BIO: No hi ha classe. VAGA GENERAL 29/9/10

QUI: No hi ha classe, VAGA GENERAL 29/9/10

MAT: Nombres Irracionals. 28/9/10

• Correcció d'exercicis i fer nous exercicis d'operacions amb nombres racionals
• Nombres Irracionals: decimals il·limitats no periòdics. Totes les arrels no exactes són nombres irracionals. 
• Representació gràfica, el més exacte possible (sense fer aproximacions) dels nombres irracionals: Projecció de la hipotenusa d'un rectangle rectangle sobre la recta real.
• Introducció a "aproximació i error". Concepte d'error absolut i error relatiu (interesant dins d'aquest link l'apartat de xifres significatives)
• Deures:
• Llegir els apartats corresponents a "Aproximacions i error", pàg. 31 del llibre
• Exercicis 1 i 4 de la pàg. 34.
  

BIO: Regne Animal

• Al llarg de l'evolució dels éssers vius, en tots els regnes pluricel·lulars ha hagut una clara tendència a independitzar-se del medi. Exemples.
• Regne Animal: organismes pluricel·lulars, heteròtrofs, reproducció sexual (gàmetes, meiosi).
• Classificació:
• Invertebrats:
• Tipus Esponges
• Tipus Celenteris
• "Cucs": Tipus Ànel·lids, Tipus Nemertins, Tipus Nemàtodes.
• Tipus Mol·luscs. Els principals subgrups són : Classe Bivalvs, Classe Gasteròpodes i Classe Cefalòpodes.
• Tipus Equinoderms ("espines en plaques dèrmiques")
• Tipus Artròpodes ("potes articulades")

• Vertebrats (Cordats).
• Peixos
• Amfibis
• Rèptils
• Ocells
• Mamífers

• Seguint el quadre de les fotocòpies hem fet a classe: 
• Esponges (o Porífers)
• Celenteris (o Cnidaris)
• Deures: acabar de llegir i estudiar la part corresponen del regne animal.

QUI: Estructura atòmica. Configuració electrònica. 27/9/10

• Espectre electromagnètic. Concepte de freqüència i longitud d'ona, representació gràfica. Relació entre elles. Anàlisi de la variació d'aquests paràmetres, inversament proporcionals,  dins de l'espectre electromagnètic. L'espectre visible (ull humà), estreta franja dins la totalitat de l'espectre. 
• Teoria quàntica de la energia (Planck): la matèria absorbeix i emet energia de manera discontínua. Concepte de fotó o quàntum d'energia.
• Espectres d'absorció i d'emissió, característics per a cada element, associa't al model atòmic de Bohr.
• Model mecanicoquàntic de l'àtom:
• Orbitals atòmics: zona de l'espai de màxima probabilitat de trobar un electró al voltat del nucli d'un àtom. 
• Nombres quàntics:
• nombre quàntic principal, n. Indica el nivell principal d'energia d'un electró. (1,2,3,4...)
• nombre quàntic secundari (o orbital, o azimutal), l. Indica es subnivell d'energia, es a dir, si l'electró està en un orbital s(l=0), p(l=1), d(l=2) o f(l=3)
• nombre quàntic magnètic. Indica l'orientació de l'orbital en l'espai, dintre dels mateixos subnivells d'energia (els valors que pot prendre depen de l)
• nombre quàntic de spin. Indica si un electró gira cap a una direcció o la contraria, així els valors només pot ser +1/2 o -1/2. 

•  Configuració electrònica: com es reparteixen els electrons en l'escorça electrònica:
• Sense un estat d'excitació del àtom, els electrons es situen en els nivells de menor energia possible.
• En un orbital "caben" com a màxim dos electrons, un gira cap a un sentit i l'altre cap al contrari. Així doncs, no hi ha dos electrons en un mateix àtom amb els quatre nombres quàntics iguals (Com a màxim tindran tres igual, quan estiguin en el mateix orbital, però el spin serà diferent)
• Per als subnivells de la mateixa energia els electrons es col·loquen el més repartits possibles, els electrons ocupen tots els orbitals de la mateixa energia i després es situa el segon electró en cada orbital.
• "Regla de la diagonal" per a col·locar els electrons.

•  Distribució dels elements a la taula periòdica segons la seva configuració electrònica. Columnes o grups. Gasos nobles: octete amb els electrons "de valència".

• Deures:
• pàg. 26, ex: 5,7,8 i 9
• pàg 27, ex: 3 i 4 (abans mirar el problema resolt 1, a la pàg, 24)

MAT: Nombres Racionals. 23/9/10

• Correcció dels deures del dia anterior: operacions amb nombres enters.
• Concepte de nombre racional. Representació gràfica. Numerador i Denominador. 
• Significa una part de un tot, aquest "de" es tradueix matemàticament en una multiplicació: exercici 2 de la pàgina 25 del llibre.
• Es poden posar com a fracció o com a nombre decimal i aquest poden ser:
• decimales exactes.
• decimals il·limitats periòdics:
• purs (tota la part decimal és periòdica, es repeteix)
• mixtes (una o més xifres de la part decimal no es repeteixen. ex: 34,128989898989...)

•  Buscar la fracció generatriu del nombres decimals, tant exactes com a il·limitats periòdics
• Fracció pròpia si és més petita qeu la unitat. Fracció impròpia si es més gran que la unitat, aleshores també es pot expressar amb un nombre mixte. 
• Fraccions equivalent: multiplicant o dividint el numerador i numerador per el mateix número. 
• Fracció irreductible: si hem dividit el numerador i el denominador per el m.c.d.(màxim comú divisor)
• Si dues fraccions a/b i c/d són equivalents es cumpleix que a·d = c·b
• Suma (o resta) de fraccions: han de tenir el mateix denominador (si no ho tenen, s'ha de buscar la fracció equivalent que tingui per denominador el m.c.m. del denominador de totes elles). 
• Multiplicació de fraccions: multiplicant numeradors entre ells i denominadors entre ells. (Reduir abans de multiplicar si es pot)
• Divisió de fraccions: "multiplicar en creu", es a dir, multiplicar la primera fracció per la inversa de la segona.(Reduir abans de multiplicar si es pot, acostumeu-vos!!).
• Deures: tots els exercicis de pàg. 25 i de la pàg.26 el exercici 8,9,10,11 i 12.
• Si vols practicar amb exercicis autocorrectius pots consultar: 
• http://www.calameo.com/link?id=1659209
• http://www.calameo.com/link?id=1659207 (en castellà)

BIO: Els Regnes dels éssers vius. 22/9/10

• Regne dels MONERES:
• Cèl·lula procariota: més petita, sense nucli, ADN circular ("nucleoide"), no més orgànuls que els ribosomes, mesosomes (replegaments de la membrana plasmàtica on es situen els enzims, en comptes de altres orgànuls cel·lulars), paret cel·lular de mureïna (polisacàrid diferent de la cel·lulosa que forma la paret de la cèl·lula eucariota vegetal) on es poden fixar flagels en algunes espècies. Pot haver una càpsula mucosa per la part externa de la paret (típic en bacteris patògens). Formes diverses (bacil, coco, cocobacil, vibrio, espiril....). 
• Respecta a les funcions de nutrició, tots el metabolismes possibles: 
• autòtrofs, que sintetitzen la seva matèria orgànica. L'energia necessària la poden obtenir de la llum del sol (fotosintètics) o bé de matèria inorgànica que sigui abundant en el seu entorn (quimiosintètics).
• heteròtrofs, que ingereixen la matèria orgànica a partir d'altres éssers.

• Reproducció asexual. Concepte de sexualitat a Biologia. Els bacteris tenen fenòmens de "parasexualitat".
• Depenent de com es relacionen amb altres éssers vius es pot parlar de : patògens, simbionts, sapròfits (descomponedors)....Exemples. Utilització de bacteris en la biotecnologia* 

• Regne dels PROTOCTISTES:
• Cèl·lules procariotes.
• Protozous: són unicel·lulars, heteròtrofs amb digestió interna, poden tenir cilis o flagels. Exemples.
• Algues: són unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lòfits. Autòtrofs. 

• Deures: llegir les fotocòpies sobre els Fongs i Plantes.

 *pendent de desenvolupar