QUI: Mescles i dissolucions. 31/1/11

Enllaços interessants:

• informació i activitats
• esquemes i gràfics

 

• Definició: Solut, dissolvent, solució i solubilitat.
• Solució diluida, concentrada i saturada.
• Solubilitat i temperatura, amb líquids i amb gasos. Gràfiques.
• Propietats col·ligatives, que varien en variar la concentració de la solució. Exemples.
• Diferents maneres de mesurar la concentració de una solució.
• Exercicis d'aplicació

DEURES:

• Exercicis 4, 6, 8 i 9 de la pàgina 120.

BIO: Expressió de l'ADN: Transcripció i traducció. 28/1/11

Enllaç interessant: Blog de Biologia y geologia, (mireu el 17 de mayo)

• Funció del ADN: Gen----------> ARN----------> Proteïna. 
• Transcripció: Les sequències de bases a l'ADN serveixen de motllo per crear una cadena d'ARN amb el missatge genètic per la síntesi proteica. Así, es forma l'ARN-m, ARN missatger.
• Traducció:  La informació que està impresa a la seqüència de l'ARN és tradueix en la col·locació ordenada aminoàcids, és a dir en l'estructura primària d'una proteïna determinada, seguint la correspondència triplet-aminoàcid que indica el codi genètic:

.

MAT: Model de Prova, equacions i successions. 27/1/11

 SOLUCIONS DELS EXERCICIS: (fotocòpies repartides avui)

• Exercici 1: 
• a) -9, -3, -1, -1/3, -1/9     terme general a_n= -27/3ⁿ      Creixent (cal demostrar sobre la recta real o comprovant si a_n > a_n-1 )

• Exercici 2:     preu d'un litre de llet = 1 €,   preu d'un litre d'oli = 3 €  i preu d'un kg de pernil = 16 €
• Exercici 3:  (-4, 6, 1)
• Exercici 4: 
• a)  x = 0, x = 3, x = 2
• b)  x = -2/3
• c)  x = 3
• d)  x = ln 41 = 3,71

                              

S'HA AJORNAT EL CONTROL DE MATEMÀTIQUES FINS EL PROPER DIMARTS, 1/2/11

QUI: Lleis dels gasos.

• Correcció de problemes. Càlcul de la densitat a partir de la massa molar. Llei de Dalton de la pressions parcials 

CONTROL DE QUÍMICA EL 4/2/11

BIO: Àcids nucleics. 26/1/11

Enllaços interessants :

• Imatges i conceptes bàsics
• Més informació i activitats 

• Definició i Funció. Aclarir la diferència entre codi genètic i informació genètica.
• Tipus: ADN (o DNA)  i ARN (o RNA)
• Monòmers: Nuclèotids formats per una base nitrogenada, un àcid fosfòric i una pentosa (ribosa o desoxiribosa).
• Bases nitrogenades

• Púriques 
• Pirimidíniques
• Uracil només a l'ARN, Timina només al ADN

• Estructura molecular de l'ADN: Doble cadena de nucleòtids, complementaries a les seves bases i antiparal·leles (sentit 3'------->5'  i en front de sentit 5'------->3', essent 5' i 3' l'ordre dels carboni de les pentoses)

MAT: Trigonometria. 25/1/11

• Introducció a la trigonometria:
• sistema sexagèsimal per mesurar anglès.
• tipus d'angles
• línies poligonals i polígons. Classificació de polígons.
• Triangles i classificació de triangles. Altura (h) i Base (b). La suma dels angles =180º
• Triàngle rectàngle i  teorema de Pitàgores. Exercicis d'aplicació.
• Perímetres i àrees de figures planes.
• Repàs d'equacions exponencials i logarítmiques.

CONTROL DE MATEMÀTIQUES 27/1/11: Equacions (de tot tipus, sistemes, problemes) i successions. 

BIO: Classificació de Lípids i Exemples. 24/1/11

• Correcció dels exercicis sobre lípids del final del tema de les fotocòpies.
• Classificació de lípids:
• Àcids grassos:
• saturats i insaturats (amb dobles i triples enllaços), com afecta al punt de fusió. Diferències entre olis i greixos.
• alguns són essencials (no els podem sintetitzar i per això els hem d'ingerir obligadament a la dieta).
• molècules amfipàtiques: part polar (hidròfila) i part apolar (hidròfoba) de la molècula.
• Reacció d'esterificació
• Reacció de saponificació.

• Lípids saponificables: molècules formades a partir dels àcids grassos.
• Acilglicèrids: Glicerina que s'esterifica amb els àcids grassos.
• Triglicèrids: de reserva, teixit adipós
• Fosfolípids: formen la doble capa lipídica de la membrana cel·lular.

• Ceres: esterificació d'un alcohol amb una llarga cadena d'àcid gras. Fort caràcter hidròfil, és a dir que donen impermeabilidad. En cutícules protectores, pèls, plumes, fruits, fulles...

• Lípids insaponificables: Derivats del Isopré (Terpens o isoprenoides)  o de l'esterà (Esteroides)
• Terpens: Vitamina A, vitamina E, vitamina K, substàncies aromàtiques, pigments (xantofil·les i carotens), Cautxú...
• Esteroides: Colesterol, vitamina D, hormones sexuals (progesterona, estradiol, prostaglandines)

DEURES

• Llegir "Lípids" a la pàgina 136 de les fotocòpies (sobre el colesterol i les lipoproteïnes).

CONTROL DE BIOLOGIA EL DIA 2 DE FEBRER DE 2011: Glúcids, Lípids, Proteïnes i Vitamines.

QUI: Lleis del gasos. 24/1/11

• Correcció d'exercicis. 

DEURES:

• Exercicis 26 i 28 de la pàgina 109. 
• Exercicis d'examen 1 i 2, pàgina 109

QUI: Lleis del gasos ideals. 21/1/11

• Correcció dels exercicis que hi havia com a deures de la pàgina 95.
• Repàs de les lleis dels gasos, com varien una respecte a les altres les tres magnituds implicades: volum,  temperatura i  pressió . Exemples.

• Cal recordar:
• el volum d'un mol de qualsevol gas a c.n (condicions normals), és a dir a 1 atm i 0ºC, és de 22,4L.
• Els graus els hem de calcular en Kelvin ( K = 273 + ºC)
• La pressió atmosfèrica al nivell de mar és:  1 atm (atmosfera)  = 1,013 · 10⁵ Pa (pascals)
• Segons les unitats que utilitzem, haurem de triar entre els dos possibles valors de la constant dels gasos, R:
• Si el volum el prenem en litres (L), la pressió en atmosferes (atm), aleshores el valor de la constant és  R = 8,314 472 J·K^-1·mol-1 
• Si el volum el prenem en m³ i la pressió en pascals, hem d'agafar com a valor de la constant   R = 0,082 057 46 atm·L·K^-1·mol^-1.

•  Exercicis 1, 2 i 4 de la pàgina 108.

DEURES 

•  Exercicis 3, 6 i 15 de la pàgina 108

MAT: Successions. 20/1/11

• Correcció d'exercicis sobre successions.
• Límits de successions: valor de a_n   quan  a  tendeix a l'infinit. 
• Per la resolució del límit d'una successió: si el terme general de la successió és una fracció amb una expressió polinòmica al numerador i un altra al denominador, hi ha tres possibilitats:
• Que el grau del polinomi del numerador sigui més gran que el del denominador: El límit serà infinit.
• Que el grau del polinomi del denominador sigui més gran que el del numerador. El límit serà 0.
• Que els polinomis del numerador i del denominador tinguin el mateix grau. El límit serà el valor resultant de tenir en compte només els coeficients dels monomis de major grau, tant del numerador com el del numerador.

• Si clickeu aquí trobareu exemples d'exercicis sobre límits de successions, com buscar les fites de les successions afitades, com mirar si una successió és creixent o decreixent...

DEURES:

•  Fotocòpies amb exercicis sobre successions (també els trobareu a l'enllaç de "successions" del dia 18 de gener, pàgina 14 i 15).

BIO:Activitat enzimàtica.Vitamines. Lípids. 19/1/11

• Com actuen els enzims:
• disminuint l'energia d'activació per a que es doni una reacció química.
• Facilitant el contacte dels substrats implicats.

• Inhibició de l'acció enzimàtica. 
• inhibició competitiva: l'inhibidor i el substrat competeixen per l'enzim, s'uneixen al mateix punt de la molècula de l'enzim.
• reversible. Exemples.
• irreversible: es danya l'estructura de l'enzim. Exemples.

• Inhibició no competitiva. Exemples.

• En molt casos l'inhibidor és un producte final d'una via metabòlica, el qual actua sobre el primer enzim de la via: inhibició per retroalimentació (feedback)
• Enzim al·lostèrics. 

VITAMINES

• Definició i característiques
• Classificació: hidrosolubles i liposolubles. Exemples

LÍPIDS

• Definició i propietats.
• Funcions biològiques. Exemples
• Classificació segons la seva estructura:
• Àcids grassos. Com són. Saturats i insaturats. Exemples. 
• Acilglicèrids: Esterificació d'àcids grassos amb la glicerina (propanotriol). 
• Triglicèrids (de reserva energètica, al teixit adipós)
• Fosfoglicèrids: caràcter amfipàtic, és a dir, amb una part polar(hidròfila) i un altra part apolar(hidròfoba). És per això que formen la doble capa lipídica que forma la membrana plasmàtica.

MAT: Successions. 18/1/11

• Repàs dels conceptes i procediments que vam fer el dia anterior sobre Successions. 
• Exercicis d'aplicació. 
• (Repàs de càlcul de les àrees de les figures planes més habituals, pàgina 145 del llibre, per poder aplicar en la resolució de problemes: quadrat, rectangle, triangle, cercle...)

DEURES

• Els quatre exercicis de "examen de la unitat" de la pàgina 21 de les fotocòpies.

QUI: Lleis dels gasos. 17/1/11

• Correcció dels exercicis de las fotocòpies sobre substàncies pures i mescles. 
• Correcció dels exercicis del final del tema 5: massa molar, número de mols, número d'àtoms, composició centesimal...
• Repàs de teoria cineticomolecular i canvis d'estat (inici del tema 6)
• Lleis del Gasos: 
• Llei de Boyle i Mariotte: a temperatura constant, la pressió i el volum són inversament proporcionals.
• Llei de Charles i Gay-Lussac: a pressió constant, el volum i la temperatura són directament proporcionals.
• Llei de Gay-Lussac: a volum constant, la pressió y la temperatura són directament proporcionals
• Llei d'Avogadro: a pressió i temperatura costant, el volum depen del número de partícules (n, número de mols), és a dir el volumi el número de mols són directament proporcionals. Cal recordar que en condicions normals 1 mol = 22,4 litres

          A partir d'aquestes tres  lleis es pot deduir la Llei dels gasos ideals:

                         

• Per qualsevol gas que es trobi en "condicions normals" (0ºC, 1 atm), es compleix l'equació d'estat dels gasos ideals: 

                                      p V = n R T  , on  p = pressió en atmosferes (1 atm=760mmHg    1atm= 101325Pascales)

                                                                       V = volum en litres
                                                                       n = el número de mols
                                                                       T = temperatura en graus Kelvins
                                                                       R= constant         R = 8,314 472 (15) J·K^-1·mol^-

                                                                                         en unes altres unitats: R = 0,082 057 46 (14) atm·L·K^-1·mol^-1.

• —Hi ha diverses escales de T, en el cas dels gasos són:

• —Escala centígrada, Celsius, que utilitza dos punts de referència:

• ØEl punt O, coexisteixen aigua i gel

• ØEl punt 100, punt d’ebullició de l’aigua a P=1atm

• —Escala absoluta, Kelvin, no existeixen T negatives.

          Les dues escales es poden interconvertir fàcilment: K= ºC+273 

DEURES:

• Mireu què és l'airbag. 
• Exercicis d'examen de la pàgina 95
• Llegir des de la pàgina 100 fins la pàgina104, posant atenció en els exercicis que hi ha com a exemples

                           

QUI: La matèria. 14/1/11

• Correcció dels exercicis. Factors de conversió, número d'Avogadro, concepte de mol. 

DEURES:

• Questions de fotocòpia sobre la composició de la matèria: substàncies pures i mescles.
• Exercicis 24, 25 i 26 de la pàgina 95.

BIO: Pràctica de detecció d'aliments per colorimetría. 14/1/11

• Tècniques de detecció de Glúcids: ús del reactius Fehling i Lugol.
• Apartats d'una pràctica: títol, objectiu, procediments, observació i conclusió.
• Procediment amb el lugol i amb el  Fehling (cal escalfar).
• Resultat positiu per Fehling amb sucres reductors: color teula (el color inicial és blau)
• Resultat positiu per Lugol: lila-negra (el color inicial és marró)
• Detecció de Glúcids en aliments: llet, patata i farina de blat. 
• Conclusions: 
• El reactiu Fehling dóna positiu amb la glucosa
• El lugol dóna positiu amb el midó.
• La llet conté un sucre reductor (la lactosa) però no conté midó.
• La patata conté midó però conté glúcids reductors (monosacàrids).
• La farina de blat conté midó però no conté glúcids reductors.

MAT: Successions. 13/1/11

(Successions: NOU TEMA, INCLÓS EN EL PROGRAMA DEL CURS AL DECEMBRE!  :p)

• Correcció d'equacions logarítmiques i de problemes sobre interés simple i compost.

SUCCESSIONS:

• Definició:  f : N* --------->  R         
• Termes ordenats:  a_1,  a_{2 ,} a_3,....a_n
• Progressiones: 
• Aritmètiques, entre els termes consecutius sempre hi ha la mateixa diferencia, d. 

                     Terme general  a_n = a₁ + (n -1) d 

• Geomètriques, el terme següents es calcula multiplicant sempre per la mateixa raó, r. 

                    Terme general  a_n = a₁ r^n-1 

• Suma de n termes d'una progressió
• Successions monòtones creixents, monòtones decreixents i oscil·lants
• Concepte de límit de una successió, L

NO HI HA DEURES ;)

QUI: Matèria i la seva composició. 12/1/11

• Repàs: massa, densitat, unitats. Massa atòmica, massa molecular, massa molar, número de Avogadro. Substàncies pures (element i compost) i mescles homogènies i heterogènies, dispersions col·loidals. Exemples
• Tècniques de separació de les substàncies pures d'una mescla. 
• Correcció dels exercicis que hi havia per deures.

DEURES:

• Exercicis 8 i 9 de la pàgina 94
• Quadre de síntesi: 

       TÈCNIQUES DE SEPARACIÓ DE SUBSTÀNCIES PURES D'UNA MESCLA.

Mètode	Procés i tipus de mescla on s’utilitza
Decantació
...

MAT: Equacions. 11/1/11

• Correcció dels exercicis que havia de deures durant les vacances de Nadal.
• Equacions de segon grau
• Resolució de problemes amb equacions de segon grau
• Equacions exponencials i polinòmiques

BIO: Enzims

• Correcció dels exercicis sobre les proteïnes
• Enzims:
• tots són proteïnes (excepte el ribozima) i per això es poden desnaturalitzar amb la variació de temperatura i pH
• funció de biocatalitzadors: controlen i coordinen les reaccions químiques. Augmenta la velocitat de reacció i disminueix l'energia d'activació necessària per a que es doni la reacció però NO ES MODIFICA LA CONSTANT D'EQUILIBRI DE LA REACCIÓ a una temperatura determinada. Actuen a temperatura corporal.
• complex enzim-substrat i després l'enzim es llibera sense modificar.
• a la molècula es pot distingir: 
• centre actiu, interaccions elèctriques amb el substrat: el substrat és fixa i es modifica afavorint la seva reacció.
• part estructural, responsable de la estereoespecificitat entre el substrat i l'enzim (que encaixen com un pany i la seva clau) 

• Cofactors i coenzims. Exemples.
• altament eficaços: es necessiten en quantitats molt petites.
• altament específics en la seva funció: pel substrat, pel tipus de enllaç...

• Vitamines: 
• hidrosolubles (totes les B i la C) i liposolubles.  
• molècules molt petites i que es necessiten en petitíssimes quantitats
• són vitals (essencials), els hem d'ingerir obligadament (o els precursors metabòlics), excepte la vit K que la sintetitza la nostre flora. Els sintetitzen els vegetals. Es destrueixen molt fàcilment amb la temperatura i el temps d'emmagatzematge.

DEURES:

• Buscar informació i fer un resum d'una pàgina sobre els mecanismes d'inhibició enzimàtica i els enzims al·lostèrics.