MAT: Fraccions polinòmiques. 11/11/10

• Resolució de l'exercici 6 de la pàg 131, aplicant el teorema del residu.
• Repasem totes les estratègies per factoritzar el polinomis en altres de grau més petit, i si és possible en factors del tipus (x-a): 
• treure factor comú.
• Ruffini, per a polinomis de grau superior a 2.
• Aplicació de les identitats notables.
• resolució d'una ecuació de segon grau.
• m.c.m i m.c.d. de polinomis.
• Simplificació de fraccions polinòmiques, dividint pel m.c.d. el númerador i denominador.
• Operacions amb fraccions polinòmiques: suma / resta (m.c.m dels polinomis dels denominadors de les diverses fracciones per a obtenir denominador comú), multiplicació i divisió.
• Exercicis d'aplicació.

DEURES:

• Pàg 136 Ex. 1 apartats c, g, k  i Ex. 2 apartats d, i, e, j.

Qui: Formulació inorgànica. 10/11/10

• Correcció de tots els exercicis que havia com a deures: formulació i nomenclatura d'òxids, peròxids i hidròxids.

BIO: Matèria i energia a l'ecosistema. 10/11/10

• Exercici de construcció una xarxa tròfica dins d'un ecosistema i analitzar com varien les diferents poblacions de l'ecosistema quan una d'aquestes minva o augmenta. Conceptes treballats: xarxa tròfica, cadena tròfica, competència, nínxol ecològic, ecosistema madur i diversitat. Cal tenir en compte que les fletxes de l'esquema, les que uneixen les diferents poblacions dins de la xarxa tròfiques, han d'anar des de els nivells tròfics més baixos fins als nivells tròfics superiors (mai a l'inrevés). 

         (Treballem l'expressió correcta quan s'ha de fer una definició)

MAT: Factorització de polinomis. 9/11/10

• Teorema del residu: 

              Si un polinomi P(x) el dividim per (x-a), el residu d'aquesta divisió coincideix amb P(a).

• Arrels d'un polinomi: Aquells valor que pot tenir la x pels qual s'anul·la el polinomi.

             Si a és una arrel del polinomi P(x), es compleix que P(a) = 0

• Factorització de polinomis: es a dir posar un polinomi en forma de producte d'expressions polinòmiques el més senzilles possibles. Així utilitzarem les arrels d'un polinomi per tal de posar-ho com a productes de expressions del tipus (x-a). Si mireu el link de dalt (cal clicar sobre "teorema de residu") veureu totes les estratègies que es   poden seguir per a factoritzar polinomis.

DEURES:

• Llegir 3.5.2, amb tots el exercicis d'exemple. 
• Ex. 6 pàg 131.

     

QUI: Formulació inorgànica. 8/11/10

• Repasem tot el fet fins ara. 
• Aclarim els tres tipus de nomenclatures: Estequiomètrica, de Stock i tradicional. La tradicional s'utilitza sobre tot pel òxids, els oxoàcids i les oxosals.
• oxoàcids amb més d'una molècula d'aigua: prefix orto-. Típicament els òxids de B i de N poden incorporar 1 o 3 molècules d'aigua per formar el àcid i el Si 1 o 2. Aleshores, en contraposició, s'utiliza el prefix meta- per anomenar a l'oxòacid que només incorpora una molècula d'aigua.

DEURES:

• Els exercicis 1, 2, 3, 7 i 10 de formular i anomenar compostos de les fotocòpies repartides avui.

BIO: Cicle de la matèria i cicles Biogeoquímics. 8/11/10

(mireu els esquemes dels link)

• Cicle del Carboni: si partim de diòxid de carboni present a l'atmosfera i la hidrosfera, aquest s'incorpora a la biosfera gràcies al procés fotosintètic dels productors. Així el carboni entra a la xarxa tròfica, passant també pels consumidors i els descomponedors. Tots els organismes alliberan altra vegada el diòxid de carboni que es produeix quan fan la respiració cel·lulars (al mitocondri, que produeix energia pel metabolisme). El carboni pot quedar emmagatzemat en les roques sedimentàries (per precipitació del C0₂ dissolt a l'aigua o per sedimentació de closques i altres restes carbonatats), que es poden transformar en roques volcàniques i alliberar-se a l'atmosfera amb les erupcions volcàniques. O també pot passar a formar part de carbó o petroli, "combustibles fòssils" i ja sabem que la combustió allibera diòxid de carboni a l'atmosfera.

DEURES:

• Llegir i analitzar els cicles de nitrògen i fòsfor.
• Explicar en què consisteix el procés d'eutrofització de les aigües, relacionat-lo amb els cicles del P i del N i amb el fet de que aquest elements siguin "limitants" per el creixement de la biomassa en l'ecosistema.

BIO: Cicle de la matèria i flux d'energia dins l'ecosistema. 5/11/10

• Resposta de les preguntes plantejades (deures), aplicant els conceptes de biomassa, producció i balanç energètic. 
• Productivitat. Taxa de renovació i temps de renovació.
• Anàlisi de piràmides de biomassa i piràmides de producció. Exemples de piràmides de biomassa invertides si el temps de renovació és petit (taxa de renovació alta).

DEURES:

• Llegir "el cicle de la matèria  i els cicles biogeoquímics", pàgines 65-67. Comparar els cicles geoquímics amb els esquemes de les fotocòpies adjuntes.