MAT: Potències i Radicals.5/10/10

• Corregim  exercicis i fem de nous, assenyalant que:

Potències

• les potències amb exponent negatiu significa que hem de traduir a l'invers (no confondre amb l'oposat).
• Una potència amb la base positiva MAI pot donar un número negatiu.
• Si la base és negativa, el signe final dependrà si l'exponent és par (resultat positiu) o impar (resultat negatiu).
• En el cas de que hi hagi un signe negatiu davant d'una potència, fixar-se si l'exponent afecta al signe negatiu que hi ha davant de la base, es a dir, si el signe està dins del parèntesi amb la base o bé està fora. (Si les operacions que es fan són  només de multiplicación i/o divisions,  va millor per a no embolicar-se si es  determina en primer lloc el signe resultant i després només queda calcular el valor).
• Una potència de qualsevol nombre real amb un exponent igual a 0, el resultat és l'unitat.
• Exercici 2 de la pàgina 45.

Radicals

• L'índex de la arrel és pot expressar com un exponent fraccionari d'una potència (pàg.39).
• Quadre de propietats dels radicals de la pàg. 40. Aplicat en els exercicis 1 i 2 de la mateixa pàgina.
• Extraccio de factors d'un radical. Simplificació de radicals.
• Racionalització de fraccions: significa treure les expressions amb arrels del denominador de la fracció.  Hi ha tres casos possibles, veiem els dos primers casos indicats a la pàgina 44 del llibre

• Deures: Exercicis 3 i 4 de la pàgina 45.

QUI: Estructura atòmica. Configuració electrònica. 4/10/10

• Correcció dels deures, aplicant la regla mnemotècnica de la "diagonal". Se estableix una relació entre la configuració electrònica de los "electrons de valència" (els de els majors nivell d'energia dins d'un àtom en el seu estat fonamental, és a dir, sense electrons "excitats") i la seva posició a la taula periòdica.

BIO: Regne Animal. Anèl·lids. 4/10/10

Hem seguit treballant sobre les fotocòpies repartides, amb la taula del principals grups del Regne Animal. Avui hem vist:

Subregne Invertebrat:

• Tipus Anèl·lids: Presentan metamerització, és a dir, cos segmentat, alguns del òrgans es repeteixen en cada segment o "metàmer" (per exemple, el aparell reproductor, el excretor, ganglis nerviosos...). Exemples: cuc de terra cuc de terra, sangonera (exoparàsit, es fixa a la pell d'un altre animal, amb ventoses i xucla la sang d'un altre animal i els injecta heparina per a que la sang no es coaguli)
• Tipus Platelmints: Cucs plans. Endoparàsits. Exemple: G.Taenia, Taenia solium que és una espècie paràsita dels humans, també coneguda amb el nom de solitaria o tenia, molt adaptada a la seva condició de endoparàsit (un cap amb ventoses i ganxos per anclar-se a la paret del tub digetiu i crèixer i absorbir quasi tots els nutrients).
• Tipus Nemàtodes: tots paràsits com la triquina (afecta als nostre músculs) o el cucs intestinals (típics paràsits infantils).
• Tipus Mol·lusc: amb closca  (pot haver desaparegut amb l'evolució o quedar en l'interior del cos) i peu musculós (en un grup s'ha transformat en tentacles). Hi ha tres grups principals de mol·lusc:
• Classe Gasteròpodes: Cargol típic. Exemples
• Classe Cefalòpodes: "cap-peus". Cefalització molt marcada i peu transformat en tentacles. Exemples
• Classe Bivalves: Closca amb dues valves. El peu és escavador per amagar-se a la sorra amb facilitat. Exemples
• Tipus Equinoderms: Amb plaques soldades que formen un exoesquelet. Simetría radial. Sistema ambulacral, canals amb petits peus ambulacrals per moure's i atrapar les preses. Exemples dels diferents grups: estrelles de mar, eriçons de mar i holoturies (també es diuen cogombre de mar).
• Tipus Artròpodes: "potes articulades". Exoesquelet de Quitina (Glúcid). Desenvolupament indirecte, existencia de fases larvàries. Creixement discontinu, hi ha diferents "mudes", es a dir trenquen i surten de l'esquelet i després de crèixer de cop tornen a segregar un altre. Els principals grups d'artròpodes són:
• Insectes: sis potes, formigues, mosques, papallones
• Aràcnids: 8 potes
• Crustacis: inclouen els decàpodes (els crancs, amb 10 potes)
• Miriàpodes: amb molts parell de potes, "cent-peus i mil-peus".

Vertebrats: (dins de Tipus "Cordats")

Tots tenen esquelet: crani, columna vertebral i esquelet apendicular (cintura escapular, cintura pélvica i extremitats). És de teixit ossi i cartilaginòs.

Conceptes: òrgans anàlegs (mateixa funció però diferent origen evolutiu, com per exemple aleta d'un peix i aleta d'un cetaci) i òrgans homòlegs (mateix origen evolutiu però diferent funció, com per exemple el nostre braç i l'aleta lateral una balena)

• Classe Peixos: escates, cos hidrodinàmic. Respiració per branquies (sistema d'intercanvi de gasos entre el medi i la sang que es viable en el medi aquàtic però que queda colapsat en el medi aeri perquè les llàmines irrigades de les branquies queden replegades). Posició de les aletes.
• Peixos cartilaginosos: més primitius. Taurò o rajada.
• Peixos ossis: Orada, sardina...
• Classe Amfibis: "dues vides". Desenvolupament indirecte: Fase larvària aquàtica, "cap- gros", que no competeix amb l'adult a l'ecosistema. L'adult és terrestre però ha de viure en ambient molt humits (pell molt permeable i es deshidraten fàcilment). Respiració per branquies el cap-gros y l'adult per pulmons i a través de la pell. Exemples (amb cua i sense cua).Posta d'ous a l'aigua envoltats de massa gelatinosa protectora.
• Classes Rèptils: cos recobert d'escames i escuts dèrmics. Molt més independents del medi aquàtic. Ous amb closca (poden estar al medi aeri) i alguns fins i tot ovovivípars. Exemples
• Classe Ocells: cos recubert de plomes. Bec corni sense dents. Ous amb molt més vitel. Homeoterms. Exemples.

MAT: Nombres Irracionals. Aproximacions i errors. Potències i Radicals

• Error absolut: diferencia amb el valor exacte.  (sempre és un valor absolut, sense signe)
• El valor exacte es pot calcular com a  mitjana ponderada de totes les medicions que es fan sobre la mateixa mesura. 
• També podem calcular el error absolut  quan fem un truncament o arrodoniment d'un nombre irracional, amb decimals il·limitats, ja que sempre es comés un error. Aquest error serà menor quantes més xifres decimals es considerem : aixó es considera a l'ordre de la aproximació).

• Error relatiu: es dóna inormació sobre l'error comés en comparació amb el valor exacte, de la precisió de les valors utilitzats. (primer exemple de la pàg 33 del llibre: l'error absolut es més petit en el cas a però comparat amb el valor exacte, l'error relatiu és més gran)
• Fita d'error absolut: l'error absolut màxim que podem cometre, depenent del ordre de l'aproximació que prenem, es a dir és l'acotació de l'error que considerem en cada cas.
• Correcció dels exercicis de deures sobre operacions amb nombres  racionals, nombres  irracionals i intervals. (Recordem: infinit o -infinit, sempre s'agafen amb interval obert).
• Concepte de potència: Base "a" i exponent "n" , es multiplica tantes vegades la base entre si com indica l'exponent aⁿ  
• ^{Propietats de les potències: Quadre de la pàgina 37.}  
• ^{Assenyalem que :}
• ^{un exponente negatiu però amb una base positiva mai serà negatiu}   a^-2 = 1/ a^{2                              Es a dir, un exponent negatiu es el mateix que posar l'invers de la base amb un exponent positiu}

• (a+b)² no es a² + b²     Recorda les identitats notables:        
     

• a⁰ = 1      

• a¹ = a

      

•  Deures:
• Llegir "fites d'error absolut", pàg.33
• 1r exercici, pàg. 34
• exercici 7, pàg. 35
• exercici 1, pàg. 45

 

BIO: No hi ha classe. VAGA GENERAL 29/9/10

QUI: No hi ha classe, VAGA GENERAL 29/9/10

MAT: Nombres Irracionals. 28/9/10

• Correcció d'exercicis i fer nous exercicis d'operacions amb nombres racionals
• Nombres Irracionals: decimals il·limitats no periòdics. Totes les arrels no exactes són nombres irracionals. 
• Representació gràfica, el més exacte possible (sense fer aproximacions) dels nombres irracionals: Projecció de la hipotenusa d'un rectangle rectangle sobre la recta real.
• Introducció a "aproximació i error". Concepte d'error absolut i error relatiu (interesant dins d'aquest link l'apartat de xifres significatives)
• Deures:
• Llegir els apartats corresponents a "Aproximacions i error", pàg. 31 del llibre
• Exercicis 1 i 4 de la pàg. 34.