BIO:Activitat enzimàtica.Vitamines. Lípids. 19/1/11

• Com actuen els enzims:
• disminuint l'energia d'activació per a que es doni una reacció química.
• Facilitant el contacte dels substrats implicats.

• Inhibició de l'acció enzimàtica. 
• inhibició competitiva: l'inhibidor i el substrat competeixen per l'enzim, s'uneixen al mateix punt de la molècula de l'enzim.
• reversible. Exemples.
• irreversible: es danya l'estructura de l'enzim. Exemples.

• Inhibició no competitiva. Exemples.

• En molt casos l'inhibidor és un producte final d'una via metabòlica, el qual actua sobre el primer enzim de la via: inhibició per retroalimentació (feedback)
• Enzim al·lostèrics. 

VITAMINES

• Definició i característiques
• Classificació: hidrosolubles i liposolubles. Exemples

LÍPIDS

• Definició i propietats.
• Funcions biològiques. Exemples
• Classificació segons la seva estructura:
• Àcids grassos. Com són. Saturats i insaturats. Exemples. 
• Acilglicèrids: Esterificació d'àcids grassos amb la glicerina (propanotriol). 
• Triglicèrids (de reserva energètica, al teixit adipós)
• Fosfoglicèrids: caràcter amfipàtic, és a dir, amb una part polar(hidròfila) i un altra part apolar(hidròfoba). És per això que formen la doble capa lipídica que forma la membrana plasmàtica.

MAT: Successions. 18/1/11

• Repàs dels conceptes i procediments que vam fer el dia anterior sobre Successions. 
• Exercicis d'aplicació. 
• (Repàs de càlcul de les àrees de les figures planes més habituals, pàgina 145 del llibre, per poder aplicar en la resolució de problemes: quadrat, rectangle, triangle, cercle...)

DEURES

• Els quatre exercicis de "examen de la unitat" de la pàgina 21 de les fotocòpies.

QUI: Lleis dels gasos. 17/1/11

• Correcció dels exercicis de las fotocòpies sobre substàncies pures i mescles. 
• Correcció dels exercicis del final del tema 5: massa molar, número de mols, número d'àtoms, composició centesimal...
• Repàs de teoria cineticomolecular i canvis d'estat (inici del tema 6)
• Lleis del Gasos: 
• Llei de Boyle i Mariotte: a temperatura constant, la pressió i el volum són inversament proporcionals.
• Llei de Charles i Gay-Lussac: a pressió constant, el volum i la temperatura són directament proporcionals.
• Llei de Gay-Lussac: a volum constant, la pressió y la temperatura són directament proporcionals
• Llei d'Avogadro: a pressió i temperatura costant, el volum depen del número de partícules (n, número de mols), és a dir el volumi el número de mols són directament proporcionals. Cal recordar que en condicions normals 1 mol = 22,4 litres

          A partir d'aquestes tres  lleis es pot deduir la Llei dels gasos ideals:

                         

• Per qualsevol gas que es trobi en "condicions normals" (0ºC, 1 atm), es compleix l'equació d'estat dels gasos ideals: 

                                      p V = n R T  , on  p = pressió en atmosferes (1 atm=760mmHg    1atm= 101325Pascales)

                                                                       V = volum en litres
                                                                       n = el número de mols
                                                                       T = temperatura en graus Kelvins
                                                                       R= constant         R = 8,314 472 (15) J·K^-1·mol^-

                                                                                         en unes altres unitats: R = 0,082 057 46 (14) atm·L·K^-1·mol^-1.

• —Hi ha diverses escales de T, en el cas dels gasos són:

• —Escala centígrada, Celsius, que utilitza dos punts de referència:

• ØEl punt O, coexisteixen aigua i gel

• ØEl punt 100, punt d’ebullició de l’aigua a P=1atm

• —Escala absoluta, Kelvin, no existeixen T negatives.

          Les dues escales es poden interconvertir fàcilment: K= ºC+273 

DEURES:

• Mireu què és l'airbag. 
• Exercicis d'examen de la pàgina 95
• Llegir des de la pàgina 100 fins la pàgina104, posant atenció en els exercicis que hi ha com a exemples

                           

QUI: La matèria. 14/1/11

• Correcció dels exercicis. Factors de conversió, número d'Avogadro, concepte de mol. 

DEURES:

• Questions de fotocòpia sobre la composició de la matèria: substàncies pures i mescles.
• Exercicis 24, 25 i 26 de la pàgina 95.

BIO: Pràctica de detecció d'aliments per colorimetría. 14/1/11

• Tècniques de detecció de Glúcids: ús del reactius Fehling i Lugol.
• Apartats d'una pràctica: títol, objectiu, procediments, observació i conclusió.
• Procediment amb el lugol i amb el  Fehling (cal escalfar).
• Resultat positiu per Fehling amb sucres reductors: color teula (el color inicial és blau)
• Resultat positiu per Lugol: lila-negra (el color inicial és marró)
• Detecció de Glúcids en aliments: llet, patata i farina de blat. 
• Conclusions: 
• El reactiu Fehling dóna positiu amb la glucosa
• El lugol dóna positiu amb el midó.
• La llet conté un sucre reductor (la lactosa) però no conté midó.
• La patata conté midó però conté glúcids reductors (monosacàrids).
• La farina de blat conté midó però no conté glúcids reductors.

MAT: Successions. 13/1/11

(Successions: NOU TEMA, INCLÓS EN EL PROGRAMA DEL CURS AL DECEMBRE!  :p)

• Correcció d'equacions logarítmiques i de problemes sobre interés simple i compost.

SUCCESSIONS:

• Definició:  f : N* --------->  R         
• Termes ordenats:  a_1,  a_{2 ,} a_3,....a_n
• Progressiones: 
• Aritmètiques, entre els termes consecutius sempre hi ha la mateixa diferencia, d. 

                     Terme general  a_n = a₁ + (n -1) d 

• Geomètriques, el terme següents es calcula multiplicant sempre per la mateixa raó, r. 

                    Terme general  a_n = a₁ r^n-1 

• Suma de n termes d'una progressió
• Successions monòtones creixents, monòtones decreixents i oscil·lants
• Concepte de límit de una successió, L

NO HI HA DEURES ;)

QUI: Matèria i la seva composició. 12/1/11

• Repàs: massa, densitat, unitats. Massa atòmica, massa molecular, massa molar, número de Avogadro. Substàncies pures (element i compost) i mescles homogènies i heterogènies, dispersions col·loidals. Exemples
• Tècniques de separació de les substàncies pures d'una mescla. 
• Correcció dels exercicis que hi havia per deures.

DEURES:

• Exercicis 8 i 9 de la pàgina 94
• Quadre de síntesi: 

       TÈCNIQUES DE SEPARACIÓ DE SUBSTÀNCIES PURES D'UNA MESCLA.

Mètode	Procés i tipus de mescla on s’utilitza
Decantació
...