QUI: Reaccions de precipitació.

Enllaços interessants:

• conceptes bàsic i exemples molt clar i didàctics.  
• Més informació. Exercicis per fer
• més exemples

REACCIONS DE PRECIPITACIÓ

• reacciones substàncies dissoltes i apareix un nou producte, o més d'un,  insoluble (en realitat, és poc soluble), que precipitarà o quedarà en suspensió, reben el nom de "precipitat". 
• Una substància poc soluble no estarà totalment dissociada en els seus ions, sinó que hi haurà una part que estarà en forma sòlida i una altra part dissociada. 

 

                                    S'arriba a l'equilibri quan la dissolució està saturada

Explicació mitjançant la teoria cinètico-molecular: la dissolució (o solvatació) és  perquè les molècules del solut estan envoltades per les del dissolvent però algunes, al contactar novament amb les partícules del cristall poden ser "capturades" per les forces d'atracció i tornen a cristal·litzar.

• Aquesta mescla de sòlid i dissolució arriba a un "equilibri heterogeni", on els sòlids es van redissolent i els ions en dissolució van precipite, es a dir, es tracta d'un procés reversible. Quan s'arriba a aquest punt de equilibri dinàmic la constant d'equilibri es diu   "producte de solubilitat" o K_ps o també  K_s    i no es tenen en compte la concentració de les substàncies sòlides (aquest valor coincidiria amb el valor de la densitat i, com això és un valor fixe ja s'inclou en el valor de la constant)      

                        Kps = [Cⁿ⁺]^m [A^m-]ⁿ   essent el exponents m i n els coeficients estequiomètrics dels ions

• Podem distingir l'equació molecular de l'equació iònica i, si aquesta le trèiem els ions espectadors que ni hi participen realment, ens queda l'equació iònica neta. Per exemple:

                 reacció de iodur de potassi amb el nitrat de plom, es forma un precipitat groc intens: iodur de plom

 

                 KI _(aq)  +  Pb (NO₃)_2(aq) →  Pb I_2(s) + KNO_{3 (aq)}                    Equació molecular

Se observa la formación de un precipitado amarillo intenso, el yoduro de plomo. Esta forma de escribir la reacción se denomina molecular. Es más útil en este caso escribir la ecuación iónica para notar realmente como se están reordenando los átomos.

Los reactivos son compuestos iónicos que al disolverse se disocian en aniones y cationes por lo que puede escribirse:

                Pb⁺² _(aq) +  2 NO₃^-_(aq) + K⁺_(aq) + I^- _(aq)    →  Pb I_2(s) + 2 NO₃^-_{(aq)  +} K⁺_(aq)   Ecuación Iónica 

(aquí es veu millor com es reordenen els àtoms; els reactius són compostos iònics que al dissoldre's es dissocien en anions i cations)

              Pb⁺² _(aq) + I^- _(aq)    →  Pb I_2(s)          Ecuació iònica neta.

(Els ions no involucrat en la reacció, "ions espectadors", apareixen tan als productes com als reactius i per tant es poden omitir de l'equació)

• Per saber si es formarà o no un precipitat en mesclar-e dues solucions, es necessari conèixer la solubilitat: quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent a una temperatura determinada.  Es pot expressar de varies maneres però les més habituals són:

                       mol / L dissolució (Molaritat, M)

                       g solut/ L dissolució

                       g solut / 100 g dissolució (%en massa)

• Cal saber quin es el balanç energètic, calculat segons l'entalpia de dissolució i l'entalpia d'hidratació. Espontaneïtat de la reacció.

BIO: Genética.

 Enllaços interessants per a aquest tema:

• Genètica mendeliana, raonament associant-ho amb el procés meiòtic.
• Glossari, definicions i conceptes
• Un altre blog, herència no mendeliana, senzill i didàctic. 
• Herència del sexe, vídeo de com es determina el sexe en els éssers humans

Per tal de repassar el tema hem seguit el següent índex: 

Genètica

1.- Definició de gen. Teoria cromosòmica de l’herència.

2.- Definició de:

• al·lel, al·lemorfisme múltiple
• locus/loci
• homozigòtic, raça pura
• heterozigòtic, híbrid
• genotip
• fenotip
• arbre genealògic
• consanguinitat

3.- Genètica mendeliana:

• Primera llei de Mendel: uniformitat en la primera generació filial
• Segona llei: Segregació independent del “factors hereditaris”, en la segona generació filiar apareix la proporció fenotípica característica de 3:1 (herència dominant)
• Tercera llei de Mendel: Treballant amb dihíbrids. Segregació independent dels diferents caràcters hereditaris.

 

4.- Mendel no va treballar amb:

• Herència intermèdia
• Codominància
• Gens lligats, grups de lligament
• Gens lligats al sexe, locus en cromosoma X (caràcters ginàndrics, no es consideren en el temari els holàndrics). Determinació genètica del sexe en humans (cicle biològic de l’ésser humà) i en altres grups: aus, partenogènesi...

 

5.- Problemes de genètica: 

• és important tenir clar quins al·lels aniran a parar a les cèl·lules reproductores dels indivius que es creuen.
• Cal tenir clar si es una herència dominant, herència intermèdia, codominància, si és herència lligada al sexe...segons els fenotips que apareixen i les proporcions de cadascun d'aquests.

DEURES

• Els problemes de genètica de les fotocòpies: 1, 3, 5, 9, 18, 19 i 20

MAT: FUNCIONS LOGARÍTMIQUES

 Enllaços interessants per aquest tema: (els mateixos que a "funcions exponencials")

• Funcions exponencials i logarítmiques. Gràfiques. Exemples d'aplicació
• Funcions exponencials i logaritmiques, breu i clar.

• Recordem la definició de logaritme: Sigui a>0, definim logaritme en base a d'un nombre real N com l'exponet x al qual s'ha d'elevar a per tal d'obtenir N, és a dir,

                                               log_aN = x  si es compleix que  a^x = N  

• I a continuació recordem les principal propietats dels logaritmes que ens prermetra calcular els valors:

FUNCIONS LOGARÍTMIQUES

• Una funció logarítmica és del tipus f(x) = log_a x, on a es un número real positivo (a > 0) y distinto de 1 (a ≠ 1). Corresponde a la següent gràfica

• La funció logarítmica y = log_a x verifica que:

• El logaritme només existeix per a  valors positius. Dom f = (0, +∞).
• La imatge de 1 és 0, log_a 1 = 0.
• La imatge de a és 1, log_a a = 1.
• La funció és crecient quan a > 1 i decreixent quan 0 < a < 1.

• La funció logarítmica és la inversa de la funció exponencial, tal i com s'expressa en la definició de logaritme, sempre que a sigui positiva i distinta de 1.Així les seves gràfiques són simètriques a l'eix que divideix en dues parts iguals el primer quadrant (recta  y = x)