QUI: Reaccions de precipitació.

Enllaços interessants:

• conceptes bàsic i exemples molt clar i didàctics.  
• Més informació. Exercicis per fer
• més exemples

REACCIONS DE PRECIPITACIÓ

• reacciones substàncies dissoltes i apareix un nou producte, o més d'un,  insoluble (en realitat, és poc soluble), que precipitarà o quedarà en suspensió, reben el nom de "precipitat". 
• Una substància poc soluble no estarà totalment dissociada en els seus ions, sinó que hi haurà una part que estarà en forma sòlida i una altra part dissociada. 

 

                                    S'arriba a l'equilibri quan la dissolució està saturada

Explicació mitjançant la teoria cinètico-molecular: la dissolució (o solvatació) és  perquè les molècules del solut estan envoltades per les del dissolvent però algunes, al contactar novament amb les partícules del cristall poden ser "capturades" per les forces d'atracció i tornen a cristal·litzar.

• Aquesta mescla de sòlid i dissolució arriba a un "equilibri heterogeni", on els sòlids es van redissolent i els ions en dissolució van precipite, es a dir, es tracta d'un procés reversible. Quan s'arriba a aquest punt de equilibri dinàmic la constant d'equilibri es diu   "producte de solubilitat" o K_ps o també  K_s    i no es tenen en compte la concentració de les substàncies sòlides (aquest valor coincidiria amb el valor de la densitat i, com això és un valor fixe ja s'inclou en el valor de la constant)      

                        Kps = [Cⁿ⁺]^m [A^m-]ⁿ   essent el exponents m i n els coeficients estequiomètrics dels ions

• Podem distingir l'equació molecular de l'equació iònica i, si aquesta le trèiem els ions espectadors que ni hi participen realment, ens queda l'equació iònica neta. Per exemple:

                 reacció de iodur de potassi amb el nitrat de plom, es forma un precipitat groc intens: iodur de plom

 

                 KI _(aq)  +  Pb (NO₃)_2(aq) →  Pb I_2(s) + KNO_{3 (aq)}                    Equació molecular

Se observa la formación de un precipitado amarillo intenso, el yoduro de plomo. Esta forma de escribir la reacción se denomina molecular. Es más útil en este caso escribir la ecuación iónica para notar realmente como se están reordenando los átomos.

Los reactivos son compuestos iónicos que al disolverse se disocian en aniones y cationes por lo que puede escribirse:

                Pb⁺² _(aq) +  2 NO₃^-_(aq) + K⁺_(aq) + I^- _(aq)    →  Pb I_2(s) + 2 NO₃^-_{(aq)  +} K⁺_(aq)   Ecuación Iónica 

(aquí es veu millor com es reordenen els àtoms; els reactius són compostos iònics que al dissoldre's es dissocien en anions i cations)

              Pb⁺² _(aq) + I^- _(aq)    →  Pb I_2(s)          Ecuació iònica neta.

(Els ions no involucrat en la reacció, "ions espectadors", apareixen tan als productes com als reactius i per tant es poden omitir de l'equació)

• Per saber si es formarà o no un precipitat en mesclar-e dues solucions, es necessari conèixer la solubilitat: quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent a una temperatura determinada.  Es pot expressar de varies maneres però les més habituals són:

                       mol / L dissolució (Molaritat, M)

                       g solut/ L dissolució

                       g solut / 100 g dissolució (%en massa)

• Cal saber quin es el balanç energètic, calculat segons l'entalpia de dissolució i l'entalpia d'hidratació. Espontaneïtat de la reacció.

BIO: Genética.

 Enllaços interessants per a aquest tema:

• Genètica mendeliana, raonament associant-ho amb el procés meiòtic.
• Glossari, definicions i conceptes
• Un altre blog, herència no mendeliana, senzill i didàctic. 
• Herència del sexe, vídeo de com es determina el sexe en els éssers humans

Per tal de repassar el tema hem seguit el següent índex: 

Genètica

1.- Definició de gen. Teoria cromosòmica de l’herència.

2.- Definició de:

• al·lel, al·lemorfisme múltiple
• locus/loci
• homozigòtic, raça pura
• heterozigòtic, híbrid
• genotip
• fenotip
• arbre genealògic
• consanguinitat

3.- Genètica mendeliana:

• Primera llei de Mendel: uniformitat en la primera generació filial
• Segona llei: Segregació independent del “factors hereditaris”, en la segona generació filiar apareix la proporció fenotípica característica de 3:1 (herència dominant)
• Tercera llei de Mendel: Treballant amb dihíbrids. Segregació independent dels diferents caràcters hereditaris.

 

4.- Mendel no va treballar amb:

• Herència intermèdia
• Codominància
• Gens lligats, grups de lligament
• Gens lligats al sexe, locus en cromosoma X (caràcters ginàndrics, no es consideren en el temari els holàndrics). Determinació genètica del sexe en humans (cicle biològic de l’ésser humà) i en altres grups: aus, partenogènesi...

 

5.- Problemes de genètica: 

• és important tenir clar quins al·lels aniran a parar a les cèl·lules reproductores dels indivius que es creuen.
• Cal tenir clar si es una herència dominant, herència intermèdia, codominància, si és herència lligada al sexe...segons els fenotips que apareixen i les proporcions de cadascun d'aquests.

DEURES

• Els problemes de genètica de les fotocòpies: 1, 3, 5, 9, 18, 19 i 20

MAT: FUNCIONS LOGARÍTMIQUES

 Enllaços interessants per aquest tema: (els mateixos que a "funcions exponencials")

• Funcions exponencials i logarítmiques. Gràfiques. Exemples d'aplicació
• Funcions exponencials i logaritmiques, breu i clar.

• Recordem la definició de logaritme: Sigui a>0, definim logaritme en base a d'un nombre real N com l'exponet x al qual s'ha d'elevar a per tal d'obtenir N, és a dir,

                                               log_aN = x  si es compleix que  a^x = N  

• I a continuació recordem les principal propietats dels logaritmes que ens prermetra calcular els valors:

FUNCIONS LOGARÍTMIQUES

• Una funció logarítmica és del tipus f(x) = log_a x, on a es un número real positivo (a > 0) y distinto de 1 (a ≠ 1). Corresponde a la següent gràfica

• La funció logarítmica y = log_a x verifica que:

• El logaritme només existeix per a  valors positius. Dom f = (0, +∞).
• La imatge de 1 és 0, log_a 1 = 0.
• La imatge de a és 1, log_a a = 1.
• La funció és crecient quan a > 1 i decreixent quan 0 < a < 1.

• La funció logarítmica és la inversa de la funció exponencial, tal i com s'expressa en la definició de logaritme, sempre que a sigui positiva i distinta de 1.Així les seves gràfiques són simètriques a l'eix que divideix en dues parts iguals el primer quadrant (recta  y = x)

MAT: FUNCIONS EXPONENCIALS

 Enllaços interessants per aquest tema:

• Funcions exponencials i logarítmiques. Gràfiques. Exemples d'aplicació
• Funcions exponencials i logaritmiques, breu i clar.

FUNCIONS EXPONENCIALS

• Les funcions exponencials es caracteritzen per tenir una fórmula del tipus f (x) = a^x amb a un nombre positiu (a>0) i diferent de 1.  
• els valors de les y sempre seran positius.
• totes les gràfiques exponencials passen pel punt (0,1) ja que a⁰=1 
• la recta y = 0 (l'eix d'abcisses) és una asímptota, és a dir la gràfica s'aproparà molt a la recta pero no la tallarà mai.
• Si a >1 la gràfica serà creixent
• Si  0 < a < 1 la gràfica serà decreixent. Recorda:  (½)¹= ½          
                                                                              (½)²= ¼          ½ > ¼ .....
  
  
  Així doncs, la forma de la gràfica per a la funció f (x) = a^x dependrà del valor de a, com es pot veure a continuació:
  

SALÓ DE L'ENSENYAMENT: DEL 23 AL 27 DE MARÇ

Podeu trobar tota l'oferta educativa que hi ha en aquest moment, cicles, escolas públiques i privades....si voleu mes informació fes click aquí
Recorda: només de DIMECRES a DISSABTE.

MAT: Funcions quadràtica. 15/3/11

Enllaços interessant:

• vídeo de representació gràfica d'una paràbola
• Activitats
• Les funcions que es representen amb expressions  polinòmiques de grau 2, y= ax²+bx+c , corresponen graficament a una paràbola:
• dominio: són tots el números reals
• si a >0 els braços de la paràbola miren cap a dalt
• si b=0 la paràbola serà simetrica a l'eix de les Y
• si b no és 0 la paràbola serà simètrica al eix vertical que passa per x= -b/2a
• si c=0 la paràbola passarà pel punt (0,0)
• els punt de tall de l'eix de les X serà per aquest valors de x que són arrels de l'equació de segon grau que respresenta la funció, és a dir aquell valor que compleixen ax²+bx+c=0
• Exemples de representacions gràfiques:

                                                                                                         

DEURES

• Pàgina 279, exercicis 2, 5, 6 i del 7 els apartats a, b, g, h, k i l.

• Representar en els mateixos eixos de coordenades les funcions: 
• y= 2x²
• y= 2x²+2
• y= -2x²

• Representar en els  mateixos eixos de coordenades les funcions:
• y= 2x²+2x 
• y= 2x²+2x-2

BIO: Meiosi. 18/3/11

 Enllaç molt interessant amb bones imatges:

• mitosi, meiosi i citocinesi
• meiosi i taula comparativa mitosi/meiosi
• meiosi i reproducció sexual
• activitat: fases de la Profase I
• activitat: diferències de mitosis i meiosi

• "Escenificació" de la meiosi.
• Diferència del procès mitòtic i meiòtic. La Meiosi:
• És una divisió reduccional, és a dir al final del procès les cèl·lules resultants tenen la meitat de material genètic que la cèl·lula mare: una cèl·lula diploide (2n) es converteix en una cèl·lula haploide (n), essent n el número de cromosomes de diferent tipus que es troba a la cèl·lula.
• Consisteix en dues divisions consecutives entre les quals no hi ha duplicació de material genètic.
• Durant la profase I, en la primera divisió meiòtica hi ha l'aparellament dels cromosomes homòlegs en una estructura que s'anomena complexe sinaptonèmic 

 

                                 visió al microscopi electrònic

Així queden units els dos cromosomes del mateix tipus (tètrades o bivalents), entre els que pot haver entrecreuament entre les cromàtides no germanes, és a dir intercanvi de fragments entre les cromàtides dels dos cromosomes homòlegs. Això suposa una recombinació dels genes de la línia materna i la línia paterna. Si ha hagut entrecreuament es pot veure fàcilment en imatges del microscopi ja que, quan està més avançada la profase i es comencen a separar els homòlegs, les cromàtides entre les que ha hagut entrecreuament queden unides temporalment per uns punts que reben el nom de quiasmes.

 

                            










Les fases de la Profase I són cinc: Leptotè, Zigotè, Paquitè, Diplotè i Diacinesi. Aquí es poden visualitzar algunes d'elles al microscopi electrònic. Els quiasmes es veuen al Diplotè

•  La segona divisió és como una mitosi: es separen les cromàtides germanes.
• El resultat són quatre cèl·lules haploides, pèro en la oogènesi (a les femelles) tres d'aquestes cèl·lules degenerant (s'anomenen corpúsculs polars) i només una d'elles formarà un òvul. En canvi, pels mascles, el resultat serà quatre espermatozoides.
• Durant el desenvolupament embrionari d'una femella totes les cèl·lules reproductores estan a "mig fer", es para el procès en una de les fases de la profase I. Així, quan neix una nena, per exemple, ja té tots els seus òvuls a mig desenvolupar i aquests acabaran de madurar a l'etapa fèrtil, durant el consecutius cicles ovàrics, alliberant un d'ells cada mes a l'ovulació.

•  Visualització del aquest vídeo sobre la meiosi

(Recordem que els centriols només estan a la cèl·lula animal. Les divisions, mitòtica o meiòtica, a les cèl·lules vegetals són "anastrals")

CONTROL DE BIOLOGIA EL 25 DE MARÇ: àcids nucleics, cèl·lula, cicle cel·lular, mitosi i meiosi.