BIO: Ecologia. 29/10/10

• Correcció dels exercicis del final del primer tema d'ecologia (fotocòpies), sobre els factors abiòtics que afecten al ecosistema i sobre relacions biòtiques (depredació-presa).

QUI: Enllaç químic. 29/10/10

• Repàs de tots els tipus d'enllaç estudiat: intramoleculars ( iònic, covalent, metàl·lic) i intermoleculars (ponts d'hidrògens i forces de Van der Waals) .
• Correcció d'exercicis d'aplicació dels conceptes.
• Revisió del quadre resum del tema dels enllaços (deures del dia anterior).

DEURES

• "exercicis d'examen", pàgina 45.
• Cal entregar el quadre resum del tema 2 si encara no l'has fet.

MAT: Control de matemàtiques. 28/10/10

• Realització de l'examen durant 1h 30'.
• Correcció de l'examen.

BIO: Factors abiòtics i factors biòtics d'un ecosistema. 27/10/10

(Quedava pendent explicar, com efectes sobre els éssers vius dels possibles contaminants a l'atmosfera: la pluja àcida, afebliment de la capa d'ozó per l'acció dels CFC i augment de l'efecte hibernacle per l'excés de diòxid de Carboni)

Altres tipus de relacions interespecífiques dins d'un ecosistema, definició i exemples:

• Parasitisme
• Mutualisme
• Comensalisme
• Simbiosi
• Explotació
• Epibiosi

Relacions intraespecífiques, definició i exemples:

• Beneficioses: agregacions familiars, socials jeràrquitzades, colonials, migratòries (temporals).
• Perjudicials: Competència per l'aliment, per l'espai, per l'aparellament o per qualsevol altre recurs.

QUI: Enllaç Covalent. Enllaç metàl·lic. 27/10/10

• Introducció al Enllaç Metàl·lic: propi d'àtoms d'elements electropositius que tendeixen a cedir electrons. Així queda una massa central de nuclis dels àtoms envoltada d'un núvol d'electrons. Propietats de l'enllaç metàl·lic, justificant-les segons la estructura de la matèria que determina aquest tipus d'enllaç.
• Exercicis per elaborar les estructures de Lewis.

DEURES:

• Fer un quadre-resum on es relacioni:
• Nom de l'enllaç
• àtoms que hi participen (grups d'elements)
• naturalesa de l'enllaç
• exemples i representació gràfica.
• Propietats, justificant-les-

• Exercici 19 de la pàgina 45.

MAT: Logaritmes. 26/10/10

• Repàs del concepte de logaritmes, utilització per a treballar amb valors molt alts o molt baixos. Exemple: pH.
• Cal recordar:
• No existeix el logaritme si l'argument és negatiu, ja que la base sempre es positiva.
• El logaritme d'argument 1 és 0, independentment del valor de la base.

• Simplificar o desenvolupar expressions amb logaritmes, fent servir les propietats dels logaritmes (quadre de la pàg. 53). Exemples. 
• log x, és un logaritme de  base 10.
• ln x, és un logaritme que té com a base el número e.
• Canvi de base: logaritmos en cualquier base, pasarlos a base 10 o  a ln para que se puedan calcular con la calculadora. (mireu el vídeo de l'enllaç, raona l'ecuació que fem servir para fer el canvi. La grabació de la veu no és del millor però està molt ben plantejat :P)

• CONTROL DE MATEMÀTIQUES EL DIJOUS 28/10/10, a les 12:00h. Entra tota la matèria que hem fet fins ara.

BIO: Factors abiòtics i factors biòtics d'un ecosistema. 25/10/10

Seguint amb els factors abiòtics:

• Salinitat: 
• Concepte de pressió osmòtica. Les sals són partícules osmòticament actives.
• Organismes poiquilosmòtics / estenohalins. Organismes homeosmòtics / eurihalins (podran cambiar d'aigua dolça a aigua salada i a l'inrevés).
• Salinitat en el sóls. 
• Radiacions: radiactives, electromagnètiques.
• Contaminants:
• organismes que acuten d'indicadors de contaminants, líquens.
• Bioacumulació d'alguns contaminants al llarg de la xarxa tròfica.
• Pluja àcida. 
• CFC.
• Excés de CO₂ 

Factors biòtics:

• Competència: Entre organismes que tenen el mateix nínxol ecològic respecte a la seva alimentació, el seu espai per viure....siguin de la mateixa espècie o no. Els organismes de la mateixa espècie poden mantenir a més competència en l'estratègia reproductora. Exemples.
• Depredació. Diagrama de la evolució de depredació- presa. Gràfic de l'evolució de la població de la llebre i el linx (fluctuació desplaçada en el temps per a les dues espècies. El depredador sempre té un nombre d'individus menor)

QUI: Enllaç Covalent. Estructures de Lewis i models de RPECV. 25/10/10

• Elaboració de les estructures de Lewis:
• Comptar el nombre d'electrons de valència de tots els àtoms que hi participen en la formació de la molècula. (mirar la configuaració electrònica. Per exemple, l'oxigen té 6 e- en la seva capa més externa, "de valència", l'H té 1 e- ,  el N en té 5, el S en té 6, el Cl en té 7, el Na en té 1...)
• Els àtoms d'H sempre estan situats en els extrems
• Els àtoms menys electronegatius ocupen la posició central i la resta d'àtoms guardarà certa simetria.
• Els àtoms de Carboni solen formar llargues cadenes (química orgànica).
• Es disposen els electrons que aporta cada àtom, alguns en forma de parells  d'electrons compartits i d'altres en forma de parells sense compartir, de manera que cumpleixin la regla del octet, excepte el Hidrogen que "es completa" amb dos electrons. (Hi ha excepcions a la regla de l'octet. Mireu pàgina 34).
• Cal tenir en compte les càrregues de més o de menys que tindrà un ió si es vol representar la seva estructura de Lewis. Per exemple, el ió (CO₃)^2- tíndrà dos electrons més que els de les capes de valència dels seus àtoms, es a dir (4 + 6 x 3) + 2 = 24 electrons.

• Estructures de ressonància (= mesomeria). Exemples: O_{3  ,}  SO₂  
• _{Predicció de la estructura a l'espai que tindrà una molècula segons la distribució dels parells d'electrons compartits o no compartits: model RPECV. Exemples.}
• _{Enllaços covalents polars (els àtoms implicats amb electronegativitat diferent, es crea un dipol a la molècula, si aquesta es asimètica)  i apolars} ( l'enllaç entre àtoms del mateix element,  o també pot passar que la molècula sigui simètrica i llavors les polaritats s'anulen)
• Exercicis d'aplicació. 

• Deures: Llegir la pàgina 38

BIO: Ecologia. Factors abiòtics. 22/10/10.

• Consideracions a tenir en compte dels diferents factors abiòtics:

• Temperatura: 
• poiquiloterms / homeoterms (mecanismes per mantenir la temperatura constant, com suar o tremolar, vasoconstricció o vasodilatació perifèrica).  
• Temperatura òptima, relacionat amb l'acció enzimàtica.
• Espècies termòfiles (viuen bé a altes temperatura), termolàbils (moren amb variacions notables de temperatura) .

• Llum: 
• Factor molt important per determinar la distribució dels éssers fotosintètics. 
• Determina el  fotoperíode: canvis cíclics, tant fisiològics  com de comportament, dels organismes responent a la intensitat i la durada de dia/nit.
• En l'espectre de llum, segons la longitud d'ona  podem distingir:
• radiació visible (l'espectre visible no és igual para totes les espècies, per exemples les abelles s'orienten amb la radiació ultraviolada).
• Radiacions infraroges: calorífiques. 

• Espècies heliòfiles (necessiten molta llum), heliòfobes (viuen a la foscor).

• Humitat: a considerar en medi terrestre tant a l'aire com al sól.
• Espècies hidròfites (viuen  en ambients aquàtics).
• Espècies higròfites (en ambients molt humits).
• Espècies xeròfites (adaptades a escassetat d'aigua). Cactus o plantes "suculentes".
• Pressió: 
• Pressió atmosfèrica, disminueix a mida que augmenta l'altitud. Afecta a la disponibilitat de l'oxigen per l'intercanvi gasós. 
• Determina els corrents de convecció en els fluids que ens envolten:
• Atmosfera: explica els vents. Relacionat amb els fronts (xoc de masses d'aire a diferent temperatura) i regimen de pluges.
• Hidrosfera: els corrents marins afectaren a la temperatura de les aigües i a les zones costaneres per on passen. I també influeixen a la disponibilitat de nutrients per als éssers autòtrofs (pugen els nutrients "limitants" dipositats en els fons marins) i conseqüentment els heteròtrofs (ja que els autòtrofs són la base de la xarxa tròfica).

QUI: Enllaç Químic. 22/10/10

• Correcció del examen. 
• Enllaç covalent. Repàs: compartir electrons entre els orbitals del àtoms implicats en la molècula; a diferència del enllaç iònic, es pot donar entre àtoms del mateix element o amb electronegativitats semblants; estructures de Lewis, que simbolitzen els enllaços covalents dins la molècula; Enllaços simples, dobles i triples. 
• RPECV(repulsió de pares d'electrons de la capa de valència): condiciona la geometria molecular ja que els parell d'electrons, tan els compartits com els no compartits, que envolten un àtom es repel·leixen i tendeixen allunyar-se els uns dels altres. Exemples.

• DEURES:
• Llegir pàg 34, 35, 36 i 37.
• Exercicis 5, 7, 10 de pàg 44.

BIO: Ecologia. 20/10/10

• Més conceptes d'Ecologia:
• hàbitat
• Adaptació: anatòmiques, fisiològiques i de comportament. Exemples.
• Marges de tolerància i condicions òptimes.
• Biòtops:
• Medi aquàtic: s'ha de distingir la zona fòtica on poden viure els éssers fotosintètics. La importància de la pel·lícula superficial de l'aigua (gràcies als ponts d'hidrogen entre les molècules d'aigua) sobre la que poden viure molts organismes.

QUI: Examen. 20/10/10

Control amb el mateix format que, en principi,  tindrà l'examen de PACFGS: set preguntes de dos punts cadascuna, de les quals se ha de triar 5 per a contestar.
Han estat preguntes sobre: estructura atòmica, isòtops, configuració electrònica,estructura de la taula periòdica (grups i períodes) propietats periòdiques, enllaç iònic, propietats dels compostos iònics i regla de l'octet.

MAT: Logaritmes

• Correcció dels exercicis d'operació amb arrels i racionalització.
• Correcció dels exercicis amb notació científica: unificar les potències de 10 per poder sumar o restar els coeficients. 
• Ús de la calculadora amb expressions en notació científica.
• Logaritmes: per treballar amb valors molt grans o molt petits
• Concepte
• Logaritmes en base 10 i logaritmes neperians. Exemples.
• Càlcul de logaritmes amb la calculadora.

• Deures: 
• Exercicis 1 i 2 pàg 53
• exercicis 1 pàg 54.

BIO: Ecologia. 18/10/10

• Correcció del control sobre el tema dels éssers vius. 
• ECOLOGIA: estudia les relacions entre els éssers vius i el seu entorn, així com les interaccions entre ells.
• Conceptes treballats: ecosistema, biòtop (factors abiòtics), biocenosi (factors biòtics), població, comunitat.

QUI: Enllaç químic. Enllaç covalent. 18/10/10

• Repasem enllaç ionic i les propietat dels compostos iònics (no MOLÈCULES). Corregim els exercicis.
• Enllaç  covalent: Concepte (parells d'electrons compartits entre els orbitals dels diferents àtoms que formen la molècula),  estructures de Lewis i enllaços múltiples (dobles i triples). Exemples.

No hi ha deures perquè EL PROPER DIMECRES 20 HI HA CONTROL. Entra tota la matèria treballada fins avui.

BIO: Control del tema d'éssers vius. 15/10/10

AQUEST CONTROL NO TENIA L'ESTRUCTURA QUE US TROBAREU EN LES PROVES D'ACCÉS, QUE SI NO HI HA CANVIS, CONSTARÀ DE 7 PREGUNTES DE LES QUALS S'HA DE TRIAR OBLIGATÒRIAMENT NOMÉS TRES, DE DOS PUNTS CADASCUNA. Més endavant, quan ja hàgim donat més matèria sí que ho farem d'aquella altra  manera. 

Les preguntes del control han estat les que ja havíem treballat a l'aula, sobretot durant els dos dies anterior al control, o bé com aquelles que sortien a les fotocòpies que us vaig passat el dia d'abans amb solucionari inclòs.

QUI: Enllaç Químic. Enllaç iònic. 15/10/10

• Concepte de reacció química: reordenació dels àtoms de les substàncies implicades.

• Concepte d'enllaç químic: interacció elèctrica entre diferents àtoms, bé del mateix element o d'elements diferents. Estabilitat d'un enllaç químic, estat de mínima energia.

•  Substàncies químiques pures: la mateixa composició química per tota la seva massa, que es pot representar amb un símbol o una fórmula.
• formades per un element: en forma d'àtoms lliures o bé lligats en molècules o també en xarxes cristal·lines.
• compostos químics: formats per diversos elements formant molècules, o bé xarxes cristal·lines (diferència entre molècula i compost iònic).

• Regla de l'octet: amb els enllaços químics, els elements "intenten" aconseguir en la seva última capa de l'escorça electrònica la configuració electrònica del gas noble  amb el Z més proper. Aquesta és
  s² p⁶ (octet), excepte per l'He que només és s² .
   
• Enllaç iònic: entre dos elements amb electronegativitat molt diferent. Exemple: Na i Cl que es convertirien en els ions Na⁺ (tendeix a perdre 1 e^-) i Cl^- (tendeix a guanyar un e^-) i aquest ions s'atrauen per forces electrostàtiques. 

• Enllaç covalent: entre àtoms la electronegativitat no és tan diferent, fins i tot pot ser entre àtoms del mateix element. Comparteixen electrons de valència per completar l'octet en les últimes capes de la escorça electrònica. Tot representat en les estructures de Lewis, exemples

• Deures:
• Llegir pàgina 32 i 33
• exercicis 1, 2, 3 i 4 de la pàgina 44

BIO extra: 14/10/10

• Correcció dels exercicis pendents del tema dels éssers vius abans de l'examen. Elaboració d'un esquema en forma d'arbre on es localitzen representants del principals grups i subgrups (fotocòpia)
• Fotocòpies de noves qüestions sobre el tema, juntament amb el solucionari.

MAT: Operacions amb radicals. Notació científica. 14/10/10

• Exercicis d'operacions amb arrels: correcció dels deures i tots els exercicis de pàgina 47 i el exercici 12 de pàgina 48.
• Reduir les arrels, simplificant el radicant.
• Simplificar si es pot, l'index de l'arrel (amb l'exponent del radicant)
• trobar l'índex comú a diverses arrels
• L'arrel d'index imparell d'un nombre negatiu si que existeix i és negativa
• L'arrel d'index parell d'un nombre positiu no existeix.
• L'arrel quadrada de a al quadrat és a (elevar al quadrat és justament el contrari de sotmetre a l'arrel quadrada). Aplicació de les identitats notables a expressions amb radicals (ex. 12, pàg 48).
• Notació científica: per expressar nombres molt grans o molt petits s'utilitza expressió amb potències de base 10 amb exponent positiu (nombre gran) o exponent negatiu (nombre petit).

                     a · 10^{n   n és un nombre enter    
                                                                 a un nombre major que 1 i menor que 10}

• ^{Així es poden comparar l'ordre de les diferents dades, si mirem l'exponent de la potència de 10.}
• ^{si es modifica a també s'ha de modificar n. Exemples}
• ^DEURES: 
• ^{Ex. 13 i 14 de la pàg. 48}
• ^{Ex. 1 i 2 pàg 51}

                                                    

BIO: Virus. 13/10/10

• Repàs de Plantes: 
• Criptògames, reproducció per espores, sense llavors
• Espermàfites o Fanerògames, reproducció per llavors
• Gimnoespermes. "llavor nua". Pinyes però no fruits. Més primitives. Coníferes i Ginko. Exemples de Coníferes.
• Angioespermes: Fruits amb llavors.
• Monocotiledònies: nervis paral·lels a les fulles, arrels fasciculades, només creixement primari (al llarg). Exemples.
• Dicolitelònies: Nervi principal del que parteixen nervis secundaris, arrel principal i secundàries, creixement primari i secundari (de gruix). Exemples. 

• VIRUS: No són cèl·lules, només material genètic (ARN o ADN) envoltat per una càpsida proteica. Així doncs no són éssers vius, encara que hi ha autors que parlen d'éssers acel·lulars (certa capacitat de les funcions de relació). 
• Mecanisme d'actuació del virus dins d'una cèl·lula. 
• No queden afectats pels antibiòtics, acció no més sobre bacteris. 

DEMÀ, DIJOUS 14, FENT UN REPÀS I EXERCICIS, ABANS DE L'EXAMEN DEL DIVENDRES.

QUI: Taula periòdica i propietats periòdiques. 13/10/10

• Exercicis d'aplicació:
• Càlcul de la massa atòmica d'un element a partir de la massa isotòpica i de la proporció que hi ha de cadascun dels seus isòtops a la natura. 
• Grups de la taula periòdica i la seva configuració electrònica de l'última capa. 
• Electronegativitat segons la configuració electrònica. Entre metalls amb una electronegativitat molt baixa i els no metalls amb l'electronegativitat molt alta es tendeix a donar un enllaç iònic. Introducció al següent tema, "enllaç químic".

CONTROL DE QUÍMICA: Dimecres 20 d'Octubre

QUI: Propiedades periòdicas. 8/10/10

• Recordar com varien les propietats periòdiques al llarg dels períodes i dels grups, depenent de Z, del electrons que fan apantallament a les capes interiors i dels electrons de valència.
• Correcció dels exercicis. Cal clarificar:
• El radi d'un àtom és el de la seva escorça electrònica; el radi del nucli és insignificant respecte al de l'escorça electrònica.
• El radi atòmic augmenta amb el periode (la grandària dels orbitals va augmentant amb el nombre quàntic principal), però dins d'un mateix període tenen un radi més petit quan més gran és Z ja que si hi ha més protons l'atracció per forces electrostàtiques fa que l'escorça electrònica es contragui una mica.
• El radi iònic és el radi que té l'ió. Si és un catió té menys electrons per aixó el radi de l'escorça serà petit. Si es tracta d'un anió, tindrà més electrons i per ixó el radi serà més gran.

(No hi ha deures. Bon cap de setmana llarg, aprofiteu per estudiar Biologia :P)

BIO: Regne Vegetal. 8/10/10

• Evolució també dins del regne vegetal per tal de colonitzar ambient més allunyats del medi aquàtic. Amb l'evolució apareixen estructures que permeten més independència de l'aigua, des dels Briòfits(molses), terrestres però exclusius de ambients molt humits, fins a les plantes superiors amb reproducció amb flors que no necessiten aigua per a què es doni la fecundació i amb teixits i/o estructures protectores contra la desecació. Exemples.
• Treballem la classificació i els grups que hi ha en les fotocòpies.
• Conceptes nous:
• Espores i esporangis en Pteridòfits (falgueres).
• Respecte la reproducció sexual de les plantes: gineceu, androceu, estam, antera, pistil, llavor, pol·linització (anemòfila,entomòfila, zoofila o hidrofila).
• Criptògames ("flor amagada"): Es reprodueixen sexualement per espores. Tots els vegetals que no són fanerògames, és a dir, Briòfits i Pteridòfits. Hi ha autors que inclouen les algues i fins i tots els fongs encara que, com ja sabem, pertanyen a altres regnes.
• Líquens: associació simbiòntica entre alga i fong, encara que s'estudien dins del regne dels fongs.

RECORDEU: Control de Biologia, sobre el tema d'éssers vius, el proper divendres 15.

MAT: Racionalització d'una fracció. 7/10/10

• Repàs de les propietats dels radicals, pàg. 40. Exercicis.
• Identitats notables: demostració i exercicis d'aplicació, pàg. 43.
• 3 casos de racionalització d'una fracció (treure les expressions amb arrels del denominador:
• Si hi ha una arrel quadrada en el denominador.
• Si hi ha una arrel amb un índex diferent de 2 al denominador.
• Si hi ha dos termes sumant (o restant) en el denominador en el que al menys un sigui una arrel: per treure les arrels es multiplica el numerador i el denominador per el conjugat del denominador i es pot aplicar la identitat notable següent:

                                                           (a+b) (a-b) = a² – b²

• ^{Deures: pàg. 46, exercicis 1, 2, 3, 4 i 5.}

BIO: Regne Animal: Mamífers. Regne Fongs. 6/10/10.

• Classe Mamífers
• Tots el mamífers s'alimenten de llet materna en néixer ( a la natura, es clar!). Per això tenim boca envoltada de llavis, per poder succionar el mugró, excepte els monotremes que tenen bec i no succionen sinó que llepen la llet que surt en forma de gotetes a través d'una determinada zona de la pell de la femella.
• Tenen la pell recoberta de pèl.
• Homeoterms, mantenen la temperatura a uns 38ºC. 
• Fecundació interna
• Classificació segons el seu desenvolupament embrionari:
• Monotremes, són ovípars. Ex: Ornitorinc i Equidna (autòctons d'Austràlia, prova evolutiva)
• Marsupials, no tenen placenta. Així l'embrió surt de l'interior de la mare i "escala" fins la bossa marsupial, dins de la qual hi poden xuclar del mugrons fins que estiguin totalment desenvolupats. Ex: Cangur, Coala, Wallaby...
• Placentaris: Amb la placenta que és una mena de xarxa de vasos sanguinis de la mare i del fill que s'està gestant i que permet l'intercanvi de  nutrients (des de la mare cap al fill) i de substàncies de rebuig (des del fill cap a la mare). Ex: Humà,gos Rat-penats, Dofins...

• Conceptes treballats: 
• Ovípar, vivípars, ovovivípar
• Òrgan anàleg i homòleg
• Homeostasi

REGNE FONGS

• Heteròtrofs. Per aixó poden ser descomponedors a la xarxa tròfica d'un ecosistema.
• Paret cel·lular de quitina (diferent de la cèl·lula vegetal que és de cel·lulosa)
• Són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lòfits.
• Reproducció asexual (gemmació) o sexual (espores).
• Exemples: Llevats, bolets (cos fructífer,  però les hifes sotaterrades) , peu d'atleta, o fongs a les ungles...
• Liquens: associació simbiòntica entre liquen i fong.
• Conceptes treballats:
• Paràsit
• Sapròfits
• Simbiont
• Hoste
• Vector de transmissió 
• Biotecnologia. Exemples a la indústria alimentària, utilitzant bacteris o fongs.
• Cilis i flagels (fent repàs de Regne Protoctistes, els protozous.

CONTROL DEL TEMA D'ÈSSERS VIUS: DIVENDRES, 15 d'OCTUBRE

QUI: Propietats de la taula periòdica. 6/10/10

• Tabla periòdica actual: els elements ordenats segons Z, nombre atòmic (nombre de protons). Elements en estat gasos, líquid o sòlid a temperatura ambient. Elements sintètics (no a la natura).
• Files: "Periodes". Hi ha 7. Anàlisi de tots els períodes inclosos els "lantànids" i als "actinids". L'Hidrogen un cas especial.
• Columnes: "Grups" o "Famílies". 
• Les propietats químiques depenen de la configuració electrònica dels electrons de valència. Les capes més internes tindran la configuració electrònica del gas noble del període inmediatament anterior.
• Propietats que varien gradualment a la taula periòdica, segons la posició dels element: què significa i com varien gradualment a la taula, raonant el perquè. Aquestes propietats "periòdiques" són:
• Radi atòmic
• Afinitat electrònica
• Electronegativitat
• Energia d'ionització

• Deures:
• pàg. 26, exercicis nº 10, 11, 14 i 15
• pàg. 27, exercici nº 5

MAT: Potències i Radicals.5/10/10

• Corregim  exercicis i fem de nous, assenyalant que:

Potències

• les potències amb exponent negatiu significa que hem de traduir a l'invers (no confondre amb l'oposat).
• Una potència amb la base positiva MAI pot donar un número negatiu.
• Si la base és negativa, el signe final dependrà si l'exponent és par (resultat positiu) o impar (resultat negatiu).
• En el cas de que hi hagi un signe negatiu davant d'una potència, fixar-se si l'exponent afecta al signe negatiu que hi ha davant de la base, es a dir, si el signe està dins del parèntesi amb la base o bé està fora. (Si les operacions que es fan són  només de multiplicación i/o divisions,  va millor per a no embolicar-se si es  determina en primer lloc el signe resultant i després només queda calcular el valor).
• Una potència de qualsevol nombre real amb un exponent igual a 0, el resultat és l'unitat.
• Exercici 2 de la pàgina 45.

Radicals

• L'índex de la arrel és pot expressar com un exponent fraccionari d'una potència (pàg.39).
• Quadre de propietats dels radicals de la pàg. 40. Aplicat en els exercicis 1 i 2 de la mateixa pàgina.
• Extraccio de factors d'un radical. Simplificació de radicals.
• Racionalització de fraccions: significa treure les expressions amb arrels del denominador de la fracció.  Hi ha tres casos possibles, veiem els dos primers casos indicats a la pàgina 44 del llibre

• Deures: Exercicis 3 i 4 de la pàgina 45.

QUI: Estructura atòmica. Configuració electrònica. 4/10/10

• Correcció dels deures, aplicant la regla mnemotècnica de la "diagonal". Se estableix una relació entre la configuració electrònica de los "electrons de valència" (els de els majors nivell d'energia dins d'un àtom en el seu estat fonamental, és a dir, sense electrons "excitats") i la seva posició a la taula periòdica.

BIO: Regne Animal. Anèl·lids. 4/10/10

Hem seguit treballant sobre les fotocòpies repartides, amb la taula del principals grups del Regne Animal. Avui hem vist:

Subregne Invertebrat:

• Tipus Anèl·lids: Presentan metamerització, és a dir, cos segmentat, alguns del òrgans es repeteixen en cada segment o "metàmer" (per exemple, el aparell reproductor, el excretor, ganglis nerviosos...). Exemples: cuc de terra cuc de terra, sangonera (exoparàsit, es fixa a la pell d'un altre animal, amb ventoses i xucla la sang d'un altre animal i els injecta heparina per a que la sang no es coaguli)
• Tipus Platelmints: Cucs plans. Endoparàsits. Exemple: G.Taenia, Taenia solium que és una espècie paràsita dels humans, també coneguda amb el nom de solitaria o tenia, molt adaptada a la seva condició de endoparàsit (un cap amb ventoses i ganxos per anclar-se a la paret del tub digetiu i crèixer i absorbir quasi tots els nutrients).
• Tipus Nemàtodes: tots paràsits com la triquina (afecta als nostre músculs) o el cucs intestinals (típics paràsits infantils).
• Tipus Mol·lusc: amb closca  (pot haver desaparegut amb l'evolució o quedar en l'interior del cos) i peu musculós (en un grup s'ha transformat en tentacles). Hi ha tres grups principals de mol·lusc:
• Classe Gasteròpodes: Cargol típic. Exemples
• Classe Cefalòpodes: "cap-peus". Cefalització molt marcada i peu transformat en tentacles. Exemples
• Classe Bivalves: Closca amb dues valves. El peu és escavador per amagar-se a la sorra amb facilitat. Exemples
• Tipus Equinoderms: Amb plaques soldades que formen un exoesquelet. Simetría radial. Sistema ambulacral, canals amb petits peus ambulacrals per moure's i atrapar les preses. Exemples dels diferents grups: estrelles de mar, eriçons de mar i holoturies (també es diuen cogombre de mar).
• Tipus Artròpodes: "potes articulades". Exoesquelet de Quitina (Glúcid). Desenvolupament indirecte, existencia de fases larvàries. Creixement discontinu, hi ha diferents "mudes", es a dir trenquen i surten de l'esquelet i després de crèixer de cop tornen a segregar un altre. Els principals grups d'artròpodes són:
• Insectes: sis potes, formigues, mosques, papallones
• Aràcnids: 8 potes
• Crustacis: inclouen els decàpodes (els crancs, amb 10 potes)
• Miriàpodes: amb molts parell de potes, "cent-peus i mil-peus".

Vertebrats: (dins de Tipus "Cordats")

Tots tenen esquelet: crani, columna vertebral i esquelet apendicular (cintura escapular, cintura pélvica i extremitats). És de teixit ossi i cartilaginòs.

Conceptes: òrgans anàlegs (mateixa funció però diferent origen evolutiu, com per exemple aleta d'un peix i aleta d'un cetaci) i òrgans homòlegs (mateix origen evolutiu però diferent funció, com per exemple el nostre braç i l'aleta lateral una balena)

• Classe Peixos: escates, cos hidrodinàmic. Respiració per branquies (sistema d'intercanvi de gasos entre el medi i la sang que es viable en el medi aquàtic però que queda colapsat en el medi aeri perquè les llàmines irrigades de les branquies queden replegades). Posició de les aletes.
• Peixos cartilaginosos: més primitius. Taurò o rajada.
• Peixos ossis: Orada, sardina...
• Classe Amfibis: "dues vides". Desenvolupament indirecte: Fase larvària aquàtica, "cap- gros", que no competeix amb l'adult a l'ecosistema. L'adult és terrestre però ha de viure en ambient molt humits (pell molt permeable i es deshidraten fàcilment). Respiració per branquies el cap-gros y l'adult per pulmons i a través de la pell. Exemples (amb cua i sense cua).Posta d'ous a l'aigua envoltats de massa gelatinosa protectora.
• Classes Rèptils: cos recobert d'escames i escuts dèrmics. Molt més independents del medi aquàtic. Ous amb closca (poden estar al medi aeri) i alguns fins i tot ovovivípars. Exemples
• Classe Ocells: cos recubert de plomes. Bec corni sense dents. Ous amb molt més vitel. Homeoterms. Exemples.