BIO: Pràctica de detecció d'aliments per colorimetría. 14/1/11

• Tècniques de detecció de Glúcids: ús del reactius Fehling i Lugol.
• Apartats d'una pràctica: títol, objectiu, procediments, observació i conclusió.
• Procediment amb el lugol i amb el  Fehling (cal escalfar).
• Resultat positiu per Fehling amb sucres reductors: color teula (el color inicial és blau)
• Resultat positiu per Lugol: lila-negra (el color inicial és marró)
• Detecció de Glúcids en aliments: llet, patata i farina de blat. 
• Conclusions: 
• El reactiu Fehling dóna positiu amb la glucosa
• El lugol dóna positiu amb el midó.
• La llet conté un sucre reductor (la lactosa) però no conté midó.
• La patata conté midó però conté glúcids reductors (monosacàrids).
• La farina de blat conté midó però no conté glúcids reductors.

MAT: Successions. 13/1/11

(Successions: NOU TEMA, INCLÓS EN EL PROGRAMA DEL CURS AL DECEMBRE!  :p)

• Correcció d'equacions logarítmiques i de problemes sobre interés simple i compost.

SUCCESSIONS:

• Definició:  f : N* --------->  R         
• Termes ordenats:  a_1,  a_{2 ,} a_3,....a_n
• Progressiones: 
• Aritmètiques, entre els termes consecutius sempre hi ha la mateixa diferencia, d. 

                     Terme general  a_n = a₁ + (n -1) d 

• Geomètriques, el terme següents es calcula multiplicant sempre per la mateixa raó, r. 

                    Terme general  a_n = a₁ r^n-1 

• Suma de n termes d'una progressió
• Successions monòtones creixents, monòtones decreixents i oscil·lants
• Concepte de límit de una successió, L

NO HI HA DEURES ;)

QUI: Matèria i la seva composició. 12/1/11

• Repàs: massa, densitat, unitats. Massa atòmica, massa molecular, massa molar, número de Avogadro. Substàncies pures (element i compost) i mescles homogènies i heterogènies, dispersions col·loidals. Exemples
• Tècniques de separació de les substàncies pures d'una mescla. 
• Correcció dels exercicis que hi havia per deures.

DEURES:

• Exercicis 8 i 9 de la pàgina 94
• Quadre de síntesi: 

       TÈCNIQUES DE SEPARACIÓ DE SUBSTÀNCIES PURES D'UNA MESCLA.

Mètode	Procés i tipus de mescla on s’utilitza
Decantació
...

MAT: Equacions. 11/1/11

• Correcció dels exercicis que havia de deures durant les vacances de Nadal.
• Equacions de segon grau
• Resolució de problemes amb equacions de segon grau
• Equacions exponencials i polinòmiques

BIO: Enzims

• Correcció dels exercicis sobre les proteïnes
• Enzims:
• tots són proteïnes (excepte el ribozima) i per això es poden desnaturalitzar amb la variació de temperatura i pH
• funció de biocatalitzadors: controlen i coordinen les reaccions químiques. Augmenta la velocitat de reacció i disminueix l'energia d'activació necessària per a que es doni la reacció però NO ES MODIFICA LA CONSTANT D'EQUILIBRI DE LA REACCIÓ a una temperatura determinada. Actuen a temperatura corporal.
• complex enzim-substrat i després l'enzim es llibera sense modificar.
• a la molècula es pot distingir: 
• centre actiu, interaccions elèctriques amb el substrat: el substrat és fixa i es modifica afavorint la seva reacció.
• part estructural, responsable de la estereoespecificitat entre el substrat i l'enzim (que encaixen com un pany i la seva clau) 

• Cofactors i coenzims. Exemples.
• altament eficaços: es necessiten en quantitats molt petites.
• altament específics en la seva funció: pel substrat, pel tipus de enllaç...

• Vitamines: 
• hidrosolubles (totes les B i la C) i liposolubles.  
• molècules molt petites i que es necessiten en petitíssimes quantitats
• són vitals (essencials), els hem d'ingerir obligadament (o els precursors metabòlics), excepte la vit K que la sintetitza la nostre flora. Els sintetitzen els vegetals. Es destrueixen molt fàcilment amb la temperatura i el temps d'emmagatzematge.

DEURES:

• Buscar informació i fer un resum d'una pàgina sobre els mecanismes d'inhibició enzimàtica i els enzims al·lostèrics.

MAT: Interés simple i interés compost. 21/12/10

Interès simple i compost

• Definició
• Càlcul
• Exercicis d'aplicació.

DEURES:

• Equacions de segon grau: problemes d'aplicació ( fotocòpies)
• Exercicis de l'interés simple i interés compost. També exercicis d'equacions exponencial i logarítmiques.

BONES FESTES I BON ANY NOU!!

BIO: Treball pel Gener. La cèl·lula

Desenvolupar l'esquema del tema de cèl·lula exposat a continuació fent servir la informació de les fotocòpies, la que es proporciona en els següents enllaços,  o a partir de qualsevol altra font que vosaltres trobeu adient:

• cèl·lula batxillerat

• la cèl·lula: orgànuls

TEMA: LA CÈL·LULA

1.- Definició

2.- Tipus

         Segons complexitat:         Procariota

                                               Eucariota

 Taula: diferència entre la cèl·lula procariota i eucariota

	procariota	eucariota
mida
Orgànuls i estructures cel·lulars
Material genètic, nucli
Organismes (regnes)

3.- Cèl·lula eucariota: conèixer tots els orgànuls cel·lulars, tant la seva estructura com la seva funció.

Taula: cèl·lula eucariota 

orgànul	estructura	funció	animal	vegetal
Membrana citoplasmàtica
Paret cel·lular
...

4. Diferències entre la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal. 

diferències	animal	vegetal
mida
Paret, forma
orgànuls
nutrició
regnes

Parts de cèl·lula eucariota 

• Paret cel·lular 

• Membrana plasmàtica

• Citoplasma:

• Orgànuls citoplasmàtics

• Mitocondris
• Cloroplast
• Reticle endoplasmàtic llis i rugós
• Aparell de Golgi
• Vesícules, lisosomes i peroxisomes
• Vacúols
• Ribosomes*
• Centriols, diplosoma*
• Cilis i flagels, citoesquelet*
• Inclusions*
  
  * (orgànuls no membranosos)
  ----- propis de la cèl·lula vegetal
  ----- propis de la cèl·lula animal

• Nucli:
• Membrana nuclear
• Nucleol
• Material genètic: ADN i ARN.
• Cromosomes (durant divisió cel·lular)
• Cromatina (durant interfase)