QUI: Formulació inorgànica. 5/11/10

• Compostos formats per dos elements ("binaris"): (continuació)

• Hidràcids: combinacions de l'hidrogen amb no metalls més electronegatius que ell, així l'hidrogen utilitza el nombre d'oxidació +1. Per exemple:
• HCl, " clorur d'hidrogen"
• Si està en una dissolució aquosa es converteix en un àcid fort i s'anomena  "- hídric". Així
  HCl_(aq) és el "àcid clorhídric" 

• No metall + no metall: " -ur", per exemple, P Cl₃ “triclorur de fòsfor"
• No metall +  metall:  són les sals dels hidràcids (perd l'H i l'anió que queda es combina amb un catió). Per exemple Na Cl, "clorur de sodi".

•  Compostos "pseudobinaris", més de dos elements però es comporten com a binaris:

• Hidròxids: combinacions de l'anió (OH)^-  amb el catió d'un element metàl·lic. Per exemple, Na(OH),  "hidròxid de sodi".
• Cianurs: combinacions amb l'anió (CN)^-  amb el catió d'un element metàl·lic. 

•  Compostos formats per combinacions de tres elements:

• oxoàcids: La fórmula es pot obtenir afegint una molècula d'aigua a l'òxid, amb l'element amb el mateix estat d'oxidació. L'element central de la fórmula es un element no metàl·lic o de transició (però no un element molt electropositiu). S'utilitza sobre tot la nomenclatura tradicional, de prefixes i sufixes depenent del nombre d'oxidació utilitzat (hipo- -ós, -ós, -ic, per- -ic).                òxid + H₂0 -------------> àcid

DEURES:

• (Fer els exercicis endarrerits :P)
• Mirar al llibre com es la nomenclatura sistemàtica dels oxoàcids.