QUI: Formulació inorgànica. 12/11/10

• Exercicis que quedaven per corregir.
• Diàcids: Nomenclatura i formulació. Es junten dues molècules d'àcid (del mateix) i es perd una molècula d'aigua.
• Oxosals: Formulació i  nomenclatura. Explicació de esquema de fotocòpia de nomenclatura tradicional per als òxids, els oxoàcids i les oxosals, a partir de metall i de no metall.

DEURES:

• Exercicis de les fotocòpies de tot el que s'ha treballat fins ara: 13, 14, 15, 16, 20 i 21

BIO: Cicles Biogeoquímics del N i P

• Correció del exercici sobre l'equiñibri dinàmic d'una cadena tròfica en un ecosistema (fulles, escarbats, ocells i gats)
• Explicació del cicle del Nitrogen. en l'atmosfera hi ha molt nitrogen però de manera no assimilable pels éssers vius.(mirar el cicle en link del dia 8/11/10)
• Explicació del cicle del Fòsfor: forta tendència a acumular-se en els fons marins i el pròces de recuperació a la xarxa tròfica del ecosistema  és molt lent. (mirar el cicle en link del día 8/11/10)

DEURES:

• Llegir tot el tema del dinàmica d'un ecosistema. Cal aclarir els punts del següent esquema:
• Succecció d'un ecosistema: primària, secundària i clímax.
• Impactes de l'ésser humà en els ecosistemes.
• Pluja àcida.
• efecte hivernacle
• afebliment de la capa d'ozó. 
• eutrofització de les aigües.

• Exercicis 1 i 2 dels proposats al final del tema.

MAT: Fraccions polinòmiques. 11/11/10

• Resolució de l'exercici 6 de la pàg 131, aplicant el teorema del residu.
• Repasem totes les estratègies per factoritzar el polinomis en altres de grau més petit, i si és possible en factors del tipus (x-a): 
• treure factor comú.
• Ruffini, per a polinomis de grau superior a 2.
• Aplicació de les identitats notables.
• resolució d'una ecuació de segon grau.
• m.c.m i m.c.d. de polinomis.
• Simplificació de fraccions polinòmiques, dividint pel m.c.d. el númerador i denominador.
• Operacions amb fraccions polinòmiques: suma / resta (m.c.m dels polinomis dels denominadors de les diverses fracciones per a obtenir denominador comú), multiplicació i divisió.
• Exercicis d'aplicació.

DEURES:

• Pàg 136 Ex. 1 apartats c, g, k  i Ex. 2 apartats d, i, e, j.

Qui: Formulació inorgànica. 10/11/10

• Correcció de tots els exercicis que havia com a deures: formulació i nomenclatura d'òxids, peròxids i hidròxids.

BIO: Matèria i energia a l'ecosistema. 10/11/10

• Exercici de construcció una xarxa tròfica dins d'un ecosistema i analitzar com varien les diferents poblacions de l'ecosistema quan una d'aquestes minva o augmenta. Conceptes treballats: xarxa tròfica, cadena tròfica, competència, nínxol ecològic, ecosistema madur i diversitat. Cal tenir en compte que les fletxes de l'esquema, les que uneixen les diferents poblacions dins de la xarxa tròfiques, han d'anar des de els nivells tròfics més baixos fins als nivells tròfics superiors (mai a l'inrevés). 

         (Treballem l'expressió correcta quan s'ha de fer una definició)

MAT: Factorització de polinomis. 9/11/10

• Teorema del residu: 

              Si un polinomi P(x) el dividim per (x-a), el residu d'aquesta divisió coincideix amb P(a).

• Arrels d'un polinomi: Aquells valor que pot tenir la x pels qual s'anul·la el polinomi.

             Si a és una arrel del polinomi P(x), es compleix que P(a) = 0

• Factorització de polinomis: es a dir posar un polinomi en forma de producte d'expressions polinòmiques el més senzilles possibles. Així utilitzarem les arrels d'un polinomi per tal de posar-ho com a productes de expressions del tipus (x-a). Si mireu el link de dalt (cal clicar sobre "teorema de residu") veureu totes les estratègies que es   poden seguir per a factoritzar polinomis.

DEURES:

• Llegir 3.5.2, amb tots el exercicis d'exemple. 
• Ex. 6 pàg 131.

     

QUI: Formulació inorgànica. 8/11/10

• Repasem tot el fet fins ara. 
• Aclarim els tres tipus de nomenclatures: Estequiomètrica, de Stock i tradicional. La tradicional s'utilitza sobre tot pel òxids, els oxoàcids i les oxosals.
• oxoàcids amb més d'una molècula d'aigua: prefix orto-. Típicament els òxids de B i de N poden incorporar 1 o 3 molècules d'aigua per formar el àcid i el Si 1 o 2. Aleshores, en contraposició, s'utiliza el prefix meta- per anomenar a l'oxòacid que només incorpora una molècula d'aigua.

DEURES:

• Els exercicis 1, 2, 3, 7 i 10 de formular i anomenar compostos de les fotocòpies repartides avui.