MAT: Interés simple i interés compost. 21/12/10

Interès simple i compost

• Definició
• Càlcul
• Exercicis d'aplicació.

DEURES:

• Equacions de segon grau: problemes d'aplicació ( fotocòpies)
• Exercicis de l'interés simple i interés compost. També exercicis d'equacions exponencial i logarítmiques.

BONES FESTES I BON ANY NOU!!

BIO: Treball pel Gener. La cèl·lula

Desenvolupar l'esquema del tema de cèl·lula exposat a continuació fent servir la informació de les fotocòpies, la que es proporciona en els següents enllaços,  o a partir de qualsevol altra font que vosaltres trobeu adient:

• cèl·lula batxillerat

• la cèl·lula: orgànuls

TEMA: LA CÈL·LULA

1.- Definició

2.- Tipus

         Segons complexitat:         Procariota

                                               Eucariota

 Taula: diferència entre la cèl·lula procariota i eucariota

	procariota	eucariota
mida
Orgànuls i estructures cel·lulars
Material genètic, nucli
Organismes (regnes)

3.- Cèl·lula eucariota: conèixer tots els orgànuls cel·lulars, tant la seva estructura com la seva funció.

Taula: cèl·lula eucariota 

orgànul	estructura	funció	animal	vegetal
Membrana citoplasmàtica
Paret cel·lular
...

4. Diferències entre la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal. 

diferències	animal	vegetal
mida
Paret, forma
orgànuls
nutrició
regnes

Parts de cèl·lula eucariota 

• Paret cel·lular 

• Membrana plasmàtica

• Citoplasma:

• Orgànuls citoplasmàtics

• Mitocondris
• Cloroplast
• Reticle endoplasmàtic llis i rugós
• Aparell de Golgi
• Vesícules, lisosomes i peroxisomes
• Vacúols
• Ribosomes*
• Centriols, diplosoma*
• Cilis i flagels, citoesquelet*
• Inclusions*
  
  * (orgànuls no membranosos)
  ----- propis de la cèl·lula vegetal
  ----- propis de la cèl·lula animal

• Nucli:
• Membrana nuclear
• Nucleol
• Material genètic: ADN i ARN.
• Cromosomes (durant divisió cel·lular)
• Cromatina (durant interfase)

BIO: Proteïnes. 20/12/10

PROTEÏNES

• Definició de proteïnes i pèptids
  
• Monòmers: aminoàcids. 
• 20 a.a. essencials. Exemples. Abreujats. (S'anomenen acabats en -ina)
• Enllàç peptídic.
• Estructura de les proteïnes: 
• primaria, sequència d'aminoàcids
• secundària, hèlix alfa o llàmina plegada
• terciària (només globulars)
• quaternària, diverses proteïnes unides

• Classificació i exemples.  

DEURES:

• Fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 del final del tema de les proteïnes (pàgines 172-180)
• Fer un resum dels enzims: què són i com actuen

BIO: Correcció d'exercicis. 17/12/10

• Correcció dels exercicis sobre el tema de glúcids

QUI: La matèria. 17/12/10

• Definició de matèria.
• Magnituds i unitats: massa, volum i densitat.
• Factors de conversió per canviar d'unitats
• Estats d'agregació de la matèria.

• Teoria cineticomolecular de la matèria. (S'aconsella fer les activitats proposades a l'enllaç)
• Canvis d'estat. Gràfica de variació de la temperatura d'una substància enfront el temps d'escalfament a pressió constant ( gràfica característica per a cada substància pura). 
• Substàncies pures. Propietats determinades. Fórmules empíriques, moleculars, estructurals.
• només un element
• atòmiques
• moleculars
• cristalls

• combinació de més d'un element
• molècules
• compostos químics

• Mescles: sense composició definida i les propietats no concretes sinó que dependran de quines són i  la proporció de les substàncies pures que composen la mescla. Mescles  homogènies i heterogènies. Exemples.

 

• Concepte de mol: quantitat de substància que correspon a  6,02 · 10²³ (nombre d'Avogadro) partícules. 
• massa atòmica i massa molecular d'una substància pura. Exercicis de càlcul de la massa molecular. 
• Massa d'un mol de substància pura. Exercici de càlculs de massa molar.

DEURES

• Llegir els mètodes de separació dels components d'una mescla.
• Exercicis 2, 5, 6 i 7 de la pàgina 94.

MAT: Equaciones exponencials i logarítmiques. 16/12/10

• Continuem amb les equacions exponencials, els casos on no podem posar els dos membres com a potències de la mateixa base:  apliquem logaritmes (en base 10 o neperians) als dos membres de l'equació i apliquem les propietats dels logaritmes per aïllar la x
• Les equacions logarítmiques les podem solucionar aplicant les propietats dels logaritmes. Ens trobem a dos casos: (mireu els exemples del link)
• Igualtat entre dos logaritmes de la mateixa base: igualem els arguments i resolem l'equació resultant.

                                Ex:  log ₃ (x + 4) = log ₃ (2x)

                                       x + 4 = 2x

                                       x = 4

• Igualtat entre un logaritme i un nombre: apliquem la definició de logaritme i resolem l'equació resultant.

                               Ex:  log ₃ (x - 4) = 2 

                                     segons la definició de logaritme es complirà que  

                                     3² = x – 4

                                     9 = x – 4

                                     x = 13

• Introducció del concepte d'interès simple i interès compost.

DEURES:

• Llegir la pàgina 101, sobre l'interès simple i l'interès compost i fer els exercicis nº 1 de cadascun dels apartats.

MAT: Ecuacions de segon grau, irracionals i exponencials.14/12/10

• Les equacions de segon grau són expresions polinòmiques de grau dos i que es poden trasformar en una expressió de tipus:  ax² + bx + c = 0.  Havent arribat a aquesta expressió, per buscar les solució de l'equació (pot tenir dues perquè és de segon grau) es fa igual que per buscar les arrels d'un polinomi de segon grau.  Podem trobar el cas de que el discriminant, b² – 4ac, sigui 0 i només hi trobem un valor com a solució (una arrel doble). També pot passar que el discriminant sigui negatiu, aleshores no hi ha solució dins dels nombres reals ja que no podem trobar la solució de l'arrel d'un número negatiu.
• Equacions irracionals: quan la x està dins d'una arrel quadrada. Cal deixar l'arrel sola en un dels membres de l'equació i cadascun del membres al quadrat i així desapareixerà l'arrel quadrada. Haurem de verificar si les arrels trobades per a l'equació de segon grau resultant serveixen per a la primera equació ja que pot ser una de les dues no compleixi la igualtat.
• Equacions exponencials: la x es troba en l'exponent. Hem de posar l'equació de manera que en els dos membres hi hagi potències amb la mateixa base. Aleshores quedaria una nova equació igualant els exponents. 

 DEURES:

• Exercicis a i b de la pàgina 97.
• Repassar el concepte de logaritme, les propietats dels logaritmes i com es fa el canvi de base, que correspon a les pàgines 53 i 54 del llibre.