QUI: Propiedades periòdicas. 8/10/10

• Recordar com varien les propietats periòdiques al llarg dels períodes i dels grups, depenent de Z, del electrons que fan apantallament a les capes interiors i dels electrons de valència.
• Correcció dels exercicis. Cal clarificar:
• El radi d'un àtom és el de la seva escorça electrònica; el radi del nucli és insignificant respecte al de l'escorça electrònica.
• El radi atòmic augmenta amb el periode (la grandària dels orbitals va augmentant amb el nombre quàntic principal), però dins d'un mateix període tenen un radi més petit quan més gran és Z ja que si hi ha més protons l'atracció per forces electrostàtiques fa que l'escorça electrònica es contragui una mica.
• El radi iònic és el radi que té l'ió. Si és un catió té menys electrons per aixó el radi de l'escorça serà petit. Si es tracta d'un anió, tindrà més electrons i per ixó el radi serà més gran.

(No hi ha deures. Bon cap de setmana llarg, aprofiteu per estudiar Biologia :P)

BIO: Regne Vegetal. 8/10/10

• Evolució també dins del regne vegetal per tal de colonitzar ambient més allunyats del medi aquàtic. Amb l'evolució apareixen estructures que permeten més independència de l'aigua, des dels Briòfits(molses), terrestres però exclusius de ambients molt humits, fins a les plantes superiors amb reproducció amb flors que no necessiten aigua per a què es doni la fecundació i amb teixits i/o estructures protectores contra la desecació. Exemples.
• Treballem la classificació i els grups que hi ha en les fotocòpies.
• Conceptes nous:
• Espores i esporangis en Pteridòfits (falgueres).
• Respecte la reproducció sexual de les plantes: gineceu, androceu, estam, antera, pistil, llavor, pol·linització (anemòfila,entomòfila, zoofila o hidrofila).
• Criptògames ("flor amagada"): Es reprodueixen sexualement per espores. Tots els vegetals que no són fanerògames, és a dir, Briòfits i Pteridòfits. Hi ha autors que inclouen les algues i fins i tots els fongs encara que, com ja sabem, pertanyen a altres regnes.
• Líquens: associació simbiòntica entre alga i fong, encara que s'estudien dins del regne dels fongs.

RECORDEU: Control de Biologia, sobre el tema d'éssers vius, el proper divendres 15.

MAT: Racionalització d'una fracció. 7/10/10

• Repàs de les propietats dels radicals, pàg. 40. Exercicis.
• Identitats notables: demostració i exercicis d'aplicació, pàg. 43.
• 3 casos de racionalització d'una fracció (treure les expressions amb arrels del denominador:
• Si hi ha una arrel quadrada en el denominador.
• Si hi ha una arrel amb un índex diferent de 2 al denominador.
• Si hi ha dos termes sumant (o restant) en el denominador en el que al menys un sigui una arrel: per treure les arrels es multiplica el numerador i el denominador per el conjugat del denominador i es pot aplicar la identitat notable següent:

                                                           (a+b) (a-b) = a² – b²

• ^{Deures: pàg. 46, exercicis 1, 2, 3, 4 i 5.}

BIO: Regne Animal: Mamífers. Regne Fongs. 6/10/10.

• Classe Mamífers
• Tots el mamífers s'alimenten de llet materna en néixer ( a la natura, es clar!). Per això tenim boca envoltada de llavis, per poder succionar el mugró, excepte els monotremes que tenen bec i no succionen sinó que llepen la llet que surt en forma de gotetes a través d'una determinada zona de la pell de la femella.
• Tenen la pell recoberta de pèl.
• Homeoterms, mantenen la temperatura a uns 38ºC. 
• Fecundació interna
• Classificació segons el seu desenvolupament embrionari:
• Monotremes, són ovípars. Ex: Ornitorinc i Equidna (autòctons d'Austràlia, prova evolutiva)
• Marsupials, no tenen placenta. Així l'embrió surt de l'interior de la mare i "escala" fins la bossa marsupial, dins de la qual hi poden xuclar del mugrons fins que estiguin totalment desenvolupats. Ex: Cangur, Coala, Wallaby...
• Placentaris: Amb la placenta que és una mena de xarxa de vasos sanguinis de la mare i del fill que s'està gestant i que permet l'intercanvi de  nutrients (des de la mare cap al fill) i de substàncies de rebuig (des del fill cap a la mare). Ex: Humà,gos Rat-penats, Dofins...

• Conceptes treballats: 
• Ovípar, vivípars, ovovivípar
• Òrgan anàleg i homòleg
• Homeostasi

REGNE FONGS

• Heteròtrofs. Per aixó poden ser descomponedors a la xarxa tròfica d'un ecosistema.
• Paret cel·lular de quitina (diferent de la cèl·lula vegetal que és de cel·lulosa)
• Són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lòfits.
• Reproducció asexual (gemmació) o sexual (espores).
• Exemples: Llevats, bolets (cos fructífer,  però les hifes sotaterrades) , peu d'atleta, o fongs a les ungles...
• Liquens: associació simbiòntica entre liquen i fong.
• Conceptes treballats:
• Paràsit
• Sapròfits
• Simbiont
• Hoste
• Vector de transmissió 
• Biotecnologia. Exemples a la indústria alimentària, utilitzant bacteris o fongs.
• Cilis i flagels (fent repàs de Regne Protoctistes, els protozous.

CONTROL DEL TEMA D'ÈSSERS VIUS: DIVENDRES, 15 d'OCTUBRE

QUI: Propietats de la taula periòdica. 6/10/10

• Tabla periòdica actual: els elements ordenats segons Z, nombre atòmic (nombre de protons). Elements en estat gasos, líquid o sòlid a temperatura ambient. Elements sintètics (no a la natura).
• Files: "Periodes". Hi ha 7. Anàlisi de tots els períodes inclosos els "lantànids" i als "actinids". L'Hidrogen un cas especial.
• Columnes: "Grups" o "Famílies". 
• Les propietats químiques depenen de la configuració electrònica dels electrons de valència. Les capes més internes tindran la configuració electrònica del gas noble del període inmediatament anterior.
• Propietats que varien gradualment a la taula periòdica, segons la posició dels element: què significa i com varien gradualment a la taula, raonant el perquè. Aquestes propietats "periòdiques" són:
• Radi atòmic
• Afinitat electrònica
• Electronegativitat
• Energia d'ionització

• Deures:
• pàg. 26, exercicis nº 10, 11, 14 i 15
• pàg. 27, exercici nº 5

MAT: Potències i Radicals.5/10/10

• Corregim  exercicis i fem de nous, assenyalant que:

Potències

• les potències amb exponent negatiu significa que hem de traduir a l'invers (no confondre amb l'oposat).
• Una potència amb la base positiva MAI pot donar un número negatiu.
• Si la base és negativa, el signe final dependrà si l'exponent és par (resultat positiu) o impar (resultat negatiu).
• En el cas de que hi hagi un signe negatiu davant d'una potència, fixar-se si l'exponent afecta al signe negatiu que hi ha davant de la base, es a dir, si el signe està dins del parèntesi amb la base o bé està fora. (Si les operacions que es fan són  només de multiplicación i/o divisions,  va millor per a no embolicar-se si es  determina en primer lloc el signe resultant i després només queda calcular el valor).
• Una potència de qualsevol nombre real amb un exponent igual a 0, el resultat és l'unitat.
• Exercici 2 de la pàgina 45.

Radicals

• L'índex de la arrel és pot expressar com un exponent fraccionari d'una potència (pàg.39).
• Quadre de propietats dels radicals de la pàg. 40. Aplicat en els exercicis 1 i 2 de la mateixa pàgina.
• Extraccio de factors d'un radical. Simplificació de radicals.
• Racionalització de fraccions: significa treure les expressions amb arrels del denominador de la fracció.  Hi ha tres casos possibles, veiem els dos primers casos indicats a la pàgina 44 del llibre

• Deures: Exercicis 3 i 4 de la pàgina 45.

QUI: Estructura atòmica. Configuració electrònica. 4/10/10

• Correcció dels deures, aplicant la regla mnemotècnica de la "diagonal". Se estableix una relació entre la configuració electrònica de los "electrons de valència" (els de els majors nivell d'energia dins d'un àtom en el seu estat fonamental, és a dir, sense electrons "excitats") i la seva posició a la taula periòdica.