

• Correcció dels exercicis sobre successió primària i secundària. 
• Correcció dels escrits sobre alguns dels impactes que provoca l'acció antropogènica sobre l'ecosistema.

MAT: Fracciones polinòmiques. 16/11/10

• Correcció dels exercicis que hi havia com a deures, sumes i restes de fraccions polinòmiques, aplicant tots els mètodes per a la factorització de polinomis. Recordeu que després d'operar, s'ha de factoritzar el polinomi del denominador, si cal, per tal de reduir la fracció si és possible.
• Trobar les arrels d'un polinomi que ja està factoritzat, explicat a la pàgina 130 del llibre (Per entendre l'explicació només cal recordar que si a · b = 0 és perquè  o   a = 0   o  b = 0 )
• Exercicis de multiplicar i dividir fraccions algebraiques. 

DEURES:

• Exercicis  3b, 3d i 3f de la pàgina 137.

BIO: Ecosistema en el temps. 15/11/10

(Explicació del que s'ha preparat en el treball a casa, seguint l'esquema assenyalat en els deures del dia anterior).

• Successió ecològica: 
• definició
• primària 
• secundària
• Què passa després d'un incendi i/o tala d'arbres?. Pot estar relacionat amb possibles inundacions posteriors?

• Impactes: conseqüències o efectes provocats per qualsevol acció que modifiqui les condicions d'un ecosistema, part d'ell o dels organismes que hi habiten.
• L'ésser humà, amb les seves accions, té importants impactes dins dels ecosistemes. Això és com a consequència del desenvolupament tecnològic i el canvia en les nostres formes de vida. Reflexions sobre la variació de la despesa d'energia exosomàtica ("fora del cos") que s'ha donat en les últimes dècades. Diferència dels requeriments energètics que es "necessiten", i d'altres recursos com per exemple l'aigua, en una societat segons el seu grau desenvolupament econòmic.

DEURES:

•   Explica per escrit els següents impactes: afebliment de la capa d'ozó, augment de l'efecte hivernacle, pluja àcida i eutrofització de les aigües, assenyalant clarament quines són les causes i quines són les seves conseqüències dins l'ecosistema.

QUI: Formulació inorgànica. 15/11/10

• Correcció dels exercicis de formulació inorgànica. Anomenar i formular.

DEURES:

• Exercicis de les fotocòpies: 22, 23 i 25.

QUI: Formulació inorgànica. 12/11/10

• Exercicis que quedaven per corregir.
• Diàcids: Nomenclatura i formulació. Es junten dues molècules d'àcid (del mateix) i es perd una molècula d'aigua.
• Oxosals: Formulació i  nomenclatura. Explicació de esquema de fotocòpia de nomenclatura tradicional per als òxids, els oxoàcids i les oxosals, a partir de metall i de no metall.

DEURES:

• Exercicis de les fotocòpies de tot el que s'ha treballat fins ara: 13, 14, 15, 16, 20 i 21

BIO: Cicles Biogeoquímics del N i P

• Correció del exercici sobre l'equiñibri dinàmic d'una cadena tròfica en un ecosistema (fulles, escarbats, ocells i gats)
• Explicació del cicle del Nitrogen. en l'atmosfera hi ha molt nitrogen però de manera no assimilable pels éssers vius.(mirar el cicle en link del dia 8/11/10)
• Explicació del cicle del Fòsfor: forta tendència a acumular-se en els fons marins i el pròces de recuperació a la xarxa tròfica del ecosistema  és molt lent. (mirar el cicle en link del día 8/11/10)

DEURES:

• Llegir tot el tema del dinàmica d'un ecosistema. Cal aclarir els punts del següent esquema:
• Succecció d'un ecosistema: primària, secundària i clímax.
• Impactes de l'ésser humà en els ecosistemes.
• Pluja àcida.
• efecte hivernacle
• afebliment de la capa d'ozó. 
• eutrofització de les aigües.

• Exercicis 1 i 2 dels proposats al final del tema.

MAT: Fraccions polinòmiques. 11/11/10

• Resolució de l'exercici 6 de la pàg 131, aplicant el teorema del residu.
• Repasem totes les estratègies per factoritzar el polinomis en altres de grau més petit, i si és possible en factors del tipus (x-a): 
• treure factor comú.
• Ruffini, per a polinomis de grau superior a 2.
• Aplicació de les identitats notables.
• resolució d'una ecuació de segon grau.
• m.c.m i m.c.d. de polinomis.
• Simplificació de fraccions polinòmiques, dividint pel m.c.d. el númerador i denominador.
• Operacions amb fraccions polinòmiques: suma / resta (m.c.m dels polinomis dels denominadors de les diverses fracciones per a obtenir denominador comú), multiplicació i divisió.
• Exercicis d'aplicació.

DEURES:

• Pàg 136 Ex. 1 apartats c, g, k  i Ex. 2 apartats d, i, e, j.

Qui: Formulació inorgànica. 10/11/10

• Correcció de tots els exercicis que havia com a deures: formulació i nomenclatura d'òxids, peròxids i hidròxids.

BIO: Matèria i energia a l'ecosistema. 10/11/10

• Exercici de construcció una xarxa tròfica dins d'un ecosistema i analitzar com varien les diferents poblacions de l'ecosistema quan una d'aquestes minva o augmenta. Conceptes treballats: xarxa tròfica, cadena tròfica, competència, nínxol ecològic, ecosistema madur i diversitat. Cal tenir en compte que les fletxes de l'esquema, les que uneixen les diferents poblacions dins de la xarxa tròfiques, han d'anar des de els nivells tròfics més baixos fins als nivells tròfics superiors (mai a l'inrevés). 

         (Treballem l'expressió correcta quan s'ha de fer una definició)

MAT: Factorització de polinomis. 9/11/10

• Teorema del residu: 

              Si un polinomi P(x) el dividim per (x-a), el residu d'aquesta divisió coincideix amb P(a).

• Arrels d'un polinomi: Aquells valor que pot tenir la x pels qual s'anul·la el polinomi.

             Si a és una arrel del polinomi P(x), es compleix que P(a) = 0

• Factorització de polinomis: es a dir posar un polinomi en forma de producte d'expressions polinòmiques el més senzilles possibles. Així utilitzarem les arrels d'un polinomi per tal de posar-ho com a productes de expressions del tipus (x-a). Si mireu el link de dalt (cal clicar sobre "teorema de residu") veureu totes les estratègies que es   poden seguir per a factoritzar polinomis.

DEURES:

• Llegir 3.5.2, amb tots el exercicis d'exemple. 
• Ex. 6 pàg 131.

     

QUI: Formulació inorgànica. 8/11/10

• Repasem tot el fet fins ara. 
• Aclarim els tres tipus de nomenclatures: Estequiomètrica, de Stock i tradicional. La tradicional s'utilitza sobre tot pel òxids, els oxoàcids i les oxosals.
• oxoàcids amb més d'una molècula d'aigua: prefix orto-. Típicament els òxids de B i de N poden incorporar 1 o 3 molècules d'aigua per formar el àcid i el Si 1 o 2. Aleshores, en contraposició, s'utiliza el prefix meta- per anomenar a l'oxòacid que només incorpora una molècula d'aigua.

DEURES:

• Els exercicis 1, 2, 3, 7 i 10 de formular i anomenar compostos de les fotocòpies repartides avui.

BIO: Cicle de la matèria i cicles Biogeoquímics. 8/11/10

(mireu els esquemes dels link)

• Cicle del Carboni: si partim de diòxid de carboni present a l'atmosfera i la hidrosfera, aquest s'incorpora a la biosfera gràcies al procés fotosintètic dels productors. Així el carboni entra a la xarxa tròfica, passant també pels consumidors i els descomponedors. Tots els organismes alliberan altra vegada el diòxid de carboni que es produeix quan fan la respiració cel·lulars (al mitocondri, que produeix energia pel metabolisme). El carboni pot quedar emmagatzemat en les roques sedimentàries (per precipitació del C0₂ dissolt a l'aigua o per sedimentació de closques i altres restes carbonatats), que es poden transformar en roques volcàniques i alliberar-se a l'atmosfera amb les erupcions volcàniques. O també pot passar a formar part de carbó o petroli, "combustibles fòssils" i ja sabem que la combustió allibera diòxid de carboni a l'atmosfera.

DEURES:

• Llegir i analitzar els cicles de nitrògen i fòsfor.
• Explicar en què consisteix el procés d'eutrofització de les aigües, relacionat-lo amb els cicles del P i del N i amb el fet de que aquest elements siguin "limitants" per el creixement de la biomassa en l'ecosistema.

BIO: Cicle de la matèria i flux d'energia dins l'ecosistema. 5/11/10

• Resposta de les preguntes plantejades (deures), aplicant els conceptes de biomassa, producció i balanç energètic. 
• Productivitat. Taxa de renovació i temps de renovació.
• Anàlisi de piràmides de biomassa i piràmides de producció. Exemples de piràmides de biomassa invertides si el temps de renovació és petit (taxa de renovació alta).

DEURES:

• Llegir "el cicle de la matèria  i els cicles biogeoquímics", pàgines 65-67. Comparar els cicles geoquímics amb els esquemes de les fotocòpies adjuntes.

QUI: Formulació inorgànica. 5/11/10

• Compostos formats per dos elements ("binaris"): (continuació)

• Hidràcids: combinacions de l'hidrogen amb no metalls més electronegatius que ell, així l'hidrogen utilitza el nombre d'oxidació +1. Per exemple:
• HCl, " clorur d'hidrogen"
• Si està en una dissolució aquosa es converteix en un àcid fort i s'anomena  "- hídric". Així
  HCl_(aq) és el "àcid clorhídric" 

• No metall + no metall: " -ur", per exemple, P Cl₃ “triclorur de fòsfor"
• No metall +  metall:  són les sals dels hidràcids (perd l'H i l'anió que queda es combina amb un catió). Per exemple Na Cl, "clorur de sodi".

•  Compostos "pseudobinaris", més de dos elements però es comporten com a binaris:

• Hidròxids: combinacions de l'anió (OH)^-  amb el catió d'un element metàl·lic. Per exemple, Na(OH),  "hidròxid de sodi".
• Cianurs: combinacions amb l'anió (CN)^-  amb el catió d'un element metàl·lic. 

•  Compostos formats per combinacions de tres elements:

• oxoàcids: La fórmula es pot obtenir afegint una molècula d'aigua a l'òxid, amb l'element amb el mateix estat d'oxidació. L'element central de la fórmula es un element no metàl·lic o de transició (però no un element molt electropositiu). S'utilitza sobre tot la nomenclatura tradicional, de prefixes i sufixes depenent del nombre d'oxidació utilitzat (hipo- -ós, -ós, -ic, per- -ic).                òxid + H₂0 -------------> àcid

DEURES:

• (Fer els exercicis endarrerits :P)
• Mirar al llibre com es la nomenclatura sistemàtica dels oxoàcids.