BIO: Genética.

 Enllaços interessants per a aquest tema:

• Genètica mendeliana, raonament associant-ho amb el procés meiòtic.
• Glossari, definicions i conceptes
• Un altre blog, herència no mendeliana, senzill i didàctic. 
• Herència del sexe, vídeo de com es determina el sexe en els éssers humans

Per tal de repassar el tema hem seguit el següent índex: 

Genètica

1.- Definició de gen. Teoria cromosòmica de l’herència.

2.- Definició de:

• al·lel, al·lemorfisme múltiple
• locus/loci
• homozigòtic, raça pura
• heterozigòtic, híbrid
• genotip
• fenotip
• arbre genealògic
• consanguinitat

3.- Genètica mendeliana:

• Primera llei de Mendel: uniformitat en la primera generació filial
• Segona llei: Segregació independent del “factors hereditaris”, en la segona generació filiar apareix la proporció fenotípica característica de 3:1 (herència dominant)
• Tercera llei de Mendel: Treballant amb dihíbrids. Segregació independent dels diferents caràcters hereditaris.

 

4.- Mendel no va treballar amb:

• Herència intermèdia
• Codominància
• Gens lligats, grups de lligament
• Gens lligats al sexe, locus en cromosoma X (caràcters ginàndrics, no es consideren en el temari els holàndrics). Determinació genètica del sexe en humans (cicle biològic de l’ésser humà) i en altres grups: aus, partenogènesi...

 

5.- Problemes de genètica: 

• és important tenir clar quins al·lels aniran a parar a les cèl·lules reproductores dels indivius que es creuen.
• Cal tenir clar si es una herència dominant, herència intermèdia, codominància, si és herència lligada al sexe...segons els fenotips que apareixen i les proporcions de cadascun d'aquests.

DEURES

• Els problemes de genètica de les fotocòpies: 1, 3, 5, 9, 18, 19 i 20

MAT: FUNCIONS LOGARÍTMIQUES

 Enllaços interessants per aquest tema: (els mateixos que a "funcions exponencials")

• Funcions exponencials i logarítmiques. Gràfiques. Exemples d'aplicació
• Funcions exponencials i logaritmiques, breu i clar.

• Recordem la definició de logaritme: Sigui a>0, definim logaritme en base a d'un nombre real N com l'exponet x al qual s'ha d'elevar a per tal d'obtenir N, és a dir,

                                               log_aN = x  si es compleix que  a^x = N  

• I a continuació recordem les principal propietats dels logaritmes que ens prermetra calcular els valors:

FUNCIONS LOGARÍTMIQUES

• Una funció logarítmica és del tipus f(x) = log_a x, on a es un número real positivo (a > 0) y distinto de 1 (a ≠ 1). Corresponde a la següent gràfica

• La funció logarítmica y = log_a x verifica que:

• El logaritme només existeix per a  valors positius. Dom f = (0, +∞).
• La imatge de 1 és 0, log_a 1 = 0.
• La imatge de a és 1, log_a a = 1.
• La funció és crecient quan a > 1 i decreixent quan 0 < a < 1.

• La funció logarítmica és la inversa de la funció exponencial, tal i com s'expressa en la definició de logaritme, sempre que a sigui positiva i distinta de 1.Així les seves gràfiques són simètriques a l'eix que divideix en dues parts iguals el primer quadrant (recta  y = x)

MAT: FUNCIONS EXPONENCIALS

 Enllaços interessants per aquest tema:

• Funcions exponencials i logarítmiques. Gràfiques. Exemples d'aplicació
• Funcions exponencials i logaritmiques, breu i clar.

FUNCIONS EXPONENCIALS

• Les funcions exponencials es caracteritzen per tenir una fórmula del tipus f (x) = a^x amb a un nombre positiu (a>0) i diferent de 1.  
• els valors de les y sempre seran positius.
• totes les gràfiques exponencials passen pel punt (0,1) ja que a⁰=1 
• la recta y = 0 (l'eix d'abcisses) és una asímptota, és a dir la gràfica s'aproparà molt a la recta pero no la tallarà mai.
• Si a >1 la gràfica serà creixent
• Si  0 < a < 1 la gràfica serà decreixent. Recorda:  (½)¹= ½          
                                                                              (½)²= ¼          ½ > ¼ .....
  
  
  Així doncs, la forma de la gràfica per a la funció f (x) = a^x dependrà del valor de a, com es pot veure a continuació:
  

SALÓ DE L'ENSENYAMENT: DEL 23 AL 27 DE MARÇ

Podeu trobar tota l'oferta educativa que hi ha en aquest moment, cicles, escolas públiques i privades....si voleu mes informació fes click aquí
Recorda: només de DIMECRES a DISSABTE.

MAT: Funcions quadràtica. 15/3/11

Enllaços interessant:

• vídeo de representació gràfica d'una paràbola
• Activitats
• Les funcions que es representen amb expressions  polinòmiques de grau 2, y= ax²+bx+c , corresponen graficament a una paràbola:
• dominio: són tots el números reals
• si a >0 els braços de la paràbola miren cap a dalt
• si b=0 la paràbola serà simetrica a l'eix de les Y
• si b no és 0 la paràbola serà simètrica al eix vertical que passa per x= -b/2a
• si c=0 la paràbola passarà pel punt (0,0)
• els punt de tall de l'eix de les X serà per aquest valors de x que són arrels de l'equació de segon grau que respresenta la funció, és a dir aquell valor que compleixen ax²+bx+c=0
• Exemples de representacions gràfiques:

                                                                                                         

DEURES

• Pàgina 279, exercicis 2, 5, 6 i del 7 els apartats a, b, g, h, k i l.

• Representar en els mateixos eixos de coordenades les funcions: 
• y= 2x²
• y= 2x²+2
• y= -2x²

• Representar en els  mateixos eixos de coordenades les funcions:
• y= 2x²+2x 
• y= 2x²+2x-2

BIO: Meiosi. 18/3/11

 Enllaç molt interessant amb bones imatges:

• mitosi, meiosi i citocinesi
• meiosi i taula comparativa mitosi/meiosi
• meiosi i reproducció sexual
• activitat: fases de la Profase I
• activitat: diferències de mitosis i meiosi

• "Escenificació" de la meiosi.
• Diferència del procès mitòtic i meiòtic. La Meiosi:
• És una divisió reduccional, és a dir al final del procès les cèl·lules resultants tenen la meitat de material genètic que la cèl·lula mare: una cèl·lula diploide (2n) es converteix en una cèl·lula haploide (n), essent n el número de cromosomes de diferent tipus que es troba a la cèl·lula.
• Consisteix en dues divisions consecutives entre les quals no hi ha duplicació de material genètic.
• Durant la profase I, en la primera divisió meiòtica hi ha l'aparellament dels cromosomes homòlegs en una estructura que s'anomena complexe sinaptonèmic 

 

                                 visió al microscopi electrònic

Així queden units els dos cromosomes del mateix tipus (tètrades o bivalents), entre els que pot haver entrecreuament entre les cromàtides no germanes, és a dir intercanvi de fragments entre les cromàtides dels dos cromosomes homòlegs. Això suposa una recombinació dels genes de la línia materna i la línia paterna. Si ha hagut entrecreuament es pot veure fàcilment en imatges del microscopi ja que, quan està més avançada la profase i es comencen a separar els homòlegs, les cromàtides entre les que ha hagut entrecreuament queden unides temporalment per uns punts que reben el nom de quiasmes.

 

                            










Les fases de la Profase I són cinc: Leptotè, Zigotè, Paquitè, Diplotè i Diacinesi. Aquí es poden visualitzar algunes d'elles al microscopi electrònic. Els quiasmes es veuen al Diplotè

•  La segona divisió és como una mitosi: es separen les cromàtides germanes.
• El resultat són quatre cèl·lules haploides, pèro en la oogènesi (a les femelles) tres d'aquestes cèl·lules degenerant (s'anomenen corpúsculs polars) i només una d'elles formarà un òvul. En canvi, pels mascles, el resultat serà quatre espermatozoides.
• Durant el desenvolupament embrionari d'una femella totes les cèl·lules reproductores estan a "mig fer", es para el procès en una de les fases de la profase I. Així, quan neix una nena, per exemple, ja té tots els seus òvuls a mig desenvolupar i aquests acabaran de madurar a l'etapa fèrtil, durant el consecutius cicles ovàrics, alliberant un d'ells cada mes a l'ovulació.

•  Visualització del aquest vídeo sobre la meiosi

(Recordem que els centriols només estan a la cèl·lula animal. Les divisions, mitòtica o meiòtica, a les cèl·lules vegetals són "anastrals")

CONTROL DE BIOLOGIA EL 25 DE MARÇ: àcids nucleics, cèl·lula, cicle cel·lular, mitosi i meiosi.

MAT: Funcions. 15/3/11

Enllaços interessants per aquest tema:

• conceptes bàsics: definició, domini, recorregut, funcions elementals (lineal, afí i constant)
• funció lineal i  funció afí. Activitats

• Concepte de funció:  és una relació entre dues magnituds, X i Y, de manera que a cada valor de X li correspon un únic valor de Y. Així podem distingir:

• una variable independent X , considerant x és un valor en particular de X
• una variable dependent Y, en funció de la variable independent. Es considera y un valor en particular de la variable Y

          y el podem expressar com  y = f(x)

• el valor de y és la "imatge" de x  per aquesta funció. El conjunt de tots el valors de y possibles reb el nom de RECORREGUT O IMATGE de la funció
• x és la "antiimatge" de y (veuràs que poden haver-hi vàries). El conjunt de tots el valors de x possibles reb el nom de DOMINI de la funció

•  No és necessari que tots els valors de x tinguin un valor de y associat, però, en
  qualsevol cas, no s’admet que cap valor de x tingui més d’un valor de y associat

•  Representació gràfica en el pla, en els eixos de coordenades:
• tabla de valors
• valors de x, variable indepenent, en l'eix horitzontal, "d'abcisses".
• valors de y, variable dependent, en l'eix vertical, "d'ordenades"
• Funció lineal: del tipus y= ax, la gràfica és una recta
• a correspond al valor de la pendent de la recta
• passa pel punt (0,0)

• Funció afí: del tipus y=ax+b, la gràfica también és una recta
• a correspond al valor de la pendent de la recta
• passa pel punt (0,b), és a dir b correspon al punt de tall de l'eix d'ordenades

• Sistemes de equacions de primer graus, resolució gràfica:
• compatibles determinats, rectes que es tallen
• compatibles indeterminats, rectes que coincideixen
• incompatibles, rectes paral·leles, equacions amb el mateix valor d'a