errekeerre

viernes, 26 de noviembre de 2010

Acabem el tema de les sals minerals explicant que també actuen com a cofactors. Regulació del metabolisme gràcies als enzims (proteïnes), coenzims (vitamines) i cofactors (ions).
Principals funcions biològiques de les biomolècules:

GLÚCIDS

Monòmers ---------------------> Polímers
Als glúcids: Monosacàrids ---------------------> Polisacàrids (exemples)

DEURES:

Cal llegir, de les fotocòpies sobre glúcids, des de la pàgina 126 a la 130 i desenvolupar els següents punts:

Estructura molecular: polihidroxicetones o polihidroxialdehids. Pentoses i hexoses, exemples.
Ciclació: Anell que forma la molècula d'un polisacàrid (enllaç hemiacetàlic). Apareix el radical (OH--) hemiacetàlic que és el responsable del caràcter reductor del monosacàrid.
Enllaç O-glucosídic: unió entre dos monosacàrids, amb la pèrdua d'una molècula d'aigua.
Exemples
Funció biològica

Els radicals complexos més emprats són: (amb un nom propi tradicional i també amb el nom sistemàtic)

Repartició de fotocòpies amb exercicis de nomenclatura i formulació i de compostos orgànics.

DEURES:

DEURES

Correcció de l'exercici d'osmosi.
Diàlisi. Definició i exemple de la diàlisi en les membranes cel·lulars: filtració en els nefrons dels ronyons.
Funció biològica de les sals minerals:

impregnen les estructurres òssies i les endureixen
participen en la transmissió de l'impuls nerviós.
El ió ferro, situat al centre de l'hemoglobina, s'uneix al O₂ i així aquest és transportat pels eritòcits.
Certes sals dissoltes al medi intern són reguladores del pH, són els sistemes tampons.

Correcció d'equacions polinòmiques de primer grau.
Resolució de problemes mitjançant plantejament d'equacions de primer grau. Important : definir clarament la incògnita i saber traduir el llenguatge de l'enunciat a llenguatge matemàtic en funció de la incògnita que hem definit. Comprovar els resultats.
Ecuacions polinòmiques de primer grau amb dues incògnites, tipus ax + b = y. Són equacions linials.
Representació gràfica d'una equació linial. Taula de valors i eixos de coordenades. Un punt sempre es representa amb dues coordenades : (x,y)
Concepte de sistema d'equacions líneals amb dues incògnites: la solució és el punt on es tallen les dues rectes, és a dir, el punt que perteny a l'hora a les dues rectes.

DEURES

L'estructura de la molècula de l'aigua, amb un angle de 104,5º entre els àtoms de hidrogen, fa que es comporti com a un dipol elèctric. Així s'estableixen forces intermoleculars de Ponts d'hidrogen. Com a consequència es donen les següents propietats:

Gràcies a aquestes propietats de l'aigua, podem assenyalar les següents funcions biològiques més importants:

medi de reacció, on tenen lloc les reaccions químiques dels éssers vius. També es clar actua com a reactiu en moltíssimes d'aquestes reaccions.
fa de substància termorreguladora, tan dins dels éssers vius com al medi ambient
dona forma a les cèl·lules i als organismes.
com el gel sura sobre l'aigua líquida, aquell fa de aillant tèrmic i les aigües no arriben a temperatures extremadament baixes, la qual cosa les fa habitables. A més el gel pot ser utilitzat com a substrat sobre el qual viure.
per capil·laritat la saba pujarà pels vegetals al llargs dels seus vasos conductors.

DEURES:

Les molècules orgàniques són cadenes hidrocarbonades, és a dir, d'àtoms de carboni i d'hidrogen.
molècules líneales, ramificadas i cícliques.
Regles per a nombrar les molècules orgàniques.

DEURES

Veure els exemples de cadascuna de les regles de nomenclatura per les molècules orgàniques.