Aquest espai està adreçat als meus alumnes d'enguany, curso 2010-2011. Aquí es podran consultar els continguts treballats a l'aula per a les tres matèries de l'àrea de ciències que jo mateixa imparteixo, MATEMÀTIQUES, BIOLOGIA I QUÍMICA, en el curs de preparació de les proves d'accés als cicles formatius de grau superior.







lunes, 8 de noviembre de 2010

QUI: Formulació inorgànica. 8/11/10

  • Repasem tot el fet fins ara. 
  • Aclarim els tres tipus de nomenclatures: Estequiomètrica, de Stock i tradicional. La tradicional s'utilitza sobre tot pel òxids, els oxoàcids i les oxosals.
  • oxoàcids amb més d'una molècula d'aigua: prefix orto-. Típicament els òxids de B i de N poden incorporar 1 o 3 molècules d'aigua per formar el àcid i el Si 1 o 2. Aleshores, en contraposició, s'utiliza el prefix meta- per anomenar a l'oxòacid que només incorpora una molècula d'aigua.
DEURES:
  • Els exercicis 1, 2, 3, 7 i 10 de formular i anomenar compostos de les fotocòpies repartides avui.

BIO: Cicle de la matèria i cicles Biogeoquímics. 8/11/10

(mireu els esquemes dels link)
  • Cicle del Carboni: si partim de diòxid de carboni present a l'atmosfera i la hidrosfera, aquest s'incorpora a la biosfera gràcies al procés fotosintètic dels productors. Així el carboni entra a la xarxa tròfica, passant també pels consumidors i els descomponedors. Tots els organismes alliberan altra vegada el diòxid de carboni que es produeix quan fan la respiració cel·lulars (al mitocondri, que produeix energia pel metabolisme). El carboni pot quedar emmagatzemat en les roques sedimentàries (per precipitació del C02 dissolt a l'aigua o per sedimentació de closques i altres restes carbonatats), que es poden transformar en roques volcàniques i alliberar-se a l'atmosfera amb les erupcions volcàniques. O també pot passar a formar part de carbó o petroli, "combustibles fòssils" i ja sabem que la combustió allibera diòxid de carboni a l'atmosfera.
DEURES:

viernes, 5 de noviembre de 2010

BIO: Cicle de la matèria i flux d'energia dins l'ecosistema. 5/11/10

  • Resposta de les preguntes plantejades (deures), aplicant els conceptes de biomassa, producció i balanç energètic. 
  • Productivitat. Taxa de renovació i temps de renovació.
  • Anàlisi de piràmides de biomassa i piràmides de producció. Exemples de piràmides de biomassa invertides si el temps de renovació és petit (taxa de renovació alta).
DEURES:
  • Llegir "el cicle de la matèria  i els cicles biogeoquímics", pàgines 65-67. Comparar els cicles geoquímics amb els esquemes de les fotocòpies adjuntes.

QUI: Formulació inorgànica. 5/11/10

  • Compostos formats per dos elements ("binaris"): (continuació)
    • Hidràcids: combinacions de l'hidrogen amb no metalls més electronegatius que ell, així l'hidrogen utilitza el nombre d'oxidació +1. Per exemple:
      • HCl, " clorur d'hidrogen"
      • Si està en una dissolució aquosa es converteix en un àcid fort i s'anomena  "- hídric". Així
        HCl(aq) és el "àcid clorhídric" 
    • No metall + no metall: " -ur", per exemple, P Cl3 “triclorur de fòsfor"
    • No metall +  metall:  són les sals dels hidràcids (perd l'H i l'anió que queda es combina amb un catió). Per exemple Na Cl, "clorur de sodi".
  •  Compostos "pseudobinaris", més de dos elements però es comporten com a binaris:
    • Hidròxids: combinacions de l'anió (OH)-  amb el catió d'un element metàl·lic. Per exemple, Na(OH),  "hidròxid de sodi".
    • Cianurs: combinacions amb l'anió (CN)-  amb el catió d'un element metàl·lic. 
  •  Compostos formats per combinacions de tres elements:
    • oxoàcids: La fórmula es pot obtenir afegint una molècula d'aigua a l'òxid, amb l'element amb el mateix estat d'oxidació. L'element central de la fórmula es un element no metàl·lic o de transició (però no un element molt electropositiu). S'utilitza sobre tot la nomenclatura tradicional, de prefixes i sufixes depenent del nombre d'oxidació utilitzat (hipo- -ós, -ós, -ic, per- -ic).                òxid + H20 -------------> àcid
DEURES:
  • (Fer els exercicis endarrerits :P)
  • Mirar al llibre com es la nomenclatura sistemàtica dels oxoàcids.

    jueves, 4 de noviembre de 2010

    MAT: Operacions amb Polinomis. 4/10/11

    • Correcció dels exercicis de la pàgina 115 (deures)
    • Multiplicació i divisió de polinomis. Comprovació de la divisió, dividend = divisor x cocient + residu.
    • Ruffini, altre mètode de divisió, només possible quan el divisor és del tipus (x - a), per exemple:
      • si el divisor és (x -3), on a = 3
      • si el divisor és ( x + 1), on a = -1
    DEURES:
    • Exercicis 5, 6 i 7 de la pàgina 116, però feu pel mètode de Ruffini totes les que pugueu, expressant clarament quin és el polinomi que resulta com a cocient i quin és el residu.

    miércoles, 3 de noviembre de 2010

    BIO: CICLE DE MATÈRIA I FLUX D'ENERGIA A L'ECOSISTEMA. 3/11/10

    • La matèria es recicla dins de l'ecosistema: dibuix del cicle
    • L'Energia entra a l'ecosistema gràcies als autòtrofs (fotoautòtrofs i quimioautòtrofs), de manera que l'energia "s'empaqueta" en la matèria en forma d'energia d'enllaç. Així passa als heteròtrofs al llarg de la xarxa tròfica, no és una cadena sinó una xarxa.  ("trofos", aliment). Hi ha pèrdues d'energia en cadascun dels passos. Flux UNIDIRECCIONAL.
    • Nivells tròfics. Una espècie pot pertànyer a més d'un d'aquest nivells.
    • Piràmide
      • de biomassa (quantitat de matèria d'un nivell tròfic o d'un ecosistema, kg/ha de Carboni)
      • de producció (quantitat de matèria produïda per un nivell tròfic o un ecosistema en una unitat de temps, kg/ha/any)
      • LA PIRÀMIDE DE PRODUCCIÓ MAI POT SER INVERTIDA.

    DEURES:
    •  Llegir "Biomassa i Producció", pàg. 60 - 61.
    • Contestar les preguntes:
      • Per què són escasses les feres?
      • Per què els grans mamífers com la balena i l'elefant són herbívors.

    QUI: Formulació Inorgànica. 3/11/10

    • Nº d'oxidació i valència. Diferència i ús.
    • Com es calcula el nombre d'oxidació d'un element a partir de la fòrmula d'un compost , tenint en compte que:
      • el nombre d'oxidació de l'oxigen és -2 (no en els peròxids)
      • el nombre d'oxidació de l'hidrogen és +1 (no en el hidrurs)
      • el nombre d'oxidació d'un element que es combina només amb ell mateix és 0.
      • la suma de tots el nombres d'oxidació d'un compost serà 0 sempre que no hi hagi càrregues (ions).
    •  Nomenclatura, com s'anomenen els compostos químics:
      • Sistemàtica (o estequiométrica)
      • de stock
      • tradicional
    • Compostos formats per dos elements:
      • amb l'oxigen:
        • si l'oxigen utilitza el nombre d'oxidació -2 : ÒXIDS
        • si l'oxigen utilitza el nombre d'oxidació -1 : PERÒXIDS
      • amb l'hidrogen si aquest utilitza el nombre d'oxidació -1 : HIDRURS
        • l'hidrogen més un metall.
        • l'hidrogen més un no metall, però més electropositius. Tenen noms especials. Ex Amoni, Silà, Metà.
    • DEURES:
      • comprovar els problemes resolts 1 i 2 de les pàgines 56 i 57.
      • exercicis 1, 2, 3, 7 i 8 de la pàgina 58.