Aquest espai està adreçat als meus alumnes d'enguany, curso 2010-2011. Aquí es podran consultar els continguts treballats a l'aula per a les tres matèries de l'àrea de ciències que jo mateixa imparteixo, MATEMÀTIQUES, BIOLOGIA I QUÍMICA, en el curs de preparació de les proves d'accés als cicles formatius de grau superior.







jueves, 20 de enero de 2011

MAT: Successions. 20/1/11

  • Correcció d'exercicis sobre successions.
  • Límits de successions: valor de an   quan  a  tendeix a l'infinit. 
  • Per la resolució del límit d'una successió: si el terme general de la successió és una fracció amb una expressió polinòmica al numerador i un altra al denominador, hi ha tres possibilitats:
    • Que el grau del polinomi del numerador sigui més gran que el del denominador: El límit serà infinit.
    • Que el grau del polinomi del denominador sigui més gran que el del numerador. El límit serà 0.
    • Que els polinomis del numerador i del denominador tinguin el mateix grau. El límit serà el valor resultant de tenir en compte només els coeficients dels monomis de major grau, tant del numerador com el del numerador.
  • Si clickeu aquí trobareu exemples d'exercicis sobre límits de successions, com buscar les fites de les successions afitades, com mirar si una successió és creixent o decreixent...
DEURES:
  •  Fotocòpies amb exercicis sobre successions (també els trobareu a l'enllaç de "successions" del dia 18 de gener, pàgina 14 i 15).

miércoles, 19 de enero de 2011

BIO:Activitat enzimàtica.Vitamines. Lípids. 19/1/11

  • Com actuen els enzims:
    • disminuint l'energia d'activació per a que es doni una reacció química.
    • Facilitant el contacte dels substrats implicats.
  • Inhibició de l'acció enzimàtica. 
    • inhibició competitiva: l'inhibidor i el substrat competeixen per l'enzim, s'uneixen al mateix punt de la molècula de l'enzim.
      • reversible. Exemples.
      • irreversible: es danya l'estructura de l'enzim. Exemples.
    • Inhibició no competitiva. Exemples.
  • En molt casos l'inhibidor és un producte final d'una via metabòlica, el qual actua sobre el primer enzim de la via: inhibició per retroalimentació (feedback)
  • Enzim al·lostèrics. 
VITAMINES
  • Definició i característiques
  • Classificació: hidrosolubles i liposolubles. Exemples
LÍPIDS
  • Definició i propietats.
  • Funcions biològiques. Exemples
  • Classificació segons la seva estructura:
    • Àcids grassos. Com són. Saturats i insaturats. Exemples. 
    • Acilglicèrids: Esterificació d'àcids grassos amb la glicerina (propanotriol). 
      • Triglicèrids (de reserva energètica, al teixit adipós)
      • Fosfoglicèrids: caràcter amfipàtic, és a dir, amb una part polar(hidròfila) i un altra part apolar(hidròfoba). És per això que formen la doble capa lipídica que forma la membrana plasmàtica.

martes, 18 de enero de 2011

MAT: Successions. 18/1/11

  • Repàs dels conceptes i procediments que vam fer el dia anterior sobre Successions
  • Exercicis d'aplicació. 
  • (Repàs de càlcul de les àrees de les figures planes més habituals, pàgina 145 del llibre, per poder aplicar en la resolució de problemes: quadrat, rectangle, triangle, cercle...)
DEURES
  • Els quatre exercicis de "examen de la unitat" de la pàgina 21 de les fotocòpies.

lunes, 17 de enero de 2011

QUI: Lleis dels gasos. 17/1/11

  • Correcció dels exercicis de las fotocòpies sobre substàncies pures i mescles. 
  • Correcció dels exercicis del final del tema 5: massa molar, número de mols, número d'àtoms, composició centesimal...
  • Repàs de teoria cineticomolecular i canvis d'estat (inici del tema 6)
  • Lleis del Gasos
    • Llei de Boyle i Mariotte: a temperatura constant, la pressió i el volum són inversament proporcionals.
    • Llei de Charles i Gay-Lussac: a pressió constant, el volum i la temperatura són directament proporcionals.
    • Llei de Gay-Lussac: a volum constant, la pressió y la temperatura són directament proporcionals
    • Llei d'Avogadro: a pressió i temperatura costant, el volum depen del número de partícules (n, número de mols), és a dir el volumi el número de mols són directament proporcionals. Cal recordar que en condicions normals 1 mol = 22,4 litres
          A partir d'aquestes tres  lleis es pot deduir la Llei dels gasos ideals:

Ley de los gases

                         
                                      p V = n R T  , on  p = pressió en atmosferes (1 atm=760mmHg    1atm= 101325Pascales)

                                                                       V = volum en litres
                                                                       n = el número de mols
                                                                       T = temperatura en graus Kelvins
                                                                       R= constant         R = 8,314 472 (15) J·K-1·mol-
                                                                                         en unes altres unitats: R = 0,082 057 46 (14) atm·L·K-1·mol-1.
    • Hi ha diverses escales de T, en el cas dels gasos són:
      • Escala centígrada, Celsius, que utilitza dos punts de referència:
        • ØEl punt O, coexisteixen aigua i gel
        • ØEl punt 100, punt d’ebullició de l’aigua a P=1atm
      • Escala absoluta, Kelvin, no existeixen T negatives.
              Les dues escales es poden interconvertir fàcilment: K= ºC+273 
    DEURES:
    • Mireu què és l'airbag
    • Exercicis d'examen de la pàgina 95
    • Llegir des de la pàgina 100 fins la pàgina104, posant atenció en els exercicis que hi ha com a exemples
                               



    viernes, 14 de enero de 2011

    QUI: La matèria. 14/1/11

    • Correcció dels exercicis. Factors de conversió, número d'Avogadro, concepte de mol. 
    DEURES:
    • Questions de fotocòpia sobre la composició de la matèria: substàncies pures i mescles.
    • Exercicis 24, 25 i 26 de la pàgina 95.

    BIO: Pràctica de detecció d'aliments per colorimetría. 14/1/11

    • Tècniques de detecció de Glúcids: ús del reactius Fehling i Lugol.
      • Apartats d'una pràctica: títol, objectiu, procediments, observació i conclusió.
      • Procediment amb el lugol i amb el  Fehling (cal escalfar).
      • Resultat positiu per Fehling amb sucres reductors: color teula (el color inicial és blau)
      • Resultat positiu per Lugol: lila-negra (el color inicial és marró)
      • Detecció de Glúcids en aliments: llet, patata i farina de blat. 
      • Conclusions: 
        • El reactiu Fehling dóna positiu amb la glucosa
        • El lugol dóna positiu amb el midó.
        • La llet conté un sucre reductor (la lactosa) però no conté midó.
        • La patata conté midó però conté glúcids reductors (monosacàrids).
        • La farina de blat conté midó però no conté glúcids reductors.

    jueves, 13 de enero de 2011

    MAT: Successions. 13/1/11

    (Successions: NOU TEMA, INCLÓS EN EL PROGRAMA DEL CURS AL DECEMBRE!  :p)

    • Correcció d'equacions logarítmiques i de problemes sobre interés simple i compost.
    SUCCESSIONS:

    • Definició:  f : N* --------->  R         
    • Termes ordenats:  a1,  a2 , a3,....an
    • Progressiones: 
      • Aritmètiques, entre els termes consecutius sempre hi ha la mateixa diferencia, d. 
                         Terme general  an = a1 + (n -1) d 
      • Geomètriques, el terme següents es calcula multiplicant sempre per la mateixa raó, r. 
                        Terme general  an = a1 rn-1 
    • Suma de n termes d'una progressió
    • Successions monòtones creixents, monòtones decreixents i oscil·lants
    • Concepte de límit de una successió, L
    NO HI HA DEURES ;)