BIO: Control del tema d'éssers vius. 15/10/10

AQUEST CONTROL NO TENIA L'ESTRUCTURA QUE US TROBAREU EN LES PROVES D'ACCÉS, QUE SI NO HI HA CANVIS, CONSTARÀ DE 7 PREGUNTES DE LES QUALS S'HA DE TRIAR OBLIGATÒRIAMENT NOMÉS TRES, DE DOS PUNTS CADASCUNA. Més endavant, quan ja hàgim donat més matèria sí que ho farem d'aquella altra  manera. 

Les preguntes del control han estat les que ja havíem treballat a l'aula, sobretot durant els dos dies anterior al control, o bé com aquelles que sortien a les fotocòpies que us vaig passat el dia d'abans amb solucionari inclòs.

QUI: Enllaç Químic. Enllaç iònic. 15/10/10

• Concepte de reacció química: reordenació dels àtoms de les substàncies implicades.

• Concepte d'enllaç químic: interacció elèctrica entre diferents àtoms, bé del mateix element o d'elements diferents. Estabilitat d'un enllaç químic, estat de mínima energia.

•  Substàncies químiques pures: la mateixa composició química per tota la seva massa, que es pot representar amb un símbol o una fórmula.
• formades per un element: en forma d'àtoms lliures o bé lligats en molècules o també en xarxes cristal·lines.
• compostos químics: formats per diversos elements formant molècules, o bé xarxes cristal·lines (diferència entre molècula i compost iònic).

• Regla de l'octet: amb els enllaços químics, els elements "intenten" aconseguir en la seva última capa de l'escorça electrònica la configuració electrònica del gas noble  amb el Z més proper. Aquesta és
  s² p⁶ (octet), excepte per l'He que només és s² .
   
• Enllaç iònic: entre dos elements amb electronegativitat molt diferent. Exemple: Na i Cl que es convertirien en els ions Na⁺ (tendeix a perdre 1 e^-) i Cl^- (tendeix a guanyar un e^-) i aquest ions s'atrauen per forces electrostàtiques. 

• Enllaç covalent: entre àtoms la electronegativitat no és tan diferent, fins i tot pot ser entre àtoms del mateix element. Comparteixen electrons de valència per completar l'octet en les últimes capes de la escorça electrònica. Tot representat en les estructures de Lewis, exemples

• Deures:
• Llegir pàgina 32 i 33
• exercicis 1, 2, 3 i 4 de la pàgina 44

BIO extra: 14/10/10

• Correcció dels exercicis pendents del tema dels éssers vius abans de l'examen. Elaboració d'un esquema en forma d'arbre on es localitzen representants del principals grups i subgrups (fotocòpia)
• Fotocòpies de noves qüestions sobre el tema, juntament amb el solucionari.

MAT: Operacions amb radicals. Notació científica. 14/10/10

• Exercicis d'operacions amb arrels: correcció dels deures i tots els exercicis de pàgina 47 i el exercici 12 de pàgina 48.
• Reduir les arrels, simplificant el radicant.
• Simplificar si es pot, l'index de l'arrel (amb l'exponent del radicant)
• trobar l'índex comú a diverses arrels
• L'arrel d'index imparell d'un nombre negatiu si que existeix i és negativa
• L'arrel d'index parell d'un nombre positiu no existeix.
• L'arrel quadrada de a al quadrat és a (elevar al quadrat és justament el contrari de sotmetre a l'arrel quadrada). Aplicació de les identitats notables a expressions amb radicals (ex. 12, pàg 48).
• Notació científica: per expressar nombres molt grans o molt petits s'utilitza expressió amb potències de base 10 amb exponent positiu (nombre gran) o exponent negatiu (nombre petit).

                     a · 10^{n   n és un nombre enter    
                                                                 a un nombre major que 1 i menor que 10}

• ^{Així es poden comparar l'ordre de les diferents dades, si mirem l'exponent de la potència de 10.}
• ^{si es modifica a també s'ha de modificar n. Exemples}
• ^DEURES: 
• ^{Ex. 13 i 14 de la pàg. 48}
• ^{Ex. 1 i 2 pàg 51}

                                                    

BIO: Virus. 13/10/10

• Repàs de Plantes: 
• Criptògames, reproducció per espores, sense llavors
• Espermàfites o Fanerògames, reproducció per llavors
• Gimnoespermes. "llavor nua". Pinyes però no fruits. Més primitives. Coníferes i Ginko. Exemples de Coníferes.
• Angioespermes: Fruits amb llavors.
• Monocotiledònies: nervis paral·lels a les fulles, arrels fasciculades, només creixement primari (al llarg). Exemples.
• Dicolitelònies: Nervi principal del que parteixen nervis secundaris, arrel principal i secundàries, creixement primari i secundari (de gruix). Exemples. 

• VIRUS: No són cèl·lules, només material genètic (ARN o ADN) envoltat per una càpsida proteica. Així doncs no són éssers vius, encara que hi ha autors que parlen d'éssers acel·lulars (certa capacitat de les funcions de relació). 
• Mecanisme d'actuació del virus dins d'una cèl·lula. 
• No queden afectats pels antibiòtics, acció no més sobre bacteris. 

DEMÀ, DIJOUS 14, FENT UN REPÀS I EXERCICIS, ABANS DE L'EXAMEN DEL DIVENDRES.

QUI: Taula periòdica i propietats periòdiques. 13/10/10

• Exercicis d'aplicació:
• Càlcul de la massa atòmica d'un element a partir de la massa isotòpica i de la proporció que hi ha de cadascun dels seus isòtops a la natura. 
• Grups de la taula periòdica i la seva configuració electrònica de l'última capa. 
• Electronegativitat segons la configuració electrònica. Entre metalls amb una electronegativitat molt baixa i els no metalls amb l'electronegativitat molt alta es tendeix a donar un enllaç iònic. Introducció al següent tema, "enllaç químic".

CONTROL DE QUÍMICA: Dimecres 20 d'Octubre

QUI: Propiedades periòdicas. 8/10/10

• Recordar com varien les propietats periòdiques al llarg dels períodes i dels grups, depenent de Z, del electrons que fan apantallament a les capes interiors i dels electrons de valència.
• Correcció dels exercicis. Cal clarificar:
• El radi d'un àtom és el de la seva escorça electrònica; el radi del nucli és insignificant respecte al de l'escorça electrònica.
• El radi atòmic augmenta amb el periode (la grandària dels orbitals va augmentant amb el nombre quàntic principal), però dins d'un mateix període tenen un radi més petit quan més gran és Z ja que si hi ha més protons l'atracció per forces electrostàtiques fa que l'escorça electrònica es contragui una mica.
• El radi iònic és el radi que té l'ió. Si és un catió té menys electrons per aixó el radi de l'escorça serà petit. Si es tracta d'un anió, tindrà més electrons i per ixó el radi serà més gran.

(No hi ha deures. Bon cap de setmana llarg, aprofiteu per estudiar Biologia :P)