Aquest espai està adreçat als meus alumnes d'enguany, curso 2010-2011. Aquí es podran consultar els continguts treballats a l'aula per a les tres matèries de l'àrea de ciències que jo mateixa imparteixo, MATEMÀTIQUES, BIOLOGIA I QUÍMICA, en el curs de preparació de les proves d'accés als cicles formatius de grau superior.







martes, 11 de enero de 2011

MAT: Equacions. 11/1/11

  • Correcció dels exercicis que havia de deures durant les vacances de Nadal.
    • Equacions de segon grau
    • Resolució de problemes amb equacions de segon grau
    • Equacions exponencials i polinòmiques

lunes, 10 de enero de 2011

BIO: Enzims

  • Correcció dels exercicis sobre les proteïnes
  • Enzims:
    • tots són proteïnes (excepte el ribozima) i per això es poden desnaturalitzar amb la variació de temperatura i pH
    • funció de biocatalitzadors: controlen i coordinen les reaccions químiques. Augmenta la velocitat de reacció i disminueix l'energia d'activació necessària per a que es doni la reacció però NO ES MODIFICA LA CONSTANT D'EQUILIBRI DE LA REACCIÓ a una temperatura determinada. Actuen a temperatura corporal.
    • complex enzim-substrat i després l'enzim es llibera sense modificar.
    • a la molècula es pot distingir: 
      • centre actiu, interaccions elèctriques amb el substrat: el substrat és fixa i es modifica afavorint la seva reacció.
      • part estructural, responsable de la estereoespecificitat entre el substrat i l'enzim (que encaixen com un pany i la seva clau) 
    • Cofactors i coenzims. Exemples.
    • altament eficaços: es necessiten en quantitats molt petites.
    • altament específics en la seva funció: pel substrat, pel tipus de enllaç...
  • Vitamines: 
    • hidrosolubles (totes les B i la C) i liposolubles.  
    • molècules molt petites i que es necessiten en petitíssimes quantitats
    • són vitals (essencials), els hem d'ingerir obligadament (o els precursors metabòlics), excepte la vit K que la sintetitza la nostre flora. Els sintetitzen els vegetals. Es destrueixen molt fàcilment amb la temperatura i el temps d'emmagatzematge.
DEURES:
  • Buscar informació i fer un resum d'una pàgina sobre els mecanismes d'inhibició enzimàtica i els enzims al·lostèrics.

martes, 21 de diciembre de 2010

MAT: Interés simple i interés compost. 21/12/10

  • Definició
  • Càlcul
  • Exercicis d'aplicació.
DEURES:
  • Equacions de segon grau: problemes d'aplicació ( fotocòpies)
  • Exercicis de l'interés simple i interés compost. També exercicis d'equacions exponencial i logarítmiques.

BONES FESTES I BON ANY NOU!!

BIO: Treball pel Gener. La cèl·lula

Desenvolupar l'esquema del tema de cèl·lula exposat a continuació fent servir la informació de les fotocòpies, la que es proporciona en els següents enllaços,  o a partir de qualsevol altra font que vosaltres trobeu adient:
TEMA: LA CÈL·LULA

1.- Definició

2.- Tipus
         Segons complexitat:         Procariota

                                               Eucariota

 Taula: diferència entre la cèl·lula procariota i eucariota


procariota
eucariota

mida



Orgànuls i estructures cel·lulars



Material genètic, nucli



Organismes (regnes)




3.- Cèl·lula eucariota: conèixer tots els orgànuls cel·lulars, tant la seva estructura com la seva funció.

Taula: cèl·lula eucariota 

orgànul
estructura
funció
animal
vegetal
Membrana citoplasmàtica





Paret cel·lular




...








4. Diferències entre la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal. 


diferències
animal
vegetal

mida



Paret, forma



orgànuls



nutrició



regnes





Parts de cèl·lula eucariota 


  • Paret cel·lular 

  • Membrana plasmàtica

  • Citoplasma:

    • Orgànuls citoplasmàtics
      • Mitocondris
      • Cloroplast
      • Reticle endoplasmàtic llis i rugós
      • Aparell de Golgi
      • Vesícules, lisosomes i peroxisomes
      • Vacúols
      • Ribosomes*
      • Centriols, diplosoma*
      • Cilis i flagels, citoesquelet*
      • Inclusions*
        * (orgànuls no membranosos)
        ----- propis de la cèl·lula vegetal
        ----- propis de la cèl·lula animal


  • Nucli:
    • Membrana nuclear
    • Nucleol
    • Material genètic: ADN i ARN.
      • Cromosomes (durant divisió cel·lular)
      • Cromatina (durant interfase)


lunes, 20 de diciembre de 2010

BIO: Proteïnes. 20/12/10

PROTEÏNES
  • Definició de proteïnes i pèptids
  • Monòmers: aminoàcids. 
  • 20 a.a. essencials. Exemples. Abreujats. (S'anomenen acabats en -ina)
  • Enllàç peptídic.
  • Estructura de les proteïnes: 
    • primaria, sequència d'aminoàcids
    • secundària, hèlix alfa o llàmina plegada
    • terciària (només globulars)
    • quaternària, diverses proteïnes unides
  • Classificació i exemples.  
DEURES:
  • Fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 del final del tema de les proteïnes (pàgines 172-180)
  • Fer un resum dels enzims: què són i com actuen

viernes, 17 de diciembre de 2010

BIO: Correcció d'exercicis. 17/12/10

  • Correcció dels exercicis sobre el tema de glúcids

QUI: La matèria. 17/12/10

  • Definició de matèria.
  • Magnituds i unitats: massa, volum i densitat.
  • Factors de conversió per canviar d'unitats
  • Estats d'agregació de la matèria.

  • Teoria cineticomolecular de la matèria. (S'aconsella fer les activitats proposades a l'enllaç)
  • Canvis d'estat. Gràfica de variació de la temperatura d'una substància enfront el temps d'escalfament a pressió constant ( gràfica característica per a cada substància pura). 
  • Substàncies pures. Propietats determinades. Fórmules empíriques, moleculars, estructurals.
    • només un element
      • atòmiques
      • moleculars
      • cristalls
    • combinació de més d'un element
      • molècules
      • compostos químics
  • Mescles: sense composició definida i les propietats no concretes sinó que dependran de quines són i  la proporció de les substàncies pures que composen la mescla. Mescles  homogènies i heterogènies. Exemples.
 

  • Concepte de mol: quantitat de substància que correspon a  6,02 · 1023 (nombre d'Avogadro) partícules. 
  • massa atòmica i massa molecular d'una substància pura. Exercicis de càlcul de la massa molecular. 
  • Massa d'un mol de substància pura. Exercici de càlculs de massa molar.
DEURES
  • Llegir els mètodes de separació dels components d'una mescla.
  • Exercicis 2, 5, 6 i 7 de la pàgina 94.