Aquest espai està adreçat als meus alumnes d'enguany, curso 2010-2011. Aquí es podran consultar els continguts treballats a l'aula per a les tres matèries de l'àrea de ciències que jo mateixa imparteixo, MATEMÀTIQUES, BIOLOGIA I QUÍMICA, en el curs de preparació de les proves d'accés als cicles formatius de grau superior.







martes, 26 de octubre de 2010

MAT: Logaritmes. 26/10/10

  • Repàs del concepte de logaritmes, utilització per a treballar amb valors molt alts o molt baixos. Exemple: pH.
  • Cal recordar:
    • No existeix el logaritme si l'argument és negatiu, ja que la base sempre es positiva.
    • El logaritme d'argument 1 és 0, independentment del valor de la base.
  • Simplificar o desenvolupar expressions amb logaritmes, fent servir les propietats dels logaritmes (quadre de la pàg. 53). Exemples. 
  • log x, és un logaritme de  base 10.
  • ln x, és un logaritme que té com a base el número e.
  • Canvi de base: logaritmos en cualquier base, pasarlos a base 10 o  a ln para que se puedan calcular con la calculadora. (mireu el vídeo de l'enllaç, raona l'ecuació que fem servir para fer el canvi. La grabació de la veu no és del millor però està molt ben plantejat :P)
  • CONTROL DE MATEMÀTIQUES EL DIJOUS 28/10/10, a les 12:00h. Entra tota la matèria que hem fet fins ara.

lunes, 25 de octubre de 2010

BIO: Factors abiòtics i factors biòtics d'un ecosistema. 25/10/10

Seguint amb els factors abiòtics:
  • Salinitat
    • Concepte de pressió osmòtica. Les sals són partícules osmòticament actives.
    • Organismes poiquilosmòtics / estenohalins. Organismes homeosmòtics / eurihalins (podran cambiar d'aigua dolça a aigua salada i a l'inrevés).
    • Salinitat en el sóls. 
  • Radiacions: radiactives, electromagnètiques.
  • Contaminants:
    • organismes que acuten d'indicadors de contaminants, líquens.
    • Bioacumulació d'alguns contaminants al llarg de la xarxa tròfica.
    • Pluja àcida. 
    • CFC.
    • Excés de CO
Factors biòtics:
  • Competència: Entre organismes que tenen el mateix nínxol ecològic respecte a la seva alimentació, el seu espai per viure....siguin de la mateixa espècie o no. Els organismes de la mateixa espècie poden mantenir a més competència en l'estratègia reproductora. Exemples.
  • Depredació. Diagrama de la evolució de depredació- presa. Gràfic de l'evolució de la població de la llebre i el linx (fluctuació desplaçada en el temps per a les dues espècies. El depredador sempre té un nombre d'individus menor)

QUI: Enllaç Covalent. Estructures de Lewis i models de RPECV. 25/10/10

  • Elaboració de les estructures de Lewis:
    • Comptar el nombre d'electrons de valència de tots els àtoms que hi participen en la formació de la molècula. (mirar la configuaració electrònica. Per exemple, l'oxigen té 6 e- en la seva capa més externa, "de valència", l'H té 1 e- ,  el N en té 5, el S en té 6, el Cl en té 7, el Na en té 1...)
    • Els àtoms d'H sempre estan situats en els extrems
    • Els àtoms menys electronegatius ocupen la posició central i la resta d'àtoms guardarà certa simetria.
    • Els àtoms de Carboni solen formar llargues cadenes (química orgànica).
    • Es disposen els electrons que aporta cada àtom, alguns en forma de parells  d'electrons compartits i d'altres en forma de parells sense compartir, de manera que cumpleixin la regla del octet, excepte el Hidrogen que "es completa" amb dos electrons. (Hi ha excepcions a la regla de l'octet. Mireu pàgina 34).
    • Cal tenir en compte les càrregues de més o de menys que tindrà un ió si es vol representar la seva estructura de Lewis. Per exemple, el ió (CO3)2- tíndrà dos electrons més que els de les capes de valència dels seus àtoms, es a dir (4 + 6 x 3) + 2 = 24 electrons.
  • Estructures de ressonància (= mesomeria). Exemples: O3  ,  SO2  
  • Predicció de la estructura a l'espai que tindrà una molècula segons la distribució dels parells d'electrons compartits o no compartits: model RPECV. Exemples.
  • Enllaços covalents polars (els àtoms implicats amb electronegativitat diferent, es crea un dipol a la molècula, si aquesta es asimètica)  i apolars ( l'enllaç entre àtoms del mateix element,  o també pot passar que la molècula sigui simètrica i llavors les polaritats s'anulen)
  • Exercicis d'aplicació. 
  • Deures: Llegir la pàgina 38

viernes, 22 de octubre de 2010

BIO: Ecologia. Factors abiòtics. 22/10/10.

  • Consideracions a tenir en compte dels diferents factors abiòtics:
    • Temperatura
      • poiquiloterms / homeoterms (mecanismes per mantenir la temperatura constant, com suar o tremolar, vasoconstricció o vasodilatació perifèrica).  
      • Temperatura òptima, relacionat amb l'acció enzimàtica.
      • Espècies termòfiles (viuen bé a altes temperatura), termolàbils (moren amb variacions notables de temperatura) .
    • Llum
      • Factor molt important per determinar la distribució dels éssers fotosintètics. 
      • Determina el  fotoperíode: canvis cíclics, tant fisiològics  com de comportament, dels organismes responent a la intensitat i la durada de dia/nit.
      • En l'espectre de llum, segons la longitud d'ona  podem distingir:
        • radiació visible (l'espectre visible no és igual para totes les espècies, per exemples les abelles s'orienten amb la radiació ultraviolada).
        • Radiacions infraroges: calorífiques. 
      • Espècies heliòfiles (necessiten molta llum), heliòfobes (viuen a la foscor).
    • Humitat: a considerar en medi terrestre tant a l'aire com al sól.
      • Espècies hidròfites (viuen  en ambients aquàtics).
      • Espècies higròfites (en ambients molt humits).
      • Espècies xeròfites (adaptades a escassetat d'aigua). Cactus o plantes "suculentes".
    • Pressió
      • Pressió atmosfèrica, disminueix a mida que augmenta l'altitud. Afecta a la disponibilitat de l'oxigen per l'intercanvi gasós. 
      • Determina els corrents de convecció en els fluids que ens envolten:
        • Atmosfera: explica els vents. Relacionat amb els fronts (xoc de masses d'aire a diferent temperatura) i regimen de pluges.
        • Hidrosfera: els corrents marins afectaren a la temperatura de les aigües i a les zones costaneres per on passen. I també influeixen a la disponibilitat de nutrients per als éssers autòtrofs (pugen els nutrients "limitants" dipositats en els fons marins) i conseqüentment els heteròtrofs (ja que els autòtrofs són la base de la xarxa tròfica).

QUI: Enllaç Químic. 22/10/10

  • Correcció del examen. 
  • Enllaç covalent. Repàs: compartir electrons entre els orbitals del àtoms implicats en la molècula; a diferència del enllaç iònic, es pot donar entre àtoms del mateix element o amb electronegativitats semblants; estructures de Lewis, que simbolitzen els enllaços covalents dins la molècula; Enllaços simples, dobles i triples. 
  • RPECV(repulsió de pares d'electrons de la capa de valència): condiciona la geometria molecular ja que els parell d'electrons, tan els compartits com els no compartits, que envolten un àtom es repel·leixen i tendeixen allunyar-se els uns dels altres. Exemples.
  • DEURES:
    • Llegir pàg 34, 35, 36 i 37.
    • Exercicis 5, 7, 10 de pàg 44.

miércoles, 20 de octubre de 2010

BIO: Ecologia. 20/10/10

  • Més conceptes d'Ecologia:
    • hàbitat
    • Adaptació: anatòmiques, fisiològiques i de comportament. Exemples.
    • Marges de tolerància i condicions òptimes.
  • Biòtops:
    • Medi aquàtic: s'ha de distingir la zona fòtica on poden viure els éssers fotosintètics. La importància de la pel·lícula superficial de l'aigua (gràcies als ponts d'hidrogen entre les molècules d'aigua) sobre la que poden viure molts organismes.

QUI: Examen. 20/10/10

Control amb el mateix format que, en principi,  tindrà l'examen de PACFGS: set preguntes de dos punts cadascuna, de les quals se ha de triar 5 per a contestar.
Han estat preguntes sobre: estructura atòmica, isòtops, configuració electrònica,estructura de la taula periòdica (grups i períodes) propietats periòdiques, enllaç iònic, propietats dels compostos iònics i regla de l'octet.