BIO: Meiosi. 14/3/11

• Introducció a la meiosi: 
• puntualització de les principals diferències entre la divisió mitòtica i les dues divisions meiòtiques.
• sentit biològic de la meiosi: reproducció sexual = intercanvi de material genètic entre dos individus de la mateixa espècie.
• Avantatge de la reproducció sexual: si es formen dues cèl·lules haploides, aquestes es podran unir per a formar un nou individu amb tota la informació genètica pròpia de l'espècie. D'aquesta manera en una població hi haurà més variabilitat genètica i aquesta base diferèncial és imprescindible per a que actui la selecció natural afavorint l'evolució de l'espècie en concordància amb l'entorn en el que es troba aquesta determinada població.

DEURES
Si no l'heu fet abans, elaborar una tabla on es reflecteixin les principals diferències entre Mitosi i Meiosi.

QUI: Termodinàmica. 14/3/11

• Repàs dels continguts fet sobre els temes d'estequiometria i termodinàmica.
• Exercicis d'igualació de les reaccions químiques de les fotocòpies: ajustament per tempteig i ajustament sistemàtic.
• Factors que influeixen en la velocitat de reacció: Concentració dels reactius, superfície de contacte, temperatura i existència de catalitzadors. Com i per què influeixen.

DEURES:

• Pàgina 153, Exercicis 19, 20 i 21.

QUI: Energia de les reaccions químiques. 4/3/11

Enllaços interessants:

• Conceptes bàsics de termodinàmica.

• La termoquímica és la part de la química que estudia les transferències que acompanyen a les reaccions químiques. 
• Reaccions exotèrmiques: les transformacions químiques van acompanyades de despreniment d'energia. El contingut energètic dels productes és menor que el de els reactius. Exemple:
• la oxidació de la glucosa, es despren energia (que s'acumula en forma d'ATP)
• La combustió d'un hidrocarbur, com per exemple el butà, donant diòxid de carboni i aigua.
• Reaccions endotèrmiques: les transformacions químiques van acompanyades d'absorció d'energia. El contingut energètic dels productes augmenta respecte del dels reactius. Exemple:
• La formació ATP a partir d'ADP i àcid fosfòric. 
• La fotosintesi, formació de glucosa a partir de diòxid de carboni i agua és endotèrmica i l'energia necessària s'obté de l'energia lumínica. 
• Entalpia: és una magnitud per a mesurar l'energia interna a pressió constant (generalment, la atmosfèrica, és a dir, la reacció es dóna en recipients no tancats hermèticament). L’energia que es mesura és la variació d’entalpia. La variació d’entalpia d’una reacció és la diferència  entre les entalpies dels productes i la dels reactius multiplicades pel nombre de mols que indiquen l’estequiometria.

  ΔH= H₂ – H₁ = S (n_P H_P) – S (n_R H_R)

• En condicions estàndard (25ºC i 1 atm) la variació d’entalpia d’una reacció s’anomena variació d’entalpia estàndard i es representa per DH⁰.
• Com únicament es poden mesurar les variacions d’entalpia DH i no les entalpies H, cal definir un valor de referència. L’ entalpia dels elements químics en la seva forma més estable i en les condicions estàndard es considera zero.

Per exemple:

 ΔHº_f(Cl₂)=0

 ΔHº_f(H₂)=0

 ΔHº_f(Zn(s))=0

Per a formes al·lotròpiques (quan una mateixa substància es presenta en formes diferentes) li correspon el valor zero d'entalpia de formació estàndard a la forma més estable. Per exemple, el carboni el podem trobar com element en el gràfit i el diamant. En aquest cas, el valor zero és pel gràfit.

Entalpies de formació d’un compost ( ΔH_f)

• És la variació d’entalpia de la reacció en què es produeix un compost a partir dels seus elements.   Exemple:

C (s)    +   ½ O₂ (g)  → CO (g)   ΔH=-110kj          

Si la reacció es produeix en condicions estàndards parlarem entalpies de formació estàndard, ΔHº_f .

D’acord a aquesta definició, i com que l’entalpia és un funció d’estat (únicament depèn de l’estat inicial i de l’estat final), podem calcular el calor (l’entalpia) de reacció en funció de les entalpies de formació de les substàncies que hi participen en la reacció:

 ΔH  = Sumatori  ΔH_f(productes)  -  Sumatori  ΔHº_f(reactius)

DEURES:

• Exercicis de la fotocòpia
• "Exercicis d'examen" de la pàgina 137.
• CONTROL DE QUÍMICA EL 18/3/11: dissolucions, estequiometria i termodinàmica.

MAT: Control de matemàtiques. 3/3/11

• Examen de trigonometria.
• Correcció de l'examen.

BIO: Orgànuls cel·lulars. 28/2/11.

Seguim amb el tema d'estructura i funció dels orgànuls cel·lulars.

QUI. Càlculs estequiomètrics. 28/2/11

• Correcció dels exercicis de deures.

DEURES:

• Exercicis 11 i 13 de la pàgina 136.

BIO: Estructura i funció dels orgànuls cel·lulars. 25/2/11

Des del mes de decembre (l'entrada del dia 21/12/10) els alumnes havien tingut temps per desenvolupar el tema de la cèl·lula, segons l'esquema que es va repartir i explicar a classe.
Durant aquesta classe, s'han exposats tots aquests continguts, és a dir: composició, estructura i funció dels envolcalls  de la cèl·lula eucariota, així com de tots els orgànuls citoplasmàtics. Cal assenyalar la biosíntesi (com es formen de noves) per a cadascuna d'aquestes estructures.