QUI: Química orgànica. 24/11/10

• Aplicar las regles de nomenclatura de les cadenes hidrocarbonades.
• Radicals: metil, etl....
• Grups funcionals. Quadre: grup alcohol, grup carboxílic, aldehid, cetona.... 

 DEURES

•  Pàgines 79, "exercicis d'examen": 1, 2 i 3

BIO: Aigua. Estructura, propietats i funció biòlogica. 22/11/10

• Correcció de l'exercici d'osmosi.
• Diàlisi. Definició i exemple de la diàlisi en les membranes cel·lulars:  filtració en els nefrons dels ronyons. 
• Funció biològica de les sals minerals: 
• impregnen les estructurres òssies i les endureixen
• participen en la transmissió de l'impuls nerviós.
• El ió ferro, situat al centre de l'hemoglobina, s'uneix al O₂ i així  aquest és transportat  pels eritòcits.
• Certes sals dissoltes al medi intern són reguladores del pH, són els sistemes tampons.

MAT: Equacions de primer grau. 23/11/10

• Correcció d'equacions polinòmiques de primer grau.
• Resolució de problemes mitjançant plantejament d'equacions de primer grau. Important : definir clarament  la incògnita i saber traduir el llenguatge de l'enunciat a llenguatge matemàtic en funció de la incògnita que hem definit. Comprovar els resultats.
• Ecuacions polinòmiques de primer grau amb dues incògnites, tipus ax + b = y. Són equacions linials. 
• Representació gràfica d'una equació linial. Taula de valors i eixos de coordenades. Un punt sempre es representa amb dues coordenades : (x,y)
• Concepte de sistema d'equacions líneals amb dues incògnites: la solució és el punt on es tallen les dues rectes, és a dir, el punt que perteny a l'hora a les dues rectes. 

DEURES

• pàgina 68, exercicis 20, 21, 22, 23 i 24 

BIO: Aigua. Estructura, propietats i funció biòlogica. 22/11/10

• L'estructura de la molècula de l'aigua, amb un angle de 104,5º entre els àtoms de hidrogen, fa que es comporti com a un dipol elèctric. Així s'estableixen forces intermoleculars de Ponts d'hidrogen. Com a consequència es donen les següents propietats:
• calor específica molt alta
• alt punt de fusió i d'ebullició 
• densitat més alta en estat sòlid que en estat líquid 
• notable capil·laritat
• dissolvent de substàncies polars

• Gràcies a aquestes propietats de l'aigua, podem assenyalar les següents funcions biològiques més importants:
•  medi de reacció, on tenen lloc les reaccions químiques dels éssers vius. També es clar actua com a reactiu en moltíssimes d'aquestes reaccions.
• fa de substància termorreguladora, tan dins dels éssers vius com al medi ambient
• dona forma a les cèl·lules i als organismes.
• com el gel sura sobre l'aigua líquida, aquell fa de aillant tèrmic i les aigües no arriben a temperatures extremadament baixes, la qual cosa les fa habitables. A més el gel pot ser utilitzat com a substrat sobre el qual viure. 
• per capil·laritat la saba pujarà pels vegetals al llargs dels seus vasos conductors.

• Pressió osmòtica. Definició i molècules osmòticament actives. 

DEURES:

• Exercici sobre la pressió osmòtica.  

QUI: Introducció a la Química Orgànica. 22/11/10

• Les molècules orgàniques són cadenes hidrocarbonades, és a dir, d'àtoms de carboni i d'hidrogen. 
• molècules líneales, ramificadas i cícliques.
• Regles per a nombrar les molècules orgàniques.

 DEURES

• Veure els exemples de cadascuna de les regles de nomenclatura per les molècules orgàniques.  

BIO: Bioquímica. 19/11/10

• Nivells d'organització de la matèria viva. Ara toca estudiar els bioelement i les biomolècules. 
• Bioelements primaris, secundaris i oligoelements. 
• Classificació de les biomolècules:
• inorgàniques (també les podem trobar a la matèria no viva): aigua, sales minerales i els gasos O₂  i CO₂
• orgàniques (exclusivament en éssers vius o a partir de restes de éssers vius): proteïnes, lípids, glúcids (o "hidrats de carboni"), àcids nuclèics i vitamines.

DEURES:

• Llegir tots els punts referents a l'aigua, és a dir, des de la pàgina 105 fins la 111: estrucrura de la molècula de l'aigua, les seves propietats i les seves funcions biològiques (conseqüència de les seves propietats).

QUI: Formulació inorgànica. 19/11/10

• Tioàcids: els àtoms de oxígen són substituit per àtoms de sofre. Exemples.
• Sals àcides: l'anió, que es combina amb el catió per a formar la sal, encara té algun hidrogen i per tant, conserva la seva capacitat per acidificar el medi. Formular i anomenar. Exemples.
• Les sals les anomenem segons la nomenclatura tradicional: 

• Si l'àcid acaba en -ic , l'anió derivat que formi la sal acabarà en - at
• Si l'àcid acaba en -ós, l'anio derivat que formi la sal acabarà en - it
• El element metàl·lic que forma el catió de la sal s'anomena tal qual seguit del nombre d'oxidació en nombres romans i entre parèntesi.
• Exemples:

HNO₃ -------------------------          NO₃^-  -------------------------           F_e (NO₃)₂

(àcid nítric)                              (ió nitrat)                                 nitrat de ferro (II)

HNO₂ -------------------------          NO₃^-  -------------------------           F_e (NO₃)₂

(àcid nitrós)                             (ió nitrit)                                  nitrit de ferro (II)

H₂SO₄ -------------------------          SO₄^2-  -------------------------           F_e2 (NO₃)₃

(àcid sulfúric)                           (ió sulfat)                                 sulfat de ferro (III)

DEURES: 

• Pàgina 59, exercicis 14, 15,16 i exercicis d'examen 1 i 2.